Comunicat 12-227, El Pla Director Urbanístic de l'Activitat Sant Marçal-Cal Vies, 31.07.2019

En data, 29/6/2018, el conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre: “INICIAR el procediment de formulació del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies que tindrà per objecte, d’acord amb el que preveuen els articles 56 i 157.bis del Text refós de la Llei d’urbanisme, delimitar i ordenar un sector d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància econòmica en els municipis de Castellet i la Gornal, l’Arboç i Castellví de la Marca, en coherència amb els objectius del Pla director territorial de l'Alt Penedès i del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. “El pla director urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies té per objecte establir les condicions urbanístiques per possibilitar l’emplaçament de nova activitat econòmica emmarcada dins l’àmbit de l’eix central d’infraestructures i en òrbita de la futura plataforma intermodal de mercaderies del Logis Penedès.”  

Avui dijous 31 de juliol el Departament de Territori i Sostenibilitat ha fet públic una nota de premsa amb el titular: “El Govern impulsa una nova àrea d’activitat econòmica al Penedès”, i el subtitular: “Es proposa un polígon de 110 hectàrees entre els municipis de l’Arboç, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal que aprofiti les bones comunicacions viàries i ferroviàries de la zona”. En el document de la memòria del Pla Director Urbanístic podem llegir: “El predomini dels relleus suaus i la connectivitat a les xarxes de mobilitat configura un territori apte pel desenvolupament econòmic, industrial i logístic d’alta capacitat, en un punt estratègic pròxim a la futura estació intermodal de mercaderies LOGIS Penedès i fora de l’àmbit de congestió de la xarxa de l’entorn de Barcelona i de Tarragona, que es veu reforçat per les infraestructures de gran capacitat i vertebració territorial que hi transcorren, ja siguin viàries (autopista AP7 i carretera N340) o ferroviàries (xarxes convencional i d’alta velocitat)”. 

El Pla director territorial de l'Alt Penedès aprovat pel Govern de Catalunya en data 16 de setembre de 2008, establia la formulació del Pla director urbanístic de l’eix central del Penedès, que abastava tot l’eix de l’AP-7 des de Gelida fins a Castellet i la Gornal. En data 20 d'abril de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona, que abasta la comarca de l’Alt Penedès, en què estan inclosos els municipis de Castellet i la Gornal i Castellví de la Marca. La disposició transitòria tercera del PTMB fa remissió expressa a l’aplicabilitat del PDTAP en tant no sigui formulat el planejament territorial corresponent a l’àmbit funcional del Penedès, actualment en tràmit. Per altra banda, cal afegir que els terrenys de l’Arboç, com a part de la comarca del Baix Penedès, estan inclosos dins el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 12 de gener de 2010, el qual identifica aquests sòls com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva 

Des de l’entitat PRO VEGUERIA PENEDÈS, volem manifestar la nostra sorpresa i perplexitat, davant d’aquest intent d’adaptació del planejament vigent, que no van ser comentades pels representants del Departament en el passat Congrés Art i Paisatge, fet que considerem que hauria sigut el normal  en el seu discurs de transparència….  Demanem públicament que és paralitzi qualsevol intent de modificació dels plans vigents fins l’aprovació del Pla Territorial parcial del Penedès, després de ser aprovada al Parlament, la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 223/1983 per a fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès, i que al cap de més de 9 anys, és faci públic d’una vegada l’avantprojecte, que ve sofrint un retard injustificable I ens preguntem, com afectaria a l’eix central d’infraestructures, a la xarxa viària i ferroviària? Com afectaria al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i al Catàlegs de Paisatges? Ens cal crear noves àrees industrials en aquets espais, quan al Penedès tenim polígons amb molt de terreny buit? 

El passat 17 de juliol és va iniciar la fase de participació pública fins el 30 de setembre; en aquesta fase la ciutadania i els grups específics als quals s’adreça la consulta poden fer les seves aportacions. Del 30 de setembre fins el 30 de novembre serà  la fase de tancament; en aquesta fase l’òrgan promotor de la consulta pública fa una anàlisi conjunta de les aportacions rebudes i en valora la seva incorporació en el contingut de la norma a desenvolupar. Són espais d'interlocució telemàtica entre la ciutadania i l'Administració, on pots aportar les teves opinions, necessitats, propostes i expectatives, ja sigui a través de processos participatius o d'espais estables de participació. (https://participa.gencat.cat/processes/calvies). Tot i que és la Generalitat qui ho tira endavant i qui ho executa, l’Ajuntament de Castellví de la Marca vol que tothom hi pugui dir la seva. És per aquest motiu que el proper 4 de setembre es realitzarà una audiència pública amb el Sr. Josep Armengol, sub-director general d'Acció Territorial i de l'Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, on s’exposarà el projecte i s’obrirà un espai de participació entre el veïnat. 

Comunicat 8-223, 1a Assemblea Municipal de la Vegueria Penedès, 14.03.2019

El president de la Generalitat, Quim Torra, es compromet amb el desplegament de la Vegueria Penedès

El cap de l’Executiu va encapçalar la 1ª Assemblea municipalista de la  Vegueria Penedès, celebrada a la Vil.la Casals del Vendrell, el primer acte de la nova vegueria, que va reunir els alcaldes de l’Anoia,  Baix i l’Alt Penedès, i el Garraf, a més dels presidents dels consells comarcals i l’associació  PROVEGUERIA PENEDÈS,

Aquesta va ser la intervenció de Fèlix Simon:

L’entitat PRO VEGUERIA PENEDÈS, és la continuadora de la Plataforma per una Vegueria Pròpia que va coordinar i dinamitzar el moviment ciutadà penedesenc a favor de la Vegueria Penedès. Un cop aconseguida l’aprovació d’aquesta vuitena vegueria ara fa dos anys, aquella entitat es va dissoldre, i en el seu lloc alguns dels antics membres i altres persones de la societat civil vam crear la nova entitat amb la finalitat de promoure o bé participar en estudis, propostes i activitats que tinguin per objecte la defensa de l’àmbit de la Vegueria Penedès i la promoció dels seus valors. Durant aquests dos anys, hem fet una crida reiterada a tot el govern a posar fil a l’agulla.

El passat 13 de juny, aviat farà un any, vàrem enviar una carta al president Torra, tal com ja havíem fet diverses vegades amb els presidents Mas i Puigdemont, i dèiem: “Les circumstàncies per tots conegudes per les quals ha passat el govern de Catalunya van impedir el desplegament de la Vegueria. Ara que Catalunya torna a comptar amb un govern legítim, us volem demanar que accelereu el màxim aquest desplegament, cosa que comporta l’establiment de la seu institucional del Consell de Vegueria (que correspon al Parlament), la creació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat al Penedès (ja duta a terme per Decret del passat 7 de juny), el nomenament del Delegat o Delegada i, molt especialment, la descentralització dels serveis territorials de la Generalitat repartits entre les quatre capitals penedesenques”. Posteriorment, el mes de juliol, el Consell Executiu de la Generalitat va acordat nomenar Delegat Territorial de la Vegueria Penedès el Sr. Pere Regull i Riba.

L’articulació territorial del Penedès és complicada, ja que estem entremig de dues àrees metropolitanes, repartits entre dues províncies, i fins fa poc tres àmbits territorials. Però com que els fets són més decisius que les paraules, enguany farà 15 anys que vam plantar la llavor i que va donar els primers fruits el 2010, amb el vuitè àmbit funcional territorial; avui però, transcorreguts 3.165 dies, per posar un exemple, seguim sense ésser reconeguts com a àmbit al MUNICAT, una de les webs oficials de la Generalitat, i seguim sense disposar del Pla territorial parcial de planificació específic; el 2017 va arribar finalment la vuitena vegueria, ja han transcorregut 764 dies i en queden tan sols 343 per completar el seu desplegament, ja que llei estableix 3 anys, o sigui que tot hauria d’estar conclòs el 20/02/2020.

Volem esdevenir un territori de referència. Des de fa més de dos anys al Penedès això ja és possible, però el govern de la Generalitat ha fet molt poca feina, de moment som una vegueria virtual, que segons el diccionari, dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d'allò que és de fet, bé que no formalment. Malgrat totes aquestes limitacions, saber qui som és una inversió de futur magnífica; ara el Penedès amb la seva pròpia marca només es pot entendre a partir de “ser Vegueria”, i la del Penedès és, recordem-ho una vegada més, l’única nascuda de baix a dalt.

El president Puigdemont va destacar el dia de la inauguració del nou edifici de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, que s’ha pensat perquè pugui oferir un servei eficient, eficaç i modern, que permeti que el repte l’aproximació entre ciutadania i administració sigui molt millor i es reforci amb uns equipaments que estan a l’alçada de la dignitat amb què un país ha de poder tractar els seus ciutadans. Avui tots estem d’acord que la proximitat és un factor que pot incentivar l’ètica i el bon govern. Per exemple, el nou edifici de la Generalitat a les terres de l’Ebre  es va posar en marxa el 2017: es tracta d’un espai de 4.354 m² que ha suposat una inversió de 15 M. d’euros. En total 160 funcionaris hi treballen. Reclamem per al Penedès, una inversió proporcionada; les Terres de l’Ebre són el 40% del Penedès, només cal fer uns càlculs per tenir les dades orientatives, i correspondrien uns 40 milions per a les nostres Delegacions Territorials. Es podria pensar, si més no de moment, aprofitar la infraestructura de les seus de les OAC (Oficina d’atenció ciutadana) ubicades a cada una de les 4 capitals, i consensuar la distribució dels serveis dels Departaments, d’Ensenyament a Vilafranca, Territori i Sostenibilitat a Vilanova, Cultura al Vendrell, Empresa i Coneixement a Igualada, i tots els altres, Salut; Agricultura, Pesca i Alimentació; Treball, Afers Socials i Família, etc.  

Tenim una marcada identitat social que cal cohesionar més i millor. Ara podrem estar més units amb voluntat conjunta consensuada per uns mateixos interessos que ens faran més forts, i per això vàrem gosar fer cinc propostes de futur, el 23 de febrer del 2017 a l’Auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès en el transcurs de l’acte Ja tenim vegueria! I ara què? Les dues primeres exigències es desprenen del marc legal vigent, aprovar el Pla Territorial del Penedès i complir el que la llei determina en relació amb l’aprovació de la Vegueria, i de les altres tres voldria destacar la que vàrem anomenar com La constitució de l’Assemblea dels 72 alcaldes/esses de la Vegueria Penedès, com un organisme autònom i representatiu, que podria ja actuar aprofitant alguns dels instruments vàlids existents, i definir el model plurinodal del Penedès, de descentralització dels serveis de la Generalitat, per tal que es tinguin en consideració les conclusions finals i s’implantin amb rapidesa i diligència.

El moment fundacional que viu el Penedès és una gran oportunitat per treballar plegats al servei d’un nou model de creixement que generi prosperitat i equitat. Però volem deixar clar que el Penedès no té una vocació de ser la logística de les conurbacions de Barcelona i Tarragona sinó agrícola, turística, industrial i agroindustrial. El govern de la Generalitat i cada u de vosaltres, alcaldes i alcaldesses de la VP, teniu la paraula.

I per acabar, també volem aportar una paraula de llibertat que ens segueixi fent lliures en les presons i els exilis. I com diu l’historiador Jordi Bilbeny “un país lliure és un país millor pel fet de ser lliure”

Carta Pública al President Torra, Delegat Regull, Presidents Consells Comarcals i Alcaldes i Alcaldesses, 14.03.2019

Pau i bé.

President Torra, Delegat Regull, presidents i presidentes dels consells comarcals, alcaldes i alcaldesses,

L’entitat PRO VEGUERIA PENEDÈS, és la continuadora de la Plataforma per una Vegueria Pròpia que va coordinar i dinamitzar el moviment ciutadà penedesenc a favor de la Vegueria Penedès. Un cop aconseguida l’aprovació d’aquesta vuitena vegueria ara fa dos anys, aquella entitat es va dissoldre, i en el seu lloc alguns dels antics membres i altres persones de la societat civil vam crear la nova entitat amb la finalitat de promoure o bé participar en estudis, propostes i activitats que tinguin per objecte la defensa de l’àmbit de la Vegueria Penedès i la promoció dels seus valors. Durant aquests dos anys, hem fet una crida reiterada a tot el govern a posar fil a l’agulla.

El passat 13 de juny, aviat farà un any, vàrem enviar una carta al president Torra, tal com ja havíem fet diverses vegades amb els presidents Mas i Puigdemont, i dèiem: “Les circumstàncies per tots conegudes per les quals ha passat el govern de Catalunya van impedir el desplegament de la Vegueria. Ara que Catalunya torna a comptar amb un govern legítim, us volem demanar que accelereu el màxim aquest desplegament, cosa que comporta l’establiment de la seu institucional del Consell de Vegueria (que correspon al Parlament), la creació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat al Penedès (ja duta a terme per Decret del passat 7 de juny), el nomenament del Delegat o Delegada i, molt especialment, la descentralització dels serveis territorials de la Generalitat repartits entre les quatre capitals penedesenques”. Posteriorment, el mes de juliol, el Consell Executiu de la Generalitat va acordat nomenar Delegat Territorial de la Vegueria Penedès el Sr. Pere Regull i Riba.

L’articulació territorial del Penedès és complicada, ja que estem entremig de dues àrees metropolitanes, repartits entre dues províncies, i fins fa poc tres àmbits territorials. Però com que els fets són més decisius que les paraules, enguany farà 15 anys que vam plantar la llavor i que va donar els primers fruits el 2010, amb el vuitè àmbit funcional territorial; avui però, transcorreguts 3.165 dies, per posar un exemple, seguim sense ésser reconeguts com a àmbit al MUNICAT, una de les webs oficials de la Generalitat, i seguim sense disposar del Pla territorial parcial de planificació específic; el 2017 va arribar finalment la vuitena vegueria, ja han transcorregut 764 dies i en queden tan sols 343 per completar el seu desplegament, ja que llei estableix 3 anys, o sigui que tot hauria d’estar conclòs el 20/02/2020.

Volem esdevenir un territori de referència. Des de fa més de dos anys al Penedès això ja és possible, però el govern de la Generalitat ha fet molt poca feina, de moment som una vegueria virtual, que segons el diccionari, dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d'allò que és de fet, bé que no formalment.  Malgrat totes aquestes limitacions, saber qui som és una inversió de futur magnífica; ara el Penedès amb la seva pròpia marca només es pot entendre a partir de “ser Vegueria”, i la del Penedès és, recordem-ho una vegada més, l’única nascuda de baix a dalt.

El president Puigdemont va destacar el dia de la inauguració del nou edifici de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, que s’ha pensat perquè pugui oferir un servei eficient, eficaç i modern, que permeti que el repte l’aproximació entre ciutadania i administració sigui molt millor i es reforci amb uns equipaments que estan a l’alçada de la dignitat amb què un país ha de poder tractar els seus ciutadans. Avui tots estem d’acord que la proximitat és un factor que pot incentivar l’ètica i el bon govern. Per exemple, el nou edifici de la Generalitat a les terres de l’Ebre  es va posar en marxa el 2017: es tracta d’un espai de 4.354 m² que ha suposat una inversió de 15 M. d’euros. En total 160 funcionaris hi treballen. Reclamem per al Penedès, una inversió proporcionada; les Terres de l’Ebre són el 40% del Penedès, només cal fer uns càlculs per tenir les dades orientatives, i correspondrien uns 40 milions per a les nostres Delegacions Territorials. Es podria pensar, si més no de moment, aprofitar la infraestructura de les seus de les OAC (Oficina d’atenció ciutadana) ubicades a cada una de les 4 capitals, i consensuar la distribució dels serveis dels Departaments, d’Ensenyament a Vilafranca, Territori i Sostenibilitat a Vilanova, Cultura al Vendrell, Empresa i Coneixement a Igualada, i tots els altres, Salut; Agricultura, Pesca i Alimentació; Treball, Afers Socials i Família, etc.

Tenim una marcada identitat social que cal cohesionar més i millor. Ara podrem estar més units amb voluntat conjunta consensuada per uns mateixos interessos que ens faran més forts, i per això vàrem gosar fer cinc propostes de futur, el 23 de febrer del 2017 a l’Auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès en el transcurs de l’acte Ja tenim vegueria! I ara què? Les dues primeres exigències es desprenen del marc legal vigent, aprovar el Pla Territorial del Penedès i complir el que la llei determina en relació amb l’aprovació de la Vegueria, i de les altres tres voldria destacar la que vàrem anomenar com La constitució de l’Assemblea dels 72 alcaldes/esses de la Vegueria Penedès, com un organisme autònom i representatiu, que podria ja actuar aprofitant alguns dels instruments vàlids existents, i definir el model plurinodal del Penedès, de descentralització dels serveis de la Generalitat, per tal que es tinguin en consideració les conclusions finals i s’implantin amb rapidesa i diligència.

El moment fundacional que viu el Penedès és una gran oportunitat per treballar plegats al servei d’un nou model de creixement que generi prosperitat i equitat. Però volem deixar clar que el Penedès no té una vocació de ser la logística de les conurbacions de Barcelona i Tarragona sinó agrícola, turística, industrial i agroindustrial. El govern de la Generalitat i cada u de vosaltres, alcaldes i alcaldesses de la VP, teniu la paraula.

I per acabar, també volem aportar una paraula de llibertat que ens segueixi fent lliures en les presons i els exilis. I com diu l’historiador Jordi Bilbeny “un país lliure és un país millor pel fet de ser lliure”

Moltes gràcies

Fèlix Simon

Vil.la Casals del Vendrell, 14 de març 2019