Comunicat 21-236, Quart Debat de Treball, Infraestructures i Regió Agroalimentària (30.11.2019), Data Comunicat 02.12.2019

LA 4ª JORNADA PREPARATÒRIA DEL CONGRÉS PVP 2020

El passat dissabte va tenir lloc a l’auditori del Vinseum de Vilafranca el darrer debat que s’havia previst per preparar el Congrés a celebrar el proper 21 de febrer del 2020 al Castell de Castellet. En aquesta ocasió el tema a tractar va ser el Territori, les infraestructures i la Regió Agroalimentària.

Va obrir la sessió Pere Regull, alcalde de Vilafranca i delegat de la Vegueria,  que va explicar la diferencia entre delegat i veguer i la situació legal i administrativa en la que es troba la del Penedès, que encara no disposa ni d’estructures ni pressupostos. Ara estem treballant en aspectes com l’àmbit territorial, però hem de aprofundir en altres àrees administratives. Xavier Lluch, President del Consell Comarcal Penedès, va explicar que la vegueria ha de ser una eina per a apropar el servei als ciutadans i aconseguir tractar els problemes de manera conjunta entre les quatre comarques. No es tracta d’una administració més pel mig, sinó un instrument més al servei del territori.

Fèlix Simon per la seva banda va recordar que la divisió  provincial condiciona. Va explicar les diferents opcions per avançar entre les que s’hi podria trobar, si hi hagués voluntat política, la Mancomunitat Penedès Garraf que ja està constituïda i és operativa. També comenta que les tres sessions fetes fins ara “eren el contingut de la Vegueria i avui toca fer el continent  que és el territori”.

Jordi Cuyàs, va presentar les propostes de la comissió acompanyat de Pep Solé. Les quatre comarques del Penedès tenen una personalitat pròpia, marcada per la relació amb les àrees metropolitanes properes, però en cap cas no s’hi vol supeditar sinó col·laborar. No vol formar part de la bogeria logística en que les grans corporacions econòmiques volen convertir el nostre món. Certament el Penedès és Territori de Marca i per tant de pas, però no es vol que Àsia el condicioni per fer-hi transitar el que produeix tot i això signifiqui el desmantellament de les industries i activitats de les nostres comarques. I això vol dir no construir noves infraestructures de gran capacitat, sinó millorar les existents, tant carreteres com trens. Això ha de permetre ser un territori industrial i turístic i amb una identitat agroalimentària, tant agrícola, com ramadera i piscícola, capaç de proveir productes de proximitat i exportar-ne d’altres de qualitat i prestigi.

Es va fer molt èmfasi en que el pla territorial ja porta 12 anys fent-se, i en fa 5 anys que és va constituir el grup de treball. I quan presentin els seus documents no és just que el ciutadà només disposi de trenta dies per fer les seves al·legacions, ja que s’ha d’estudiar tot el projecte i saber el que comporta i en què el pot perjudicar. Cal potenciar la participació ciutadana. Si no s’ha avançat és potser per la manca de les idees força. S’estan discutint temes parcials sense abordar la visió global. Així hi ha molta polèmica en temes com el Logis Penedès (CIMALSA), el PDU de l’activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies, la planta d’asfalt de Pacs..., perquè no està definit ni el pla, ni el que es vol que sigui el territori.

Una vegada encetat el debat es tractaren les diferents possible actuacions per resoldre els problemes com el de  Masquefa amb la connexió de la B224 i la seva connexió amb l’A2 i l’A-7, el desdoblament de la C-15 de Vilafranca a Igualada i els problemes de mobilitat interurbana, no solament per donar servei a les poblacions de la Vegueria, sinó amb la seva interrelació amb les veïnes. Especial atenció va merèixer el trànsit ferroviari, Rodalies, connexió amb l’AVE i el transport de mercaderies del Corredor Mediterrani. També es va valorar l’adequació del port de Vilanova i el seu potencial.  

La relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ja disposa d’una estructura jurídica des del 2010 i mitjans financers poderosos, els permet ser ja plenament operatius, mentre que el Penedès encara no té mecanismes per tractar-hi i així poder discutir en igualtat de condicions per les ubicacions d’aquells serveis que ningú li agrada tenir en el seu territori i parlar de les compensacions que suposa la seva implantació. Es parla de la conveniència de crear una Autoritat del transport que vetlli per que funcioni. De la vinyeta i de la gestió de la mobilitat. Ser territori de pas no ha de ser un  problema sinó una oportunitat.

També es va parlar molt de la marca com a defensa del pagès davant de les grans estructures de distribució i empreses que s’aprofiten de la seva posició dominant. El pagès sense marca del territori té molts problemes per viure del seu treball. La  Regió agroalimentària té ja forces infraestructures però s’hauria de definir millor el que es vol fer i quines seran les activitats complementaries. Es parla de l’oportunitat de fer una Llotja de contractació de raïm, encara que sembla que el sector no li ha interessat que hi sigui. També hi ha queixes pels que compren terrenys sabent què s’hi farà i s’enriqueixen amb l’especulació. Cal reforçar la transparència i la participació ciutadana.

Com en les anteriors sessions es va fer una presentació de com han anat avançant les altres ponències d’Empresa i Comunicació, de Cultura i de Turisme, molt en línia en el que havien treballat. Es parla de com es fan les coses i de que cal trobar una manera millor de fer-les. Es parla de que tenim futur perquè tenim els ingredients i el mètode. Amb els treballs fets per les ponències i els debats permetran ara elaborar la proposta a fer al Congrés. Queda temps, però ens cal que tothom que ho cregui adient faci arribar més documents i idees per a fer el millor treball possible.

Comunicat 20-235, Volem Fets i No Paraules, 27.11.2019

Allò que semblava a tocar, ara veiem que passarà al cap d’anys. L’àmbit funcional de planificació i el desplegament dels serveis territorials de la Vegueria duen un retard considerable, és una distorsió d’origen, que ningú ha fet res per corregir-la. I els consellers de Territori i Sostenibilitat, Sr. Damià Calvet, i el vicepresident del Govern Sr. Pere Aragonés en son els responsables directes.

Els 7 plans territorials vigents van ser aprovats el 2010 i tenen una vigència fins el 2026. I el del Penedès ens diuen que serà el primer d’una nova generació d’instruments de planejament, que incorporarà la gestió del paisatge en totes les estratègies, i ampliarà la protecció dels sòls agrícoles, senyal d’identitat del territori.... bla, bla, bla...   Volem fets i no paraules.    

La Llei 23/2010, del 22 de juliol, va incorporar la nova àrea funcional de planificació del Penedès, amb l’objectiu d’establir un model del territori pels propers 15 anys en els tres àmbits: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat. Però de moment podem afirmar que el Penedès, sense cap justificació, haurà estat sotmès durant 12 anys,  als altres 3 plans territorials vigents (Metropolitana, Catalunya Central i Camp de Tarragona).

El Decret 208/2013, de 30 de juliol, preveu la creació d’un grup de treball de seguiment entre la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, amb la participació dels Consells Comarcals.

La sessió constitutiva del grup de treball va realitzar-se el 25 de novembre de 2014, i pel que sabem fa més de mig any que no es reuneix i no coneixem cap calendari per la seva finalització.

EL TERRITORI. Infraestructures. Regió Agroalimentària.

La 4ª Jornada preparatòria “La identitat de la Vegueria Penedès” tindrà lloc el proper dissabte a Vilafranca del Penedès, a l’Auditori del VINSEUM, a partir de les 9 fins a les 13,30 hores; es debatran  aspectes que ens semblen claus per tenir un territori de qualitat i que pensem han de guiar el Pla Territorial Parcial del Penedès:

.

- Primer que el procés de planejament ha de ser participatiu, en la línia dels acords internacionals, en els que es senyala que la gent del territori ha de ser clau en el planejament.

- El segon és el Model d'Infraestructures en el que d' entrada pensem que no en calen de noves, sinó fer útils les existents, com el desdoblament de la C-15 Igualada / Vilafranca, la solució de l' Eix Capellades/Masquefa/Martorell, l'aprofitament de la via d'ample europeu que passa pel Penedès,...

- El tercer és enllestir el Planejament Territorial, començant pel Pla Territorial del Penedès i acabant amb la revisió dels Plans o Normes dels diferents municipis per adaptar-los al nou Pla. Així mateix com definim la activitat en els espais oberts.

- En quart lloc tractarem el Territori i les Activitats Econòmiques que s'hi poden fer, entre les que es proposa dir NO a la Logística Depredadora i SI a tenir una Regió AGROALIMENTÀRIA i INDUSTRIAL.

- I en cinquè lloc,  tractarem de la relació de màxima igualtat que volem tenir amb l' Àrea Metropolitana de Barcelona.

Comunicat 19-234, Tercer Debat de Treball, El Model Turístic (23.11.2019), Data Comunicat 25.11.2019

El passat dissabte a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es va celebrar la tercera jornada preparatòria del Congrés “La Gestió del Territori de la Vegueria del Penedès al servei de les Persones”. En aquesta ocasió el tema del debat era el model turístics, com a activitat estratègica. La complementarietat amb els veïns de Barcelona i Port Aventura, el mar, la plana i la muntanya obren unes oportunitats increïbles. El paisatge, el territori, l’enoturisme, els esports marítims són ingredients que no tothom té a l’abast. Saber compaginar-ho i treure’n profit ha estat l’eix del debat.

La benvinguda l’ha fet Jordi Medina, regidor que actuava amb representació de l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú, explicant que la biblioteca on avui se celebra aquest debat és un dels espais més emblemàtics de la ciutat, on s’hi troben obres de molta vàlua del Museu del Prado. Explica el seu convenciment de que la ciutat ha de ser un referent i que ja porten  molt temps treballant la Marca Vilanova. Felix Simón, president de l’Associació Pro Vegueria del Penedès es congratula d’estar en aquest Museu d’interès nacional i explica el què és i per a què serveix la Vegueria. Recorda que el Penedès està al servei  de les persones amb una preocupació ambiental, nascuda de baix a d’alt i que no es pot deixar de treballar perquè el desplegament del Pla territorial és un repte que ja està plantejat.

Dani Gutiérrez, que suplia al ponent Jaume Casanyes que no va poder assistir per estar al llit amb grip, va orientar un ric debat per orientar el relat, que ha de ser fet per la gent i no deixar que siguin els de fora que el facin. Així es va parlar de rutes, d’hotels, de museus, de centres d’interpretació de formació i de la vinyala d’Òdena, sense deixar-se les infraestructures i les comunicacions que s’estan fent present en totes les jornades i que seran l’eix central de la propera ponència que es farà a Vilafranca el proper dissabte.

Van ser molt celebrades les intervencions de Ester García, directora de l’Escola d’Enoturisme i de Dani López, arqueòleg que va explicar la importància de la recerca ben feta. Així va parlar de que el vi no va arribar, com es deia, de la mà dels grecs i romans, sinó que els fenicis i els ibers ja n’elaboraven fa 2.700 anys. Va explicar els treballs que s’estan fent a la Font de la Canya i va fer referència a altres espais de recerca com l’Abric Romaní,  la Timba, i l’Arboç. Potser no sabem la riquesa que tenim. La vinya i vi ha de continuar la cerca de la qualitat com han sabut fer les regions de Bordeus i la Borgonya francesa.

Es va discutir força sobre la importància de la marca com identificador del territori i es van plantejar dos models. Un de més restrictiu que posicioni el territori com a referent sostenible que eviti l’esquarterament i la instal·lació d’activitats logístiques que s’emportin els beneficis a altres indrets, sovint llunyans i l’altre que gestioni les activitats que el món va requerint.  No s’arriba a cap conclusió i segurament aquest serà un dels temes importants del debat de la propera setmana.

També es va aprofundir molt sobre la importància de treballar correctament el big data. Avui hi ha molts organismes que recaven informació sobre el perfil dels turistes, els seu lloc d’origen, les pernoctacions, els paquets turístics que fan servir i si són de generació immediata o els fan els turoperadors. Es  necessita informació versemblant per saber com es mou el mercat que mou moltes persones i que té previst un increment del 400% en els propers anys i que a nivell mundial generarà dos bilions de moviments aeris.

Carles Garcia Inda va explicar que s’ha de ser clar amb el turisme ja que en alguna recerca apareix que hi ha gent que no el vol i el considera una molèstia, però que avui dona feina des de hospitals fins a botiguers, sense comptar amb els tradicionals restauradors, hotelers i mitjans de transport. El turisme encara està poc desenvolupat al territori i ni a Vilanova ni a Igualada hi ha un hotel de quatre estrelles i no hi serà si no es necessita i que no es poden menystenir les inversions que estan fent grups com Google en la cerca digital i de realitat virtual, que poden afectar el turisme, com també l’impacte climàtic que genera el transport.

Ja en el tram final Maria del Mar López explica el programa que es fa a  les escoles de Vilanova per explicar el patrimoni cultural que hi ha a la ciutat i les rutes turístiques de manera que tots tinguin present la riquesa que poden gaudir, així com la gastronomia típica del territori i en especial del Xató, un plat que avui ja té el reconeixement dels millors restaurants.

Félix Simon, aprofita el tancament de la jornada invitant a tothom a anar a Vilafranca el dissabte vinent. El tema serà El Territori, Infraestructures i Regió Agroalimentària i es farà a l’auditori del Vinseum. I pel que s’ha anat veient en les tres jornades fetes fins ara, serà un debat interessant en el que tots hi estem convidats.