Comunicat 21-236, Quart Debat de Treball, Infraestructures i Regió Agroalimentària (30.11.2019), Data Comunicat 02.12.2019
LA 4ª JORNADA PREPARATÒRIA DEL CONGRÉS PVP 2020
El passat dissabte va tenir lloc a l’auditori del Vinseum de Vilafranca el darrer debat que s’havia previst per preparar el Congrés a celebrar el proper 21 de febrer del 2020 al Castell de Castellet. En aquesta ocasió el tema a tractar va ser el Territori, les infraestructures i la Regió Agroalimentària.
Va obrir la sessió Pere Regull, alcalde de Vilafranca i delegat de la Vegueria, que va explicar la diferencia entre delegat i veguer i la situació legal i administrativa en la que es troba la del Penedès, que encara no disposa ni d’estructures ni pressupostos. Ara estem treballant en aspectes com l’àmbit territorial, però hem de aprofundir en altres àrees administratives. Xavier Lluch, President del Consell Comarcal Penedès, va explicar que la vegueria ha de ser una eina per a apropar el servei als ciutadans i aconseguir tractar els problemes de manera conjunta entre les quatre comarques. No es tracta d’una administració més pel mig, sinó un instrument més al servei del territori.
Fèlix Simon per la seva banda va recordar que la divisió provincial condiciona. Va explicar les diferents opcions per avançar entre les que s’hi podria trobar, si hi hagués voluntat política, la Mancomunitat Penedès Garraf que ja està constituïda i és operativa. També comenta que les tres sessions fetes fins ara “eren el contingut de la Vegueria i avui toca fer el continent que és el territori”.
Jordi Cuyàs, va presentar les propostes de la comissió acompanyat de Pep Solé. Les quatre comarques del Penedès tenen una personalitat pròpia, marcada per la relació amb les àrees metropolitanes properes, però en cap cas no s’hi vol supeditar sinó col·laborar. No vol formar part de la bogeria logística en que les grans corporacions econòmiques volen convertir el nostre món. Certament el Penedès és Territori de Marca i per tant de pas, però no es vol que Àsia el condicioni per fer-hi transitar el que produeix tot i això signifiqui el desmantellament de les industries i activitats de les nostres comarques. I això vol dir no construir noves infraestructures de gran capacitat, sinó millorar les existents, tant carreteres com trens. Això ha de permetre ser un territori industrial i turístic i amb una identitat agroalimentària, tant agrícola, com ramadera i piscícola, capaç de proveir productes de proximitat i exportar-ne d’altres de qualitat i prestigi.
Es va fer molt èmfasi en que el pla territorial ja porta 12 anys fent-se, i en fa 5 anys que és va constituir el grup de treball. I quan presentin els seus documents no és just que el ciutadà només disposi de trenta dies per fer les seves al·legacions, ja que s’ha d’estudiar tot el projecte i saber el que comporta i en què el pot perjudicar. Cal potenciar la participació ciutadana. Si no s’ha avançat és potser per la manca de les idees força. S’estan discutint temes parcials sense abordar la visió global. Així hi ha molta polèmica en temes com el Logis Penedès (CIMALSA), el PDU de l’activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies, la planta d’asfalt de Pacs..., perquè no està definit ni el pla, ni el que es vol que sigui el territori.
Una vegada encetat el debat es tractaren les diferents possible actuacions per resoldre els problemes com el de Masquefa amb la connexió de la B224 i la seva connexió amb l’A2 i l’A-7, el desdoblament de la C-15 de Vilafranca a Igualada i els problemes de mobilitat interurbana, no solament per donar servei a les poblacions de la Vegueria, sinó amb la seva interrelació amb les veïnes. Especial atenció va merèixer el trànsit ferroviari, Rodalies, connexió amb l’AVE i el transport de mercaderies del Corredor Mediterrani. També es va valorar l’adequació del port de Vilanova i el seu potencial.
La relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ja disposa d’una estructura jurídica des del 2010 i mitjans financers poderosos, els permet ser ja plenament operatius, mentre que el Penedès encara no té mecanismes per tractar-hi i així poder discutir en igualtat de condicions per les ubicacions d’aquells serveis que ningú li agrada tenir en el seu territori i parlar de les compensacions que suposa la seva implantació. Es parla de la conveniència de crear una Autoritat del transport que vetlli per que funcioni. De la vinyeta i de la gestió de la mobilitat. Ser territori de pas no ha de ser un problema sinó una oportunitat.
També es va parlar molt de la marca com a defensa del pagès davant de les grans estructures de distribució i empreses que s’aprofiten de la seva posició dominant. El pagès sense marca del territori té molts problemes per viure del seu treball. La Regió agroalimentària té ja forces infraestructures però s’hauria de definir millor el que es vol fer i quines seran les activitats complementaries. Es parla de l’oportunitat de fer una Llotja de contractació de raïm, encara que sembla que el sector no li ha interessat que hi sigui. També hi ha queixes pels que compren terrenys sabent què s’hi farà i s’enriqueixen amb l’especulació. Cal reforçar la transparència i la participació ciutadana.
Com en les anteriors sessions es va fer una presentació de com han anat avançant les altres ponències d’Empresa i Comunicació, de Cultura i de Turisme, molt en línia en el que havien treballat. Es parla de com es fan les coses i de que cal trobar una manera millor de fer-les. Es parla de que tenim futur perquè tenim els ingredients i el mètode. Amb els treballs fets per les ponències i els debats permetran ara elaborar la proposta a fer al Congrés. Queda temps, però ens cal que tothom que ho cregui adient faci arribar més documents i idees per a fer el millor treball possible.
