Comunicat 6-221, Les infraestructures de comunicació i transports del Penedès, 24.07.2018

La font de tota sobirania -plenitud de llibertat i de responsabilitat- resideix en l’interior de cada comunitat i cal que s’exerceixi des del seu àmbit propi. Després d’anys i panys de sentir allò que alguns repeteixen sovint “que volem ser quan siguem grans? -pregunta retòrica que fa qui no té res a oferir-, ha arribat l’hora de consensuar una proposta no definitiva ans provisional, que ens permeti fer una defensa oberta a la seva revisió, fruit del debat permanent..... Presentem col.lectivament, les al.legacions pertinents, i denunciem que no podem seguir amb la política de fer més autopistes que només ens utilitzen per passar. Per  desenvolupar una economia sostenible cal una bona xarxa local que ens connectin a les autopistes existents.

És un objectiu estratègic concretar el model d’infraestructures de comunicació i transports de l’àmbit de la Vegueria del Penedès, que no pot ser l’únic lloc de pas de totes les mercaderies de bona part de la península. La planificació, gestió i  qualitat de les infraestructures han de tenir una visió global, si el que volem realment és millorar la capil·laritat interior viària i ferroviària  i potenciar l’accessibilitat  externa del Penedès. Però la PVP no s’ha de pronunciar a l’hora d’aportar solucions concretes a un tema, sinó de descobrir i exposar els criteris bàsics que hi ha darrere de cada actuació, de si encaixen o no en el model territorial que tenim present. 

Sabem que conservar el patrimoni natural i la biodiversitat ens aporta beneficis socials i econòmics. També el paisatge vitivinícola del Penedès té un valor excepcional, però no vol dir únic, potser valdria la pena fer l’anàlisi comparativa, per convertir-lo en un projecte de país.  Fins que no considerem i prenem consciència que és orientant el territori cap a la valoració ambiental plena no salvarem els valors que fan el nostre paisatge singular: logística, infraestructures de transport, creixement desproporcionat, aniquilen vinyes i medi natural. No hi ha més. Salvaguardar les vinyes del 4art cinturó a Sant Llorenç i Sant Sadurní i deixar construir el Logis a Banyeres i l'Arboç és amagar el cap sota l'ala. Aturem el Quart Cinturó, aturem el LOGIS i construïm un model territorial a la mesura de les nostres possibilitats, de la nostra cultura i del nostre entorn.

Comunicat 5-220, Defensem la identitat de la Vegueria Penedès, 18.07.2018

Des de la PVP, creiem imprescindible obrir la reflexió a tots els sectors per fer-la més global, no limitar-la tan sols a l’espai agrari vitivinícola; i alhora també obrir-lo a tot l’àmbit territorial penedesenc, el Penedès som tots. És per això que creiem necessari fer les següents aportacions:

1.- El passat 5 de juny va tenir lloc l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic d’Infraestructures de la ròtula Martorell - Abrera. Des de la PVP diem: “Aturem el quart cinturó, fem una comunicació adient per la gent del territori”. Per això cal presentar col.lectivament, les al.legacions pertinents, tenim temps fins el 24 de setembre. 

2.- En el que tots estarem d’acord és que cal que sigui un model territorial sostenible i integrat transversalment al paisatge. Però, què cal fer perquè el nou Pla Territorial Parcial del Penedès sigui una oportunitat?

3.- És un objectiu estratègic concretar el model d’infraestructures de comunicació i transports. Per això subscrivim les reflexions fetes ara fa un any des de la Comissió de Territori de la Fundació Pro Penedès: la primera és que el Penedès no té una vocació de ser la logística de les conurbacions de Barcelona i Tarragona sinó agrícola, turística, industrial i agroindustrial. 

4.- Per altra banda creiem que cal minimitzar i optimitzar les carreteres que preveu el PTP, fruit d’anteriors planejaments. Per exemple, cal prioritzar el projecte de l’autovia a la C-15, la proposta de 2 carrils més 1 sembla insuficient, per agilitar la connexió de la zona d’Igualada amb la de Vilafranca i Vilanova, i cap a Manresa.

5.- Per la PVP la millor solució és la que garanteixi la màxima cohesió de tot el territori i de tots els sectors, si el que realment aspirem és a esdevenir una regió agropecuària de qualitat, amb la capacitat de produir productes de valor i que alhora garanteixin sous dignes.

6.- El govern de la Generalitat està de nou actiu:

a) El passat 3 de juliol el Govern ha aprovat el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, que ja està llesta per iniciar la tramitació parlamentària, que donarà més seguretat jurídica als productors i elaboradors de vins de Catalunya.

b) El Govern ha aprovat ahir l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030.

c) El proper 26 de juliol tindrà lloc la presentació del “Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya.

7.- Recordem que l’any 2010 es va aprovar la Llei 23 sobre la creació de l’àmbit funcional del Penedès. I ens preguntem, sabrem presentar les esmenes i les propostes pertinents? La proposta preliminar del PTP és pública des del desembre del 2016.

8.- El passat 6 de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments afectats s’han reunit per consensuar el seu planejament urbanístic del Logis Penedès. Però, el Logis és bo pel Penedès? No seria millor fer-hi en aquest espai del Baix Penedès, altres usos més adients, i portar el Logis per exemple, a la zona de Martorell – Abrera – Castellbisbal?

Tan sols fa unes setmanes que s’ha confirmat la troballa arqueològica soterrada a Banyeres -el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya-. Aturem el Logis i repensem-ho.

9.- S’està elabont el Catàleg de Paisatge del Penedès. Inclou 16 unitats; es té en compte la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès  i la Carta del Paisatge del Garraf (en redacció). Dèiem en la ponència que vàrem presentar en el VI Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme: “Ara podem recuperar el valors dels béns intangibles, el valor ètic, humà o ecològic. La percepció d’un paisatge és un retrat d’aquell indret i alhora un petit autoretrat de la persona que percep aquell paisatge. Econòmicament, el paisatge és un intangible, car el seu valor es concreta, de manera general, en la bellesa”.

10.- “Pla Nacional per a la promoció dels Valors per a una nova cultura cívica”.   Sostenibilitat, paisatge i hàbitat: Impulsar una presa de consciència que ens comprometi amb el bé comú i amb responsabilitat i solidaritat envers les generacions futures. Avançar cap a un model energètic autosuficient, consolidar una nova cultura de l'aigua, progressar cap a l'autosuficiència alimentària de productes bàsics, amb aliments de proximitat i a l'abast de tothom; tendir cap al residu zero i aconseguir una mobilitat segura, sana, ambientalment i socialment sostenible.

El moment fundacional que viu el Penedès és una gran oportunitat per treballar plegats al servei d’un nou model de creixement que generi prosperitat i equitat, basat en l’eficiència de les polítiques ambientals; ara cal traduir aquesta consciència en un nou marc global i local.

Comunicat 4-219, Pere Regull i Riba, primer Delegat Territorial de la Vegueria del Penedès, 17.07.2018

El Consell Executiu de la Generalitat ha acordat nomenar Delegat Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya de la Vegueria Penedès, el Sr. Pere Regull i Riba. Advocat de professió i de 58 anys d’edat, és Alcalde de Vilafranca del Penedès pel Grup Municipal Demòcrata PDeCAT. Va arribar a l’alcaldia el 20 d’abril del 2009, sent membre aleshores del Grup Municipal de CiU, i va tornar a aconseguir-la en les dues darreres eleccions municipals. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant les dues anteriors legislatures. Actualment és diputat a la Diputació de Barcelona.

Com ja vam exposar en el nostre comunicat anterior, als delegats/des territorials els corresponen les funcions de representació permanent del Govern, d’informació dels principals programes d'actuació i plans d'inversió; la coordinació de les tasques dels òrgans territorials dels departaments; i en general  dirigir, impulsar, coordinar i supervisar l'activitat de la Delegació territorial. Volem també recordar que la Vegueria Penedès és la darrera que s’ha aprovat però la més singular, ja que és l’única fruit del resultat del treball fet des del propi territori, des del poble. Pel que fa a l’extensió és la més petita de les vuit vegueries, en canvi pel que fa a població és la quarta (+465.000 / 6,20% CAT).

Des de la nostra entitat volem expressar la nostra enhorabona al Pere Regull per aquest nomenament. Durant els llargs anys de la Plataforma per una Vegueria Pròpia hi vam tenir contactes molt freqüents i els seu compromís amb la vegueria Penedès ens va semblar sempre insubornable, tot i que vàrem tenir a vegades discrepàncies pel que fa a l’estratègia per aconseguir-la. Estem segurs que el compromís es mantindrà igual de ferm i desitgem que l’entesa en benefici del territori guiï la seva actuació com a delegat, especialment pel que fa a l’equilibri i la coordinació entre les quatre comarques, i a l’estesa de ponts amb el teixit social i les entitats de la Vegueria.

PROPOSTA DE FULL DE RUTA DE LA NOSTRA ENTITAT

Com una d’aquestes entitats i amb el bagatge del que hem après durant els darrers 13 anys de treball intens de la PVP, voldríem fer aquesta reflexió pública al nou Delegat territorial, a mode de full de ruta, que ens plauria que fos presa en consideració i, tant de bo, implementada. El resumim en sis punts.

1.- Per a defensar els drets i el bé comú dels ciutadans, a tots els territoris els toca resistir i perseverar.  El que vol dir tenir coratge, tenir la consciència de crear alguna cosa per la qual val la pena arriscar-se. I com diu l’historiador Jordi Bilbeny “un país lliure és un país millor pel fet de ser lliure”: que també ho podem aplicar al Penedès.

2.- La proximitat, és un factor que pot incentivar l’ètica i el bon govern.  Amb la GOVERNANÇA, els elements socials poden exercir poder, autoritat i influència sobre les decisions que afecten la vida pública. La interdependència entre els actors és inherent al concepte de governança, <span ">l’estructura de relacions entre els diferents actors a través de la qual es prenen les decisions sobre la cosa pública. En canvi el concepte govern té un deix autoritari i deixa massa clar qui mana.

3.- L’articulació territorial del Penedès és complicada, ja que estem entre mig de dues àrees metropolitanes, fet que ha deixat aquests darrers anys una profunda petjada ecològica. Tenim una forta identitat social, que cal cohesionar més i millor. És urgent que <span ">les quatre comarques avancin sota uns mateixos objectius derivats de la presa de consciència de l’espai social i de la disposició d’uns recursos compartits.

4.- Model i obertura. Segons l’opinió del geògraf Jesús Burgueño (juny 2017), tenim “el repte de construir un territori plurinodal, on cap ciutat aplega alhora les característiques de centralitat i de volum geogràfic netament superior”. Parlem d’una regió formal sense centre nodal únic. Per això ens cal cercar mecanismes específics per a agilitzar el desenvolupament ordenat i sostenible de l’àmbit del Penedès, -dels 72 municipis- i restar oberts al possible creixement del Penedès.

5.- Cal fer pedagogia de l’avantatge de la cooperació intermunicipal, tota revolució comença per comprendre’ns nosaltres mateixos. El repartiment competencial  ha d’estar clar i s’han d’evitar duplicitats. I fer divulgació del nostre mapa, per conèixer-lo i estimar-lo.

6.- Hi ha un sentir general que sense un objectiu / estratègia / full de ruta comú hi ha molta desorientació, sensació de dispersió i de no avançar en l’objectiu, i cal que sigui consensuat per tots els agents i partits democràtics de la Vegueria Penedès:

-        Iniciar un procés radicalment participatiu a cada municipi, que caldrà compartir després en l’àmbit comarcal i finalment en l’àmbit veguerial.  

-       Definir les prioritats de les Infraestructures viàries, ferroviàries, de telecomunicacions: (fibra òptica als polígons industrials), aeroportuàries i la millora de la intermodalitat al territori, i una bona implementació dels serveis bàsics descentralitzats (salut, ensenyament, habitatge, etc), per garantir la qualitat d’aquests.

-       Tenir present el que pensa un sector de la població, que exigeix l’empoderament de la gent, vol que s’inclogui la posada en pràctica de les anomenades sobiranies quotidianes: les xarxes d’energia i telecomunicacions, la banca, la moneda, l’alimentació, etc. Models alternatius que no estiguin tan subjectes a les pressions polítiques dels oligopolis.