Comunicat 23-238, Congrés ProVegueria Penedès: Satisfacció i Compromís (21.02.2020), data comunicat 24.02.2020

Divendres passat dia 21 va tenir lloc al castell de Castellet l’anunciat Congrés ProVegueria Penedès, l’objectiu del qual era debatre el model de vegueria que volem, centrat en quatre àmbits que havien ja estat abordats en unes jornades prèvies sectorials. Des de la nostra entitat que en va ser l’organitzadora no podem fer altra cosa que mostrar la nostra grandíssima satisfacció, tant per l’assistència, com pel desenvolupament del Congrés.

Comencem per dir que el nombre d’assistents va superar l’aforament de la sala de sessions del castell que és de 80 persones, i va caldre habilitar cadires supletòries per encabir els 103 inscrits representants d’un ampli espectre de la societat penedesenca:  institucions i entitats culturals, agents econòmics, sindicats, professionals liberals, associats de la PVP, etc. I remarcar d’una manera especial la presència de 35 alcaldes i regidors dels ajuntaments de la Vegueria, prova fefaent de l’interès que l’esdeveniment havia suscitat entre els electes de les quatre comarques. Recordem que un dels grans arguments, segurament el més important, per reclamar al Parlament la creació de la Vegueria Penedès va ser el fet d’haver estat demanada pel 92% de municipis que n’havien de formar part així com pels Consells Comarcals de les quatre comarques concernides.

Pel que fa al desenvolupament, el Congrés es va iniciar amb l ponència marc a càrrec del Dr. Martí Boada amb el títol Biodiversitat, sostenibilitat i territori, amb un contingut profundíssim però exposat amb l’estil planer i encisador tan propi de l‘esmentat científic.

Seguidament va tenir lloc la presentació de les ponències i comunicacions dels quatre àmbits de treball a càrrec de diferents experts.

1.Territori. Infraestructures i regió alimentària.

Ponència:

Jordi Cuyàs. El  full de ruta del pla territorial del Penedès

Comunicacions:

Ton Salvadó. Per una vegueria porosa i permeable

Pep Solé. Des de l’Anoia: una nova manera de pensar el territori

Pau Batlle. La Regió penedesenca: Una oportunitat col·lectiva de país

Mireia Torres. El paisatge com a identitat

Isabel Vidal. “Endreçar”, paraula màgica, tan clara i alhora tan complexa

2.Empresa i coneixement.

Ponència:

Pere Prat. Sobre empresa i coneixement

Comunicacions:

Josep Ametller. El grup Ametller Origen

Montse Duch. Nova Mevir S.L.

Neus Lloberas. AKO: 40 anys cuidant-se de la cadena de fred

Ramon Novell. Cafès Novell

3. Cultura i Patrimoni.

Ponència:

Joan Tarrada. Cultura al Penedès. Continguts i aspectes concrets

Comunicacions:

Josep Arasa. Salvem el Foix!

Alba Gràcia. Cultura i Patrimoni: imperar, governar, liderar

Dolors Garcia. L’Institut d’Estudis Penedesencs

Gemma Sivill. Sales d’Estudi: una necessitat dels nostres estudiants

4. El model turístic

Ponència:

Jaume Casañas. Per un futur turístic del Penedès

Comunicacions:

Dani López. Arqueologia del vi i enoturisme

Daniel Gutiérrez. El futur i els reptes del turisme a l’àmbit del Penedès

Jordi Guillem. El Col·lectiu Terra i taula

Tant les ponències com les comunicacions van ser d’un elevat nivell i acuradament presentades, i és un deure inexcusable agrair l’interès i la feina de les persones que van intervenir i sobretot haver-ho fet de manera absolutament desinteressada.

Satisfacció doncs, i també compromís. Perquè el moment culminant de la Jornada va ser la Declaració del Congrés Pro Vegueria Penedès 2020. Aquesta Declaració conté una part expositiva que desglossa el llarg camí recorregut per arribar a la consecució de la Vegueria Penedès i una part pròpiament declarativa de tres punts que resumim així:

1. Fa gairebé deu anys (22-7-2010) que es va crear l'Àmbit de planificació territorial del Penedès que comportava l’elaboració del Pla territorial del Penedès. Considerem que el Pla Territorial del Penedès ja hauria d’estar vigent des de fa temps, i la seva lentitud ha provocat diversos conflictes territorials. Reclamem del Govern i en especial del Departament de Territori i Sostenibilitat una resposta clara i compromesa, que ens garanteixi la seva resolució i la tramitació posterior fins a la seva aprovació definitiva.

2. Fa just tres anys (15-2-2017) que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de la Vegueria del Penedès i en la seva Disposició final, es determinava que en el termini de tres anys l’organització dels serveis territorials de la Generalitat i l’exercici de les funcions dels diversos departaments de s’havien d’adequar a l’àmbit territorial de les demarcacions veguerials. Finalitzat justament aquests dies el termini previst per la Llei, no s’ha procedit a l’organització i consegüent descentralització dels serveis territorials. Reclamem al Govern i en especial a la Vicepresidència, que convoqui en el termini màxim d’un mes als alcaldes/esses de les quatre capitals penedesenques, així com els presidents del quatre Consells per procedir a consensuar la distribució dels diversos departaments entre les quatre capitals, i aprovar un calendari que el faci viable en el mínim temps possible.

3. A fi d'aplicar de forma efectiva  l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, els Ajuntaments i els Consells Comarcals de l’àmbit de la Vegueria Penedès, han d’assumir el compromís d’esdevenir-ne actors actius per tal de construir col·lectivament les bases de com el Penedès ha d’afrontar els reptes i oportunitats de la propera dècada.

Finalment, i davant l’atzucac de la situació actua, mentre no es constitueixi el Consell de la Vegueria Penedès, es fa necessària la constitució d’ un organisme autònom i representatiu que expressi les demandes del Penedès davant la Generalitat, el Govern i el Parlament.

Aquesta Declaració va ser signada pels alcaldes i alcaldesses de les quatre capitals penedesenques, així com els presidents/presidentes dels quatre consells comarcals. És doncs una reiteració solemne del seu compromís a favor de la Vegueria Penedès. El compromís de la ciutadania ha estat, de fa més de 15 anys, insubornable. Congrés i Declaració han ser servir per coercir el Govern de Catalunya que és l’únic que no ha esta a l’altura. La Consellera d’Empresa i Coneixement, l’anoienca Àngels Chacón que va cloure l’acte, no va poder fer menys que mostrar l’acord amb les propostes del Congrés i es va comprometre a traslladar-les al Consell de Govern i al President de la Generalitat que lamentablement no va (poder) assistir a la cloenda del Congrés tal com en principi s’havia compromès.

Comunicat 22-237, El Congrés i els serveis territorials del Penedès, 03.02.2020

Si busqueu en la documentació dels estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020 una partida referida a la Delegació del Govern i les direccions dels serveis territorials de l'Administració de la Generalitat al Penedès, no la trobareu. Com tampoc ens consta que s’hagi iniciat cap treball per definir com ha de ser aquest procés, que ha de permetre millorar la qualitat i eficàcia en el servei al ciutadà.

El Govern, la Vicepresidència i el Departament de Territori i Sostenibilitat, haurien d’haver posat més energia per treure el Penedès del pou on ens van deixar al no donar-nos l’àmbit territorial i la Vegueria al seu moment, com tots els altres set, i hem hagut de bregar molt per aconseguir-ho i tot gràcies a la pressió feta des de baix, des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia i ara des de l’Associació Pro Vegueria Penedès, que fem el seguiment del desplegament de les lleis aprovades amb retard, i estem astorats de veure la gansoneria que tenen.

Del que es tracta és de fomentar, d’una manera molt més efectiva, la interrelació entre la Generalitat i el teixit associatiu, el món socioeconòmic i l’administració local. I això vol dir prioritzar els criteris d’eficiència i estalvi energètic, en una aposta manifesta per la preservació del medi ambient, etc. Ens trobem en un atzucac i per això hem organitza el Congrés pel dia 21 de febrer, l’endemà de la finalització del termini que tenia Vicepresidència per desplegar els Serveis territorials i alhora seguim esperant el Pla Territorial Parcial, al cap de 10 anys de l’aprovació de l’àmbit.

Tampoc entenem el model en comptagotes que s’ha anat aplicant per desplegar els serveis, Ara per ara només hi ha plenament operatives, la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona inaugurada el 2010 i que va significar una inversió de 43 milions d’euros, i la de les Terres de l’Ebre inaugurada el 2017 pel president Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, amb una inversió de 15 milions d’euros. Hi treballen 850 i 160 persones respectivament, cosa que vol dir noves oportunitats de feina de qualitat per als habitants de les vegueries on es despleguen els serveis. La que hauria de venir a continuació és la de les Comarques Centrals, una obra que s’estima que costarà uns 10 milions d’euros però que no té cap assignació econòmica en el projecte de pressupostos, i que difícilment estarà a punt abans del 2026.

I en el cas del Penedès podem dir amb molta propietat, allò de: «el més calent és a l’aigüera». No se’n sap res de res. Justament per això, un dels punts de la Declaració final que es portarà a aprovació en el Congrés diu textualment: “Reclamem al Govern i en especial a la Vicepresidència, que convoqui en el termini màxim d’un mes als alcaldes/esses del Vendrell, Igualada, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, per procedir a consensuar la distribució dels diversos departaments entre les quatre capitals, i aprovar un calendari que el faci viable en el mínim temps possible”.

És l’hora de sortir dels nostres espais de confort. No ens podem deixar arrossegar a un fals realisme resignat. I per això cal que els càrrecs electes, de tots els 72 ajuntaments que són més de 800, s’impliquin en la constitució d’una Assemblea o Consell de la Vegueria Penedès, com un organisme autònom i representatiu, perquè expressi amb claredat i contundència les demandes del Penedès, davant la Generalitat, el Govern i el Parlament.

I UNA ASIGNACIÓ PRESSUPUESTARIA MOLT ESQUIFIDA

Si analitzem les dades territorials de la proposta dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2020, els resultats els podem resumir de la següent manera: el Penedès és el quart àmbit per població, però és el sisè per xifra d’inversió, i el vuitè per inversió/habitant. I diem més, si els 473.000 habitants de l’àmbit Penedès representen el 6,22%, això vol dir que ens tocarien 77.585.000 euros, un 42% més dels 54.594.000 que ens han assignat. Adjuntem les dades referides a la proposta del pressupost, del que tenim assignat el Penedès comparat amb els altres àmbits, en inversió bruta i el que representa per habitant, i com queda repartir per cada una de les 4 comarques.

La conclusió general és que molt poc hem avançat, i seguim pràcticament allà on érem, fa deu anys i potser ens caldran esperar deu anys més, per tenir aquest procés de la descentralització dels serveis acabat. Francament tot plegat, és una trista realitat, que ens porta a reivindicar els drets que tenim el Penedès, i per això hem organitzat el nostre propi CONGRÉS, per exigir la gestió del territori de la Vegueria Penedès al servei de les persones, a partir de les propostes que hem anat elaborant aquets darrers mesos. Adjuntem el programa.

*****************

CONGRÉS PRO VEGUERIA PENEDÈS 2020

21 de febrer 2020 al Castell de Castellet - Centre UNESCO

“LA GESTIÓ DEL TERRITORI DE LA VEGUERIA PENEDÈS AL SERVEI DE LES PERSONES”

Tres anys després que el Parlament de Catalunya aprovés la Vegueria Penedès, des de la societat civil ens hem proposat obrir un debat per reflexionar i donar resposta al model de Vegueria que volem, en els diferents àmbits, i com podem contribuir des del Penedès a un món més sostenible, més just i solidari.

Durant el passat mes de novembre es van organitzar quatre sessions de treball  prèvies a Igualada, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, i Vilafranca del Penedès, per acordar les bases d’un creixement ordenat amb visió de futur. Les conclusions seran presentades al Congrés, junt amb les comunicacions de 17 especialistes que “creuen en la Vegueria”.

L’esdeveniment ha de permetre abordar els principals reptes que ha d'afrontar la societat penedesenca en el futur. Creiem necessari  potenciar el Penedès en xarxa, fomentar el consum de proximitat, promoure una política de conservació de l’entorn i millorar la remuneració del sector primari i les condicions de vida de la gent.

L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible ens traça el camí a seguir basat en els diferents aspectes d’una ecologia integral, que incorpori clarament les dimensions humanes i socials. És un objectiu del Congrés assentar aquestes idees i transmetre-les de manera planera i honesta.

PROGRAMA

08,30  Recepció

08,45  Presentació.

Fèlix Simon, president PVP. Associació Pro Vegueria Penedès.

09,00  “Biodiversitat, sostenibilitat i territori”

o   Ponent: Martí Boada, doctor en ciències ambientals i geògraf. Universitat Autònoma de Barcelona.

09,30 EL TERRITORI. Infraestructures. Regió Agroalimentària

o   Coordinador Jordi Cuyás (PVP)

o   Ponents:

§  Ton Salvadó, arquitecte, ex-director de Model Urbà de l’Ajuntament de Barcelona

§  Pep Solé Vilanova i Pau Batlle, experts en planejament urbanístic

§  Miquel A. Torres, president de les Bodegues Família Torres

§  Isabel Vidal, cap de la sectorial de la vinya i el vi de JARC

10,15  EMPRESA I CONEIXEMENT

o   Coordinador: Pere Prat (PVP)

o   Ponents:

§  Josep Ametller, director general d’Ametller Origen

§  Montse Duch, gerent de Nova Mevir, S.L.

§  Neus Lloveras, consellera delegada d’AKO

§  Ramon Novell, gerent de Cafès Novell

11,30 CULTURA I PATRIMONI

o   Coordinador Joan Tarrada (PVP)

o   Ponents:

§  Josep Arasa, especialista en desenvolupament rural

§  Núria Ballester, directora de la  Vil.la Museu Pau Casals

§  Dolors Garcia, presidenta de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP)

§  Gemma Sivill, directora de la Fundació ProPenedès

12,15 EL MODEL TURÍSTIC

o   Coordinador: Jaume Casañas (PVP)

o   Ponents:

§  Dani López, arqueòleg

§  Dani Gutiérrez, assessor turístic patrimonial

§  Jordi Guillem, col·lectiu Terra i Taula  

§  Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hosteleria de Sitges

13,00 DEBAT. Preguntes per escrit.

13,30 Lectura i signatura de la DECLARACIÓ del

CONGRÉS PRO VEGUERIA PENEDÈS 2020

13,45 Parlament. Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya

14,30  DINAR al restaurant EL BARRETET

15,30 CLOENDA

INSCRIPCIONS: Donat que l’aforament del castell de Castellet és limitat, la participació haurà de quedar restringida a les persones que s’hagin inscrit prèviament, amb data límit 10 de febrer, al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i que hagin fet una transferència de 25 euros al compte ES60 0081 0037 9000 0177 4884 

*****************

PRESSUPOSTOS GENERALITAT 2020

Dades territorials per àmbits

A - Ordenat per població

1 – Àmbit Metropolità                         4.850.000

2 – Comarques Gironines                       747.000

3 – Camp de Tarragona                       515.000

4 – Àmbit del PENEDÈS                        473.000

5 – Comarques Centrals                         402.000

6 -  Àmbit de Ponent                                362.000

7 – Terres de l’Ebre                              178.000

8 -  Alt Pirineu i Aran                            72.000

TOTAL                                                     7.600.000 

B – Ordenat per inversió

1 – Àmbit Metropolità                         754.435.000

2 – Comarques Gironines                 118.208.000

3 – Comarques Centrals                     85.586.000

4 -  Àmbit de Ponent                            64.295.000

5 – Camp de Tarragona                   59.771.000

6 – Àmbit del PENEDÈS                    54.594.000

7 -  Alt Pirineu i Aran                      42.573.000

8 – sense àmbit                                        42.237.000

9 – Terres de l’Ebre                          25.636.000

TOTAL                                             1.247.340.000

C – Ordenat per inversió/habitant

1 -  Alt Pirineu i Aran                                591

2 – Comarques Centrals                               212

3 -  Àmbit de Ponent                                      178

4 – Comarques Gironines                             158

5 – Àmbit Metropolità                                 155

6 – Terres de l’Ebre                                    144

7 – Camp de Tarragona                             116

8 – Àmbit del PENEDÈS                              115

MITJANA                                                             164

INVERSIÓ PER COMARQUES

ANOIA                                                    23.124.960

ALT PENEDÈS                                        21.057.678

GARRAF                                                      8.374.545

BAIX PENEDÈS                                        2.037.409

Comunicat 21-236, Quart Debat de Treball, Infraestructures i Regió Agroalimentària (30.11.2019), Data Comunicat 02.12.2019

LA 4ª JORNADA PREPARATÒRIA DEL CONGRÉS PVP 2020

El passat dissabte va tenir lloc a l’auditori del Vinseum de Vilafranca el darrer debat que s’havia previst per preparar el Congrés a celebrar el proper 21 de febrer del 2020 al Castell de Castellet. En aquesta ocasió el tema a tractar va ser el Territori, les infraestructures i la Regió Agroalimentària.

Va obrir la sessió Pere Regull, alcalde de Vilafranca i delegat de la Vegueria,  que va explicar la diferencia entre delegat i veguer i la situació legal i administrativa en la que es troba la del Penedès, que encara no disposa ni d’estructures ni pressupostos. Ara estem treballant en aspectes com l’àmbit territorial, però hem de aprofundir en altres àrees administratives. Xavier Lluch, President del Consell Comarcal Penedès, va explicar que la vegueria ha de ser una eina per a apropar el servei als ciutadans i aconseguir tractar els problemes de manera conjunta entre les quatre comarques. No es tracta d’una administració més pel mig, sinó un instrument més al servei del territori.

Fèlix Simon per la seva banda va recordar que la divisió  provincial condiciona. Va explicar les diferents opcions per avançar entre les que s’hi podria trobar, si hi hagués voluntat política, la Mancomunitat Penedès Garraf que ja està constituïda i és operativa. També comenta que les tres sessions fetes fins ara “eren el contingut de la Vegueria i avui toca fer el continent  que és el territori”.

Jordi Cuyàs, va presentar les propostes de la comissió acompanyat de Pep Solé. Les quatre comarques del Penedès tenen una personalitat pròpia, marcada per la relació amb les àrees metropolitanes properes, però en cap cas no s’hi vol supeditar sinó col·laborar. No vol formar part de la bogeria logística en que les grans corporacions econòmiques volen convertir el nostre món. Certament el Penedès és Territori de Marca i per tant de pas, però no es vol que Àsia el condicioni per fer-hi transitar el que produeix tot i això signifiqui el desmantellament de les industries i activitats de les nostres comarques. I això vol dir no construir noves infraestructures de gran capacitat, sinó millorar les existents, tant carreteres com trens. Això ha de permetre ser un territori industrial i turístic i amb una identitat agroalimentària, tant agrícola, com ramadera i piscícola, capaç de proveir productes de proximitat i exportar-ne d’altres de qualitat i prestigi.

Es va fer molt èmfasi en que el pla territorial ja porta 12 anys fent-se, i en fa 5 anys que és va constituir el grup de treball. I quan presentin els seus documents no és just que el ciutadà només disposi de trenta dies per fer les seves al·legacions, ja que s’ha d’estudiar tot el projecte i saber el que comporta i en què el pot perjudicar. Cal potenciar la participació ciutadana. Si no s’ha avançat és potser per la manca de les idees força. S’estan discutint temes parcials sense abordar la visió global. Així hi ha molta polèmica en temes com el Logis Penedès (CIMALSA), el PDU de l’activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies, la planta d’asfalt de Pacs..., perquè no està definit ni el pla, ni el que es vol que sigui el territori.

Una vegada encetat el debat es tractaren les diferents possible actuacions per resoldre els problemes com el de  Masquefa amb la connexió de la B224 i la seva connexió amb l’A2 i l’A-7, el desdoblament de la C-15 de Vilafranca a Igualada i els problemes de mobilitat interurbana, no solament per donar servei a les poblacions de la Vegueria, sinó amb la seva interrelació amb les veïnes. Especial atenció va merèixer el trànsit ferroviari, Rodalies, connexió amb l’AVE i el transport de mercaderies del Corredor Mediterrani. També es va valorar l’adequació del port de Vilanova i el seu potencial.  

La relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ja disposa d’una estructura jurídica des del 2010 i mitjans financers poderosos, els permet ser ja plenament operatius, mentre que el Penedès encara no té mecanismes per tractar-hi i així poder discutir en igualtat de condicions per les ubicacions d’aquells serveis que ningú li agrada tenir en el seu territori i parlar de les compensacions que suposa la seva implantació. Es parla de la conveniència de crear una Autoritat del transport que vetlli per que funcioni. De la vinyeta i de la gestió de la mobilitat. Ser territori de pas no ha de ser un  problema sinó una oportunitat.

També es va parlar molt de la marca com a defensa del pagès davant de les grans estructures de distribució i empreses que s’aprofiten de la seva posició dominant. El pagès sense marca del territori té molts problemes per viure del seu treball. La  Regió agroalimentària té ja forces infraestructures però s’hauria de definir millor el que es vol fer i quines seran les activitats complementaries. Es parla de l’oportunitat de fer una Llotja de contractació de raïm, encara que sembla que el sector no li ha interessat que hi sigui. També hi ha queixes pels que compren terrenys sabent què s’hi farà i s’enriqueixen amb l’especulació. Cal reforçar la transparència i la participació ciutadana.

Com en les anteriors sessions es va fer una presentació de com han anat avançant les altres ponències d’Empresa i Comunicació, de Cultura i de Turisme, molt en línia en el que havien treballat. Es parla de com es fan les coses i de que cal trobar una manera millor de fer-les. Es parla de que tenim futur perquè tenim els ingredients i el mètode. Amb els treballs fets per les ponències i els debats permetran ara elaborar la proposta a fer al Congrés. Queda temps, però ens cal que tothom que ho cregui adient faci arribar més documents i idees per a fer el millor treball possible.