Pro Vegueria Penedès

  • Vés al contingut
  • Vés a la navegació principal i entra

Cerca a la visualització de navegació

Navegació

Cerca

Estàs aquí:Inici
  • Inici
  • Qui som
  • Manifestos
  • Bases
  • Comunicats de la PVP
  • Articles d'opinió
  • Documents
  • Recull de premsa
  • Videos
  • El Penedès
  • Adhesions
  • Facebook Vegueria Penedès
  • Contacte
  • Els nostres BLOCS
  • Enllaça'ns

Inici

Comunicat 41-256, La Vegueria Penedès, Una Eina Clau També per al Pla de Recuperació Covid-19, 19.04.2021

  • Imprimeix
  • Correu-e

La Vegueria Penedès no ha estat una iniciativa dels partits polítics, sinó que ha anat de baix a dalt (un camí semblant al del procés independentista), però el seu desplegament porta un gran retard atribuïble al govern i als partits que el comanen.

Per això hem de seguir impulsant des de baix les eines que permetin millorar la vida dels penedesencs en tots els seus aspectes. I és que els temes territorials tenen una importància cabdal en multitud d’ocasions de l’activitat social i política, i molt sovint les diverses administracions els afronten de manera vacil·lant o fins i tot confusionària.

Davant d’això la nostra entitat, vol fer les següents declaracions per deixar clara quina és la seva posició en els quatre aspectes següents

1.  El confinament per raó de la pandèmia

Catalunya està dividida en 8 àmbits d’actuació –les vegueries- que han estat el resultats d’un intens debat en el si de la societat i del Parlament que finalment i de forma molt treballada i consensuada en va establir 8. Tenen unes dimensions raonables (descomptant la indefugible enormitat de la regió metropolitana) i una gran lògica, i doncs també una lògica sanitària. Per respecte a les lleis vigents i a la lògica, té tot el seu sentit que siguin tingudes en compte a l’hora de prendre mesures com el confinament.

2.  El Pla territorial del Penedès

L’Avanç de propostes del Pla Territorial del Penedès, únic document general pel Grup de Treball creat el 2013 ha estat sotmès a un procés participatiu els resultats del qual s’han presentat fa poc (23 de març), d’on han sortit un seguit de propostes que es podrien incloure en l’Avantprojecte.

Ara bé aquest Avantprojecte no estarà llest fins el primer trimestre del 2022 i mentrestant altres plans directors i urbanístics avancen pel seu cantó i poden entrar en col·lisió amb el Pla Territorial que és el que ha de definir com ha de ser el territori del Penedès en un horitzó temporal fins l’any 2038. I tan important com això es que defineixi:

-el Penedès com a regió agroalimentària (rebost de la metròpoli i no pati del darrere), sense menystenir, al contrari, la indústria

-on es crea nou sòl industrial, on es posen les instal·lacions d’energies renovables (tema urgent a tot Catalunya)

-infraestructures ferroviàries: per on han de passar els trens, transport de mercaderies, eix transversal ferroviari, alta velocitat amb estació al Penedès

-connexions per carretera entre els municipis de la vegueria

-com s’ha de relacionar el Penedès amb el seu entorn (sobretot Camp de Tarragona i Àrea metropolitana de Barcelona.

-com s’afronta el canvi climàtic

3.  L’Associació de 9 municipis de l’Arc metropolità de Barcelona

Ens ha sorprès que s’hagi tornat a posar sobre la taula amb municipis de l’Alt Penedès i el Garraf. L’associació de l’arc metropolità es va constituir rel 1992 per “defensar-se” de la pressió de Barcelona en el moment expansiu que van significar els Jocs Olímpics. Al cap de 30 anys el país ha canviat i l’organització del territori també. Creiem que el que ara és urgent és afrontar els problemes de la vegueria, els que s’acaben d’esmentar del Pla territorial, les infraestructures, el desplegament dels serveis, etc. Evidentment no cal tancar-se a l’entorn, però hi ha qüestions més prioritàries.

4.  Donem suport al desenvolupament del “FERRMED Study of Traffic and Modal Shift Optimisation in the EU”

Aquest tema ens ha portat a aixecar la mirada i hem tancat un acord de col·laboració amb l’entitat FERRMED, una entitat privada multisectorial que té l’objectiu de millorar el transport de mercaderies a Europa. Estan fent un estudi exhaustiu, que aviat es presentarà, de capital importància per posar de manifest tal com s’ha d’actuar en la xarxa ferroviària i les seves connexions intermodals en el conjunt de la Unió Europea. 

L’estudi de la xarxa transeuropea del transport es proposa a) identificar el tràfic de mercaderies en total i per mode de transport en els principals corredors de la Xarxa Principal de la UE i b) proposar un pla d’acció per a aconseguir els objectius del “Llibre Blanc” de la CE per a 2030 (30% del transport terrestre de mercaderies de més de 300 km realitzat per ferrocarril o barcassa).

Entre els grans hubs europeus identificats figura la zona Barcelona/Tarragona i la seva interrelació amb les grans rutes marítimes internacionals i les de proximitat.  Ara per ara, tot i els volums de tràfics previstos pel 2030, l’únic que s’ha fet és col·locar un tercer fil a la línia R4 de rodalies que quedarà col·lapsada per al servei de passatgers. És indispensable separar el trànsit de la vall de l’Ebre, del del Corredor mediterrani, cosa que comporta una nova i urgent connexió entre Cervera i Martorell. I és important que les administracions locals prenguin consciència de la gravetat d’aquesta situació i s’impliquin tant com puguin en la seva resolució.

Comunicat 40-255, L'Independentisme Guanya Amb Claredat a la Vegueria Penedès (Eleccions al Parlament 2021), 15.02.2021

  • Imprimeix
  • Correu-e

Després de les eleccions de diumenge passat al Parlament de Catalunya, volem manifestar el que segueix.

 

1.    Ens unim al sentiment majoritari de la població penedesenca que ha donat la victòria a les forces independentistes a les quatre comarques de la Vegueria, amb un 64,9% a l’Alt Penedès, un 64,7% a l’Anoia, un 57,8% al Baix Penedès i un 51,6% al Garraf. Celebrem aquests resultats ja que des d’antiga Plataforma fins a l’actual Associació, sempre hem cregut que l’organització de Catalunya en vegueries no serà plenament eficaç i útil per a la ciutadania fins que no hagi desaparegut la cotilla que suposa la presència de les institucions de l’estat espanyol, especialment les províncies.

 

2.    Creiem oportú aportar el resultat de les eleccions al conjunt dels 72 municipis de la Vegueria Penedès (pel que fa als partits que donen suport a la Vegueria), que rarament aporten els mitjans de comunicació. Són els següents:

 

1.    ERC              40.706

2.    PSC              39.416

3.    JUNTS         35.175

4.    CUP              12.936

5.    ECP              10.784

 

El PdeCat amb els 6.428 vots no ha obtingut el necessari suport ciutadà per ser present al Parlament.

 

3.    Urgirem al proper govern, sobretot si com esperem està comanat per les forces independentistes, un desplegament tan ràpid i tan complet com sigui possible de la Delegació del Govern i de les Delegacions dels Departaments a la Vegueria Penedès, que tot i les limitacions esmentades al punt 1 ha de servir indiscutiblement per millorar els serveis públics als penedesencs i penedesenques. Igualment la màxima urgència en l’aprovació d’un Pla Territorial modèlic i amb el màxim consens ciutadà.

 

4.    Ens adreçarem als parlamentaris dels partits polítics que donen suport a la Vegueria, i especialment als parlamentaris penedesencs d’aquestes formacions, demanant-los que vetllin perquè el govern compleixi els seus compromisos en el desplegament de la Vegueria i en la implementació del Pla Territorial. Aquests són els 5 diputats penedesencs: del PSC, Juan Luís Ruiz López (Garraf), Jordi Riba Colom (Anoia) i Dolors Carreras Casany (Baix Penedès);  i d’ERC, Alba Vergés i Bosch (Anoia) i Lluïsa Llop i Fernàndez (Alt Penedès).

 

Constatem amb preocupació el fet que el partit del Delegat del govern al Penedès així com de 35 Alcaldes de la Vegueria no hagi obtingut el necessari suport ciutadà per ser present al Parlament. Tanmateix esperem i confiem que, malgrat això, des de les seves responsabilitats municipals continuïn donant ple suport a la Vegueria Penedès

Comunicat 39-254, Elecccions al Parlament, Demanem un Compromís Ferm a Favor del Penedès, 26.01.2021

  • Imprimeix
  • Correu-e

Davant la probable imminència de les eleccions al Parlament de Catalunya, l’entitat Pro Vegueria Penedès creu avinent manifestar el que segueix.

1. Reafirmar-se en la Declaració del Congrés La gestió del territori de la Vegueria Penedès al servei de les persones celebrat a Castellet el 21 de febrer del 2020 a favor del desplegament urgent de la Vegueria Penedès així com l’aprovació del Pla Territorial del Penedès, declaració que adjuntem a aquest comunicat en format PDF i que porta incorporada la signatura dels alcaldes /esses de les quatre capitals i pels presidents/entes dels Consells Comarcals, així com pels representants penedesencs dels partits polítics que posteriorment també van subscriure aquest compromís.

2. Reafirmar-se en la Declaració del 23-11-2020 a propòsit del Pla Territorial del Penedès sobre els quatre punts d’aquest Pla relatius a 1) Espais oberts, 2) Assentaments, 3) Model econòmic i productiu, i 4) Mobilitat. Els dos darrers punts van ser objecte d’uns Debats al Vinseum els dies 1 i 3 de desembre amb participació d’experts i de representants dels sectors econòmics i socials. A aquest respecte volem remarcar: 

- celebrar el posicionament de les dues patronals de la Vegueria i dels representats dels sindicats CCOO i UGT del territori a favor d’un desenvolupament harmònic del nostre territori, tot i lamentar que les patronals no haguessin volgut participar en els debats del Vinseum, com sí van fer es representants sindicals; reiterar que aquest desenvolupament harmònic inclou a més del sector primari una indústria potent i respectuosa amb el territori.

- insistir en un model de mobilitat sostenible entenent que en això ens hi juguem una part important del nostre futur. Descartar el Quart cinturó, millorar les infraestructures existents, tant els grans eixos com les carreteres secundàries,  i sobretot prioritzar de forma decidida el ferrocarril cosa que ha de comportar una important inversió en rodalies així com la construcció d’un Eix transversal ferroviari i d’un ramal Cervera-Igualada-Martorell.

- reclamar un model energètic adequat a les necessitats de la Vegueria que d’una banda opti per les energies renovables i per altra eviti convertir el nostre territori en una àrea de producció i exportació a l’engròs d’energia elèctrica.

- reformular urgentment l’organització sanitària a nivell de la Vegueria superant els inconvenients de formar part de tres regions sanitàries que s’han posat de manifest en ocasió de la covid 19.

3. Demanar als partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament, i d’una forma especial als candidats penedesencs que formen part de les llistes, que siguin exigents i proactius en les demandes contingudes en els punts 1 i 2 que al cap i a la fi responen en la seva major part al compliment d’unes lleis del Parlament que s’ha anat demorant d’una forma injustificada i lesiva per als interessos del Penedès. 

Comunicat 38-253, Debats Sobre el Pla Territorial, 09.12.2020

  • Imprimeix
  • Correu-e

Per desenvolupar els continguts de la Declaració sobre el Pla Territorial del Penedès aprovada per PROVEGUERIAPENEDÈS i alhora contrastar-la amb altes punts de vista, l’entitat va organitzar dos debats sobre dos aspectes de la Declaració que van tenir lloc a l’Auditori del Vinseum. Malauradament les normes del Covid van impedir que es poguessin fer amb presència de públic, tanmateix la retransmissió en directe per Ràdio Vilafranca i Penedès TV, amb una excel·lent realització van fer possible que arribés a un gran nombre de penedesencs i penedesenques.

DEBAT 1. EL MODEL PRODUCTIU / 1-12-2020

Ponents: Josep Ametller (Ametller Origen), Ramon Giró (Cambra de Comerç), Joan Huguet (DO Penedès), Francesc Rica (UGT), Josep M.Romero (CCOO)

Moderadors: Cati Morell (periodista), Josep M.Soler (Penedès TV)

Va haver-hi un consens que el Penedès ha de mantenir la identitat agroalimentària i es va recordar que les 6 primeres empreses de la Vegueria són d’aquest sector. Però s’ha de conviure amb indústria i turisme. Es destaca que el Penedès és un lloc atractiu per viure-hi i per crear riquesa. Hi ha logística, platja, agricultura, corredors, indústria. I el que més ha crescut són les TIC, el Penedès podria arribar a ser-ne un centre.

Pel que fa al sector agroalimentari, especialment el del vi que és el predominant, tenim dos perills un que molta de la propietat està passant a mans forasteres i l’altre la tendència a créixer massa a base de lowcost, el pagès és qui més ho pateix. Cal encaminar-nos cap a la qualitat, protegir el sòl agrari i optar per l’agricultura sostenible: materials biocompostable, energia verda. El Penedès està en una situació avantatjosa, i si les coses es fan bé té oportunitats de futur.

Pel que fa a la indústria hi ha sectors importants que cal mantenir, com ara l’embalatge, la pell, el tèxtil, la pesca, el sectors logístic i manufacturer, el de l’automòbil si es pot refer de la crisi actual, i evidentment el turisme. Hi ha coincidència sobre la logística, cal la imprescindible per donar suport a la resta de sectors. Els polígons industrials fan falta, i un dels problemes que tenen és que molts són obsolets.

Per part dels agents sindicals es recorda que tenim dues comarques líders en atur i es destaca que és imprescindible protegir el teixit productiu així com insistir en la formació. Aprofitar totes els oportunitats i pensar en nous sectors, per exemple el de l‘atenció a les persones.

 

DEBAT 2. EL FUTUR FERROVIARI / 3-12-2020

Ponents: Joan Amorós (President de FERRMET*) Pau Batlle (arquitecte, Baix Penedès), Aurora Carbonell (alcaldessa de Sitges, Garraf), Pep Solé (empresari, Anoia).

Moderadors: Jordi Cuyàs (ProVegueria Penedès, Alt Penedès), Laia Paretas (Penedès TV).

Principals reptes de la mobilitat

S’assenyala el fet de ser terra de pas que comporta unes servituds però també té grans avantatges, el que hem de ser un lloc de pas ben estructurat. Actualment hi ha l’amenaça que ens passi per sobre tota la logística que ve de l’Àsia. Un altre repte és la connectivitat entre les capitals en el sentit mar muntanya, que actualment no està resolta. Finalment a nivell del nostre país i a nivell europeu el gran problema de la mobilitat és l’impacte ambiental que provoca gasos d’efecte hivernacle i nocius.

*Associació internacional liderada des de Catalunya  per impulsar gran eix ferroviari de mercaderies que uneixi el sud i el nord d’Europa.

Carreteres

Hi ha la qüestió dels peatges de les autopistes, caríssim en el cas dels túnels del Garraf, són un handicap per a noves inversions, però alhora la seva supressió incrementarà notablement el flux de vehicles al territori. Es coincideix que cal invertir en carreteres petites que connecten pobles i urbanitzacions amb els grans eixos viaris i que són aptes per donar pas a solucions sostenibles com el cotxe elèctric o la bicicleta.

l’Eix Diagonal (C15) ha esta un gran encert per la connectivitat mar-muntanya, el que passa és que està morint d’èxit i s’ha quedat petit, ara es parla d’engrandir-lo fent un sistema 2+1, però l’única solució és convertir-lo en autovia encara que sigui més llarg i costós de fer. Ningú dels ponents creu que calgui el 4t cinturó al Penedès, és un projecte obsolet.

Ferrocarril

Els avantatges del ferrocarril per a les grans distàncies són indiscutibles. Els camions i els cotxes (siguin elèctrics o no)  consumeixen 5-6 vegades més energia que el tren ja que el tren llisca per la via. Evidentment caldran camions o furgonetes per arribar al client final, però els grans recorreguts s’han de fer en tren.

Catalunya està situada en un lloc estratègic, som terra de pas al centre d’una macroregió que va de Lió a València i degut a això tenim autopistes plenes de camions. Actualment pel Penedès en passen 30.000 al dia, un disbarat. Totes les mercaderies que venen de l’Àsia van a parar als ports de València, Tarragona i Barcelona, però no s’ha plantejat com s’han de distribuir i per ara l’única opció és fer-les passar per una franja de territori de 20 km d’amplada on hi viuen 5 milions de persones. Actualment s’està col·locant el tercer fil a les vies de la línia per fer-hi passar les mercaderies, és evident que es col·lapsarà i obstaculitzarà el servei de rodalies per a passatgers. És fonamental un eix ferroviari Cervera-Igualada-Martorell, són 55 km, i així el tràfic de l‘Ebre ja no passaria per Tarragona i el Penedès. Seria una solució ràpida i relativament barata. Caldria també fer després l’eix orbital que està pressupostat en 7.000 M€, una xifra que el fa molt difícil.

Pel que fa a les rodalies, les línies actuals tenen possibilitats però des de fa molts anys que no hi ha hagut inversions (tot s’ho ha endut l’Ave). Les estacions, s’han de canviar de concepte, com són ara no funcionen, cal acomodar-les perquè donin servei a les poblacions que estan allunyades de la via que han de tenir el mitjans per arribar a l’estació. La línia de la costa és de les que van més plenes, però el tren triga el mateix que fa 40 anys. A l’Anoia només hi ha el tren de FGC, que no té continuïtat i és de fet és com un metro per servir les poblacions per on passa, però no és útil per anar a Barcelona ja que triga 1’45, l’opció ràpida és el bus. Aquesta nova línia de mercaderies podria ser una solució per a passatgers, si tens línies de pas s’han d’aprofitar.

Una de les solucions per arribar a les estacions són els mitjans alternatius sostenibles. Al Baix Penedès i al Garraf funciona el bus a la carta que tu pots demanar pel mòbil, i una idea que s’obre camí és el cotxe elèctric sense conductor que tu reserves i fas servir per arribar-te a l’estació des de la població on vius. A l’Alt Penedès no hi ha aquest servei i tampoc a l’Anoia on, enllà de la conca d’Òdena, hi ha una munió de pobles petits disseminats i mal comunicats.

Es pregunta si sembla normal que no s’abordi el problema en el seu conjunt i que haguem de ser els de baix els qui “apretem”? D’una banda és evident que tenim un Estat en contra i que no hi ha voluntat política. Hi ha una potència econòmica no aprofitada, hi ha intercanvi de coneixement, un PIB elevat i altres paràmetres superiors als d’altres territoris. Però Madrid ho vol tot centralitzat. D’altra banda caldria projectar amb un horitzó de 30-40 anys i complir els terminis. Un exemple: l’extensió de Suïssa i la de Catalunya (incloent-hi la del nord) són similars: doncs a Suïssa hi ha 3.500 km de vies i a Catalunya 1.800. Caldria pensar en revertir la solució i no en nyaps com els que s’estan fent ara.

 

Podeu seguir els debats complets a

https://www.rtvvilafranca.cat/programa/debats-de-la-vegueria-penedes-2/

 

  • Inici
  • Anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • Següent
  • Final