Trasllat de competències de les Diputacions a les Vegueries, Enric Ases
CONFERENCIA OBERTA PER UNA VEGUERIA PENEDÈS - Llorenç del Penedès 4/10/08
TRASLLAT DE COMPETENCIES DE LES DIPUTACIONS A LES VEGUERIES
Enric Ases
En la introducció del PLA DACTUACIÓ DEL MANDAT 2004-2007 de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA, ens plau llegir, també, que Res del que pugui fer la societat no ho ha de fer lAdministració, res del que pugui fer un nivell pròxim dAdministració no ho ha de fer un altre de més llunyà. És lideari del federalisme de baix a dalt, un dels principis del primer catalanisme i del municipalisme català.
Aquest principi de subsidiarietat, defensat per en Lluis Mª Xirinacs, ha estat associat, entre daltres, a les idees de divisió dels poders, de respecte a les identitats i a la diversitat, si bé també a l' eficiència i a la solidaritat.
LEstatut de Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i per llei, al Congrés dels Diputats el 30 de març de 2006, estableix, en concret als art. 85, 90, i 91, la creació de les vegueries, si bé no fixa el nombre de les mateixes; concreta que aquestes, com a govern local, tenen la naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels seus interessos; que el seu govern correspon al Consell de Vegueria; i finalitza concretant que els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
Malgrat les afirmacions fetes pel PSC dient que les vegueries són intranscendents, (oblidant lactual gran quantitat de competències i serveis que són responsabilitat de les actuals Diputacions, com són entre daltres les que ara jo esmento gairebé de memòria i sense pretendre fer-ne una relació ni exacta ni precisa:
Suport a les infraestructures, urbanisme i habitatges;
Arranjament camins rurals i locals
Installacions esportives i actes esportius ;
Salut pública i Consum
Benestar social
Cultura i educació
Biblioteques i Servei de Bibliobús
Medi Ambient.
Espais Naturals amb Estudis i projectes mediambientals;
Plans de protecció contra incendis en les Urbanitzacions;
Desenvolupament econòmic
Igualtat i Economia
Comerç
Actes culturals dins de la natura;
Recuperació de zones dinterès turístic local;
Senyalització turística;
Suport jurídic;
etc.
Més tot el conjunt dajudes, projectes, i assesorament sobre els ajuntaments que vingudes des dun organisme amb capacitat de govern, amb un control més proper i una visió territorial àmplia, podria constituir una millora de la aportació, sens dubte positiva, que fins ara ha dut a terme la Diputació de Barcelona.
Cal tenir en compte que tot aquest entramat legal de traspàs de funcions i serveis de les Diputacions als Consells de Vegueries, requereix laprovació duna nova llei del Governs Locals de Catalunya, així com la reglamentació de totes aquelles formes legals per a fer possible una adequada, i ordenada transició de tots els serveis de les diputacions a les vegueries.
No podem oblidar que les dades de població de lÀmbit Metropolità son, lany 2.007, de 4.856.579 habitants, cosa que representa el 6735% del total de la població de Catalunya, amb un total de 7.210.508 habitants, dades, aquestes, que donen clara idea del risc duna metròpolis excessivament expansiva.
Sortint al pas de declaracions interessades dalgun dels actuals presidents de les Diputacions de Barcelona i de Tarragona, cal donar un clar missatge a la població, entre daltres qüestions, posant de manifest que les vegueries no representen cap augment de la despesa pública.
El que sí que cal és que els components del Consell de Vegueria no siguin designats pels partits politics, com a resultat indirecte dunes eleccions municipals, sinó que selegeixin directament, pels votants de cada Vegueria. Cal, per tant, la elaboració duna llei electoral que ho permeti, ja que no es difícil dentendre que els/les ciutadans/ciutadanes volen elegir, directament, aquelles persones, del propi territori, que creguin que poden administrar millor tota la planificació dels serveis que necessitin, fent factible laplicació duna autentica Democràcia Participativa, alhora més propera i més eficaç, laplicació dels recursos econòmics, i dels serveis, que els corresponguin.
O sigui, tot el contrari de les actuals Diputacions, que contemplen la possibilitat de la seva divisió i la migració envers els Consells de Vegueria. Tenen com a punt de partida la regió, com administració de segon grau, dins ladministració local; però són constituïdes a través duna elecció indirecta i una acció totalment opaca. Alhora plantegen ladaptació dels actuals 4 àmbits provincials, a les futures set regions, embrions de les set vegueries i que precisament el Govern va desplegant per mitjà dels corresponents Decrets.
No podem oblidar que dels quasi 1.200 milions deuros que lEstat Espanyol i la Generalitat de Catalunya destinen a les quatre diputacions catalanes, una quantitat propera als 1.000 milions, és la que rep la Diputació de Barcelona. I no costa gens entendre, ans al contrari, les reticències i entrebancs que els seus actuals gestors posen per a dificultar laprovació de la Vegueria del Penedès, perquè, junt amb la pèrdua duna bona part del seu actual poder i control polític en una àmplia zona del territori, també veuen perillar totes les decisions que fins ara els ha permès resoldre, des dels despatxos oficials allunyats territorialment i sense cap consulta, importants problemes; i compromisos, de serveis i dinfraestructures que han estat desviats, en aquest cas concret, al Penedès.
Per altra banda la creació, i enfortiment en les competències, de lÀrea Metropolitana, composta per 36 municipis i amb 4 milions dhabitants, i amb una inversió prevista de 25.000 deuros, ja representa, per si mateixa, un fort contrapoder enfront el Govern de la Generalitat.
Per tot això cal fer ús del seny i del diàleg, deixant de banda la prepotència que es va convertint en practica i norma dels governants, els quals massa sovint sobliden que han estat elegits pel poble, i que per tant estan al servei del poble, i no per servir-sen del poble.