Intervenció PVP (Felix Simon) 23.07.2013 al Ple de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès


Bona nit,

Ara sembla que el context és més favorable.... potser per què les falles del sistema s’han accentuat, ens trobem en un procés més polític que econòmic, i crec que això és un bon síntoma per tirar endavant..

També, la creixent consciència social i les legitimes aspiracions de la majoria de ciutadans dona peu a proposar solucions radicalment noves, més eficaces.

Teresa Forcades (Procés Constituent), va dir fa uns dies: “Necessitem desesperadament sentir que el poder polític és a les mans del poble”.

Aquest pot ser un motiu que expliqui, que des de fa uns anys, siguin moltes les persones que treballen de valent de manera voluntaria, per fer possible un canvi de tendència econòmica, per posar fi a les bombolles especulatives, de millora de vida de les persones, i de la millora de la capacitat de regir el seu propi destí: que en el nostre cas, és com a vilafranquins, com a penedesencs, i com a catalans.

Però, diem’ho clar, malgrat la reivindicació de la Vegueria Penedès, pot significa un instrument de revitalització econòmica i de més cohesió i justícia social, no respon a interessos i criteris dels òrgans de poder superior, per això aquestes reformes no està resultant gens fàcil portar-les a la pràctica. Tot son entrevancs, i inconfesables interessos partidistes.

El geògraf francés, Jacques Lévy, ens diu que “la identitat és el reforç d’una singularitat lligada a uns sentiments de pertinència i a una consciència territorial.”

El geògraf català Josep Oliveras, afegeix “la identitat es recolza en una societat que es vol lliure i democràtica, amb més benestar social, augment dels recursos, etc.”.

Però, segur que tots coneixeu aquella frase del filòsof alemany Arthur Schopenhauer: “Tota gran veritat passa per tres fases. Primer, se la ridiculitza... Desprès, rep una violenta oposició... Finalment, és acceptada com evident.”

Al Penedès, des de fa vuit anys, la PVP fa una proposta clara i concreta, cap a la sobirania territorial; i primer sen’s va ridiculitzar, desprès varem rebre respostes dràstiques i vilentes, per exemple per part dún conseller socialista del govern de la Generalitat o d’un diputat penedesenc, també socialista; Bé, però com sabeu, malgrat els governs del tripartit i del CIU ens a l’han negat fins avui, ja fa temps que varem assumir la massa crítica suficient i ara tenim la certesa, gràcies a la nostra petita revolució social, de que la farem possible implementant 3 mesures concretes:

1ª mesura

La posada en funcionament de l’Àmbit funcional de planificació, amb el seu corresponent Pla parcial territorial de planificació. Això vol dir: el desenvolupament sostenible, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient... si els que hi participen en la seva elaboració representen els interessos reals del nostre territori. Recordem tres dates concretes:

21.06.2007 (ha fet 7 anys) de l’aprovació de la Comissió de Política Territorial, de l’àmbit.

14.07.2010 (ha fet 3 anys) d’aquell Ple del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’àmbit. I una curiositat, segur que poca gent sap que les lleis aprovades i publicades al BOPC (29.07.2010) ho son també al BOE (Boletin Ofial del Estado), en versió espanyola, el que deixar clara la nostra dependència i subordinació a l’estat espanyol: El BOE núm. 197 del 14.08.2010, pag. 72092 (Disposiciones Generales – Comunidad Autónoma de Cataluña). Comença dient: Sea notorio a todos los ciudadanos qu el Parlamento de Cataluña ha aprovado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo cib lo queeee establece el artíciulo, etc. i acaba dient: “Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos a los que sea de aplicaciones esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los tribunales y autoridades a los que corresponde la hagan cumplir”. S’imaginen que haguessin demendat al Govern de la Generalitat per el seu incumpliment, i que haguessin fet aquesta denuncia davant les tribunals espanyols?

23.12.2011, es publica el projecte de decret, per sotmetre a informació pública fins el 20 de gener del 2012. Des de llavors hem continuat presionant i treballat per fer-ho possible, i la última dada: Dijous passat, el 18 de juliol, a la tarda, un cop finalitzat el Ple al Parlament, en treiem el compromis de que el proper dimarts el govern ho aprovarà definitivament i serà publicat al BOPC. I desprès passats els dos mesos, un cop tinguem definit quins municipis de l’Anoia, se’n surten de l’Ambit o no, hem d’exigir el cumpliment de la disposició addicional segona de la llei, diu que mentre no es legislés sobre la divisió de Catalunya en regions el govern haria de tenir en compte subsidiariament els àmbits establerts en la llei per la planificació dels seus serveis.

2ª mesura

La modificació de la llei de vegueries per afegir-hi l’àmbit de la vuitena, la nostra, la del Penedès, malgrat viu ara en un estat d’hivernació… Recordeu que la Llei es va aprovar posterior a la votació de l’Ambit, el que vol dir que hi ha d’haver vuit vegueries, ja que hi ha vuit àmbits.

3ª mesura

La creació de la circumscripció electoral pròpia, en la propera Llei electoral de Catalunya. Crec que la moció és prou clara i per això no m’allargaré més. El Penedès ha de ser un àmbit territorial, una vegueria i una circumscripció pròpia.

I per acabar, com sabeu som a l’Any Espriu, i per això voldria recordar una frase seva: “Les paraules importen molt poc, si no porten, a curt termini, a una acció contra el poder”.

Bona nit i moltes gràcies.