Inici

Carta Pública al President Torra, Delegat Regull, Presidents Consells Comarcals i Alcaldes i Alcaldesses, 14.03.2019

  • Imprimeix

Pau i bé.

 

President Torra, Delegat Regull, presidents i presidentes dels consells comarcals, alcaldes i alcaldesses,

 

L’entitat PRO VEGUERIA PENEDÈS, és la continuadora de la Plataforma per una Vegueria Pròpia que va coordinar i dinamitzar el moviment ciutadà penedesenc a favor de la Vegueria Penedès. Un cop aconseguida l’aprovació d’aquesta vuitena vegueria ara fa dos anys, aquella entitat es va dissoldre, i en el seu lloc alguns dels antics membres i altres persones de la societat civil vam crear la nova entitat amb la finalitat de promoure o bé participar en estudis, propostes i activitats que tinguin per objecte la defensa de l’àmbit de la Vegueria Penedès i la promoció dels seus valors. Durant aquests dos anys, hem fet una crida reiterada a tot el govern a posar fil a l’agulla.

 

El passat 13 de juny, aviat farà un any, vàrem enviar una carta al president Torra, tal com ja havíem fet diverses vegades amb els presidents Mas i Puigdemont, i dèiem: “Les circumstàncies per tots conegudes per les quals ha passat el govern de Catalunya van impedir el desplegament de la Vegueria. Ara que Catalunya torna a comptar amb un govern legítim, us volem demanar que accelereu el màxim aquest desplegament, cosa que comporta l’establiment de la seu institucional del Consell de Vegueria (que correspon al Parlament), la creació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat al Penedès (ja duta a terme per Decret del passat 7 de juny), el nomenament del Delegat o Delegada i, molt especialment, la descentralització dels serveis territorials de la Generalitat repartits entre les quatre capitals penedesenques”. Posteriorment, el mes de juliol, el Consell Executiu de la Generalitat va acordat nomenar Delegat Territorial de la Vegueria Penedès el Sr. Pere Regull i Riba.

 

L’articulació territorial del Penedès és complicada, ja que estem entremig de dues àrees metropolitanes, repartits entre dues províncies, i fins fa poc tres àmbits territorials. Però com que els fets són més decisius que les paraules, enguany farà 15 anys que vam plantar la llavor i que va donar els primers fruits el 2010, amb el vuitè àmbit funcional territorial; avui però, transcorreguts 3.165 dies, per posar un exemple, seguim sense ésser reconeguts com a àmbit al MUNICAT, una de les webs oficials de la Generalitat, i seguim sense disposar del Pla territorial parcial de planificació específic; el 2017 va arribar finalment la vuitena vegueria, ja han transcorregut 764 dies i en queden tan sols 343 per completar el seu desplegament, ja que llei estableix 3 anys, o sigui que tot hauria d’estar conclòs el 20/02/2020.

 

Volem esdevenir un territori de referència. Des de fa més de dos anys al Penedès això ja és possible, però el govern de la Generalitat ha fet molt poca feina, de moment som una vegueria virtual, que segons el diccionari, dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d'allò que és de fet, bé que no formalment.  Malgrat totes aquestes limitacions, saber qui som és una inversió de futur magnífica; ara el Penedès amb la seva pròpia marca només es pot entendre a partir de “ser Vegueria”, i la del Penedès és, recordem-ho una vegada més, l’única nascuda de baix a dalt.

 

El president Puigdemont va destacar el dia de la inauguració del nou edifici de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, que s’ha pensat perquè pugui oferir un servei eficient, eficaç i modern, que permeti que el repte l’aproximació entre ciutadania i administració sigui molt millor i es reforci amb uns equipaments que estan a l’alçada de la dignitat amb què un país ha de poder tractar els seus ciutadans. Avui tots estem d’acord que la proximitat és un factor que pot incentivar l’ètica i el bon govern. Per exemple, el nou edifici de la Generalitat a les terres de l’Ebre  es va posar en marxa el 2017: es tracta d’un espai de 4.354 m² que ha suposat una inversió de 15 M. d’euros. En total 160 funcionaris hi treballen. Reclamem per al Penedès, una inversió proporcionada; les Terres de l’Ebre són el 40% del Penedès, només cal fer uns càlculs per tenir les dades orientatives, i correspondrien uns 40 milions per a les nostres Delegacions Territorials. Es podria pensar, si més no de moment, aprofitar la infraestructura de les seus de les OAC (Oficina d’atenció ciutadana) ubicades a cada una de les 4 capitals, i consensuar la distribució dels serveis dels Departaments, d’Ensenyament a Vilafranca, Territori i Sostenibilitat a Vilanova, Cultura al Vendrell, Empresa i Coneixement a Igualada, i tots els altres, Salut; Agricultura, Pesca i Alimentació; Treball, Afers Socials i Família, etc.

 

Tenim una marcada identitat social que cal cohesionar més i millor. Ara podrem estar més units amb voluntat conjunta consensuada per uns mateixos interessos que ens faran més forts, i per això vàrem gosar fer cinc propostes de futur, el 23 de febrer del 2017 a l’Auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès en el transcurs de l’acte Ja tenim vegueria! I ara què? Les dues primeres exigències es desprenen del marc legal vigent, aprovar el Pla Territorial del Penedès i complir el que la llei determina en relació amb l’aprovació de la Vegueria, i de les altres tres voldria destacar la que vàrem anomenar com La constitució de l’Assemblea dels 72 alcaldes/esses de la Vegueria Penedès, com un organisme autònom i representatiu, que podria ja actuar aprofitant alguns dels instruments vàlids existents, i definir el model plurinodal del Penedès, de descentralització dels serveis de la Generalitat, per tal que es tinguin en consideració les conclusions finals i s’implantin amb rapidesa i diligència.

 

El moment fundacional que viu el Penedès és una gran oportunitat per treballar plegats al servei d’un nou model de creixement que generi prosperitat i equitat. Però volem deixar clar que el Penedès no té una vocació de ser la logística de les conurbacions de Barcelona i Tarragona sinó agrícola, turística, industrial i agroindustrial. El govern de la Generalitat i cada u de vosaltres, alcaldes i alcaldesses de la VP, teniu la paraula.

 

I per acabar, també volem aportar una paraula de llibertat que ens segueixi fent lliures en les presons i els exilis. I com diu l’historiador Jordi Bilbeny “un país lliure és un país millor pel fet de ser lliure”

 

Moltes gràcies

Fèlix Simon

Vil.la Casals del Vendrell, 14 de març 2019

 

Comunicat 7-222, Presentem al·legacions al PDUI de la ròtula de Martorell-Abrera, 12.11.2018

  • Imprimeix

El passat 19 de juny el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar l’inici

del període d’informació pública, durant 45 dies (fins al 24 de setembre), del Pla

director urbanístic d’infraestructures (PDUI) de la ròtula Martorell-Abrera, per tal

que els ciutadans, institucions i ajuntaments afectats puguin presentar les

al·legacions que considerin oportunes.

 

El PDUI articula els sistemes viari i ferroviari i conjuga aquestes infraestructures

amb l’objectiu de millorar la connectivitat territorial i reduir l’impacte ambiental

de la mobilitat, en un àmbit molt tensat per la seva condició de lloc cruïlla i de

porta de la regió metropolitana. Aquesta articulació té una incidència sobre el

Penedès, i per això ens cal presentar les corresponents al·legacions, que

justifiquem i detallem en el document adjunt.

 

AL·LEGACIONS:

 

1- No acceptar cap al Penedès l’autovia “Quart Cinturó”, és a dir una via que serviria perquè milions de vehicles tan sols utilitzessin el Penedès per passar de nord a sud del país. És una via redundant respecte l’ AP7. Això no treu la millora de les carreteres existents per dotar de bona accessibilitat a la zona de Masquefa-Sant Llorenç d’Hortons, com proposem per tota la Vegueria.

2- Reclamar una revisió del sistema del flux de mercaderies per ferrocarril

de tota la península, de manera que l’eix vertebrador passi, des del sud

cap a Igualada i Barcelona, formant una variant respecte a la intensa zona

metropolitana entre Tarragona i Barcelona i el seu espai de connexió molt

saturat. És un greu error de planificació proposar que tota la circulació de

mercaderies de la península es connecti amb Europa passant pel corredor

ferroviari de Tarragona a Castellbisbal.

 

3- Preveure una plataforma intermodal de connexió tren / carretera en

aquesta Ròtula de Martorell-Abrera.

Des de la PVP fem una crida a totes les institucions i agents socials de la

Vegueria Penedès perquè estudiïn la nostra proposta i s’hi adhereixin si així ho

creuen adient. Dèiem en el comunicat 6-221 del 24 de juliol: La planificació,

gestió i qualitat de les infraestructures han de tenir una visió global, si el que

volem realment és millorar la capil·laritat interior viària i ferroviària i

potenciar l’accessibilitat externa del Penedès.

 

 

L'expedient restarà a disposició de les persones interessades a la seu de la

Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, avinguda Josep

Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona, de 9.30 h a 13.30 h, a la

pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat

(http://territori.gencat.cat/informaciopublica) i al Tauler Electrònic de la

Generalitat de Catalunya (https://tauler.seu.cat/)

 

** Document: al-legacions-rotula-martorell-abrera.pdf.

 

PRO VEGUERIA PENEDÈS
vegueriapenedes.cat
c/ Escorxador 19, 20 – 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. (Núm. 62516 – data 09/01/2018)

Comunicat 6-221, Les infraestructures de comunicació i transports del Penedès, 24.07.2018

  • Imprimeix

La font de tota sobirania -plenitud de llibertat i de responsabilitat- resideix en l’interior de cada comunitat i cal que s’exerceixi des del seu àmbit propi. Després d’anys i panys de sentir allò que alguns repeteixen sovint “que volem ser quan siguem grans? -pregunta retòrica que fa qui no té res a oferir-, ha arribat l’hora de consensuar una proposta no definitiva ans provisional, que ens permeti fer una defensa oberta a la seva revisió, fruit del debat permanent..... Presentem col.lectivament, les al.legacions pertinents, i denunciem que no podem seguir amb la política de fer més autopistes que només ens utilitzen per passar. Per  desenvolupar una economia sostenible cal una bona xarxa local que ens connectin a les autopistes existents.

És un objectiu estratègic concretar el model d’infraestructures de comunicació i transports de l’àmbit de la Vegueria del Penedès, que no pot ser l’únic lloc de pas de totes les mercaderies de bona part de la península. La planificació, gestió i  qualitat de les infraestructures han de tenir una visió global, si el que volem realment és millorar la capil·laritat interior viària i ferroviària  i potenciar l’accessibilitat  externa del Penedès. Però la PVP no s’ha de pronunciar a l’hora d’aportar solucions concretes a un tema, sinó de descobrir i exposar els criteris bàsics que hi ha darrere de cada actuació, de si encaixen o no en el model territorial que tenim present. 

Sabem que conservar el patrimoni natural i la biodiversitat ens aporta beneficis socials i econòmics. També el paisatge vitivinícola del Penedès té un valor excepcional, però no vol dir únic, potser valdria la pena fer l’anàlisi comparativa, per convertir-lo en un projecte de país.  Fins que no considerem i prenem consciència que és orientant el territori cap a la valoració ambiental plena no salvarem els valors que fan el nostre paisatge singular: logística, infraestructures de transport, creixement desproporcionat, aniquilen vinyes i medi natural. No hi ha més. Salvaguardar les vinyes del 4art cinturó a Sant Llorenç i Sant Sadurní i deixar construir el Logis a Banyeres i l'Arboç és amagar el cap sota l'ala. Aturem el Quart Cinturó, aturem el LOGIS i construïm un model territorial a la mesura de les nostres possibilitats, de la nostra cultura i del nostre entorn.

Comunicat 5-220, Defensem la identitat de la Vegueria Penedès, 18.07.2018

  • Imprimeix

Des de la PVP, creiem imprescindible obrir la reflexió a tots els sectors per fer-la més global, no limitar-la tan sols a l’espai agrari vitivinícola; i alhora també obrir-lo a tot l’àmbit territorial penedesenc, el Penedès som tots. És per això que creiem necessari fer les següents aportacions:

1.- El passat 5 de juny va tenir lloc l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic d’Infraestructures de la ròtula Martorell - Abrera. Des de la PVP diem: “Aturem el quart cinturó, fem una comunicació adient per la gent del territori”. Per això cal presentar col.lectivament, les al.legacions pertinents, tenim temps fins el 24 de setembre. 

2.- En el que tots estarem d’acord és que cal que sigui un model territorial sostenible i integrat transversalment al paisatge. Però, què cal fer perquè el nou Pla Territorial Parcial del Penedès sigui una oportunitat?

3.- És un objectiu estratègic concretar el model d’infraestructures de comunicació i transports. Per això subscrivim les reflexions fetes ara fa un any des de la Comissió de Territori de la Fundació Pro Penedès: la primera és que el Penedès no té una vocació de ser la logística de les conurbacions de Barcelona i Tarragona sinó agrícola, turística, industrial i agroindustrial. 

4.- Per altra banda creiem que cal minimitzar i optimitzar les carreteres que preveu el PTP, fruit d’anteriors planejaments. Per exemple, cal prioritzar el projecte de l’autovia a la C-15, la proposta de 2 carrils més 1 sembla insuficient, per agilitar la connexió de la zona d’Igualada amb la de Vilafranca i Vilanova, i cap a Manresa.

5.- Per la PVP la millor solució és la que garanteixi la màxima cohesió de tot el territori i de tots els sectors, si el que realment aspirem és a esdevenir una regió agropecuària de qualitat, amb la capacitat de produir productes de valor i que alhora garanteixin sous dignes.

6.- El govern de la Generalitat està de nou actiu:

a) El passat 3 de juliol el Govern ha aprovat el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, que ja està llesta per iniciar la tramitació parlamentària, que donarà més seguretat jurídica als productors i elaboradors de vins de Catalunya.

b) El Govern ha aprovat ahir l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030.

c) El proper 26 de juliol tindrà lloc la presentació del “Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya.

7.- Recordem que l’any 2010 es va aprovar la Llei 23 sobre la creació de l’àmbit funcional del Penedès. I ens preguntem, sabrem presentar les esmenes i les propostes pertinents? La proposta preliminar del PTP és pública des del desembre del 2016.

8.- El passat 6 de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments afectats s’han reunit per consensuar el seu planejament urbanístic del Logis Penedès. Però, el Logis és bo pel Penedès? No seria millor fer-hi en aquest espai del Baix Penedès, altres usos més adients, i portar el Logis per exemple, a la zona de Martorell – Abrera – Castellbisbal?

Tan sols fa unes setmanes que s’ha confirmat la troballa arqueològica soterrada a Banyeres -el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya-. Aturem el Logis i repensem-ho.

9.- S’està elabont el Catàleg de Paisatge del Penedès. Inclou 16 unitats; es té en compte la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès  i la Carta del Paisatge del Garraf (en redacció). Dèiem en la ponència que vàrem presentar en el VI Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme: “Ara podem recuperar el valors dels béns intangibles, el valor ètic, humà o ecològic. La percepció d’un paisatge és un retrat d’aquell indret i alhora un petit autoretrat de la persona que percep aquell paisatge. Econòmicament, el paisatge és un intangible, car el seu valor es concreta, de manera general, en la bellesa”.

10.- “Pla Nacional per a la promoció dels Valors per a una nova cultura cívica”.   Sostenibilitat, paisatge i hàbitat: Impulsar una presa de consciència que ens comprometi amb el bé comú i amb responsabilitat i solidaritat envers les generacions futures. Avançar cap a un model energètic autosuficient, consolidar una nova cultura de l'aigua, progressar cap a l'autosuficiència alimentària de productes bàsics, amb aliments de proximitat i a l'abast de tothom; tendir cap al residu zero i aconseguir una mobilitat segura, sana, ambientalment i socialment sostenible.

El moment fundacional que viu el Penedès és una gran oportunitat per treballar plegats al servei d’un nou model de creixement que generi prosperitat i equitat, basat en l’eficiència de les polítiques ambientals; ara cal traduir aquesta consciència en un nou marc global i local.