Comunicat 152 - L’Àmbit de Planificació entra a la recta final però no s’han esvaït tots els dubtes

15.06.2010

La proposició de llei de l‘àmbit de planificació Penedès que el Parlament va acordar tramitar per unanimitat el 16 de desembre del 2009 està entrant ja a la recta final, però no s’han esvaït tots els dubtes que aquesta tramitació ha generat.

En primer lloc sorprèn la lentitud amb què ha tirat endavant en comparació amb la llei de vegueries; tot i dur-li dos mesos d’avantatge és gairebé segur que aniran al mateix Ple, i encara això serà així perquè la de vegueries ha hagut de passar pel Consell de Garanties Estatuàries. Sembla que hi ha una voluntat clara del tripartit d’evitar que l’àmbit s’aprovi abans que les vegueries. Una aprovació prèvia de l‘àmbit hauria estat un argument gairebé incontestable per incloure el Penedès en el redactat inicial de la llei de vegueries.

La segona sorpresa ha estat la pluja d’esmenes que li ha caigut al damunt quan es tracta d’una llei sense complicacions i que semblava consensuada d’entrada. Unes poques són del grup Mixt (Ciutadans) però la majoria les han presentades els tres grups del Tripartit de manera conjunta. Lògicament no n’hi ha de CiU ni del PP ja que són els partits que van presentar la iniciativa legislativa.

Dues de les esmenes del PSC-ERC-ICV fan referència a un factor nou: un reglament que ha de desenvolupar la llei. Això no havia passat en la tramitació del primers àmbits ni en el de l’Alt Pirineu-Aran afegit el 2001: en aquets casos la llei era el punt final. Un reglament és sempre una arma perillosa que està en mans del govern (no del parlament) i que pot desvirtuar o descafeïnar el sentit de la llei. Un cop més el Penedès és discriminat i se l’obliga a fer un camí molt més difícil i tortuós que la resta de territoris catalans.


Una tercera sorpresa ve de la tria del relator. La ponència, com és normatiu, va nomenar un relator; tot i que la llei la van proposar els grups de l’oposició, el corró parlamentari ha imposat que el relator fos d’un dels partits del govern, en concret el representant del PSC. Es dóna la paradoxa que qui menys ha cregut en aquest àmbit, que va arribar a votar-hi en contra en comissió, que va estar a punt de presentar una esmena a la totalitat a la llei, ara serà l’encarregat de defensar-la en el ple parlamentari on es durà a aprovació.

I l’última sorpresa és una petita esmena que afecta la PVP i que queda per la història de la petulància de ses senyories. Al paràgraf setè de l’exposició de motius (que no té valor normatiu) es deia textualment “Especialment després de la forta mobilització social impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia”. A petició del tripartit aquest paràgraf ha estat suprimit, no fos cas que algú pensés que la ciutadania hi ha tingut alguna cosa a veure. Després s’ompliran la boca de participació.


Aprofitem l’avinentesa per informar de l’última hora de la llei de vegueries.


El 2 de juny, i en el termini mínim possible, es publica al Butlletí Oficial del Parlament la versió del Projecte de llei de vegueries amb les modificacions introduïdes a la Comissió d’Afers Institucionals. Les esmenes desestimades de l’oposició (pràcticament totes) s’inclouen en el redactat de la llei sota el títol “Esmenes reservades per a defensar en el Ple”. Entre aquestes hi ha la famosa esmena de CiU, amb el número 16 que és la que demana la creació de la vegueria del Penedès; CiU manté també la polèmica esmena del referèndum. El projecte està ja llest, doncs, per anar al Ple per a la seva aprovació. Com que les esmenes es voten per separat, vol dir que fins a l’últim segon queda oberta la possibilitat de la inclusió del Penedès.

Tanmateix, primer el grup parlamentari del PP i després el de CiU han portat aquest projecte de llei al Consell de Garanties Estatuàries. Això en retardarà un mes la possible aprovació ja que no podrà anar al ple de finals de juny com volia el govern, sinó que haurà d’anar, previsiblement, al del 14-15 de juliol atès que el Consell té un mes de termini fer formular el seu dictamen. Caldrà veure, en el no gens improbable cas que el Consell formuli serioses objeccions a la llei, si el govern farà cas d’aquest màxim òrgan consultiu del nostre entramat institucional o decidirà, com ja ha fet altres, vegades tirar pel dret.

Suposant que s’aprovin totes dues lleis, al final d’aquesta legislatura ens quedarà un país amb vuit àmbits, set vegueries i una vuitena demarcació que no és exactament una vegueria (l’Aran), que segons com és més, però que en canvi no és un àmbit, i amb la resta d’àmbits que són vegueries, excepte un que no n’és, i que ben mirat és com un àmbit virtual fins que un reglament no li posi l’uniforme preceptiu. Un veritable garbuix en nom de la planificació i de l’ordenació territorial.


ARA, L’ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS