Comunicat 122 - L’àmbit d'aplicació del pla territorial parcial

02.12.2008 L’àmbit d'aplicació del pla territorial parcial A l’espera d’una resolució definitiva per part del govern de la Generalitat sobre l’Àmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès, tot mantenint viva la reivindicació d’una Vegueria Pròpia, creiem necessari sortir del silenci a què ens envolta la realitat política i reiterar-nos públicament en els nostres objectius i plantejaments, així com manifestar els nostres interrogants.

1. Des de ja fa quatre anys, estem defensant el Penedès com la vuitena àrea territorial en la planificació del país perquè la realitat ens mostra que el Penedès té unes característiques que permeten i exigeixen una planificació homogènia.

2. Al llarg d’aquest temps hem passat de la protesta a la proposta i de la proposta a l’acció. Hem aconseguit una voluntat comuna i uns plantejaments compartits. Per això diem que sense l’Àmbit funcional avui i sense la Vegueria Pròpia, demà, l’esforç i la càrrega humana que comporten passaran a ser una oportunitat democràtica perduda i una gent i uns valors menystinguts. Nosaltres volem cooperar en favor del conjunt del país, sentint-nos, precisament, Penedès.

3. La transformació radical de la societat, la construcció nacional del país, l’Àmbit i la desitjada Vegueria Penedès, necessiten plantar les arrels en un sistema democràtic més sòlid i més clar que l’actual; lliure de judicis morals, de menyspreus, de prepotències i de culpa. L’esforç conscient, i concertat hauria d’empènyer a la transformació d’institucions, de pràctiques, de polítiques i de creences i acomplir la fita d’acollir i donar valor a les necessitats humanes i les de tota la vida.

4. Des de la Plataforma hem confiat sempre en la validesa de la nostra estratègia. Veiem possibles els nostres objectius si seguim el full de ruta traçat des del principi: esdevenir una majoria de ciutadans, entitats, ajuntaments i grups parlamentaris, que donant suport a la campanya, fan seves les reivindicacions del territori. Ens cal ser capaços, de convertir-nos en la seva expressió, defensar i demostrar la nostra independència i no cedir davant de pressions ni d’interessos partidistes.

5. Fa més de 2 anys (21.06.2006) que va ser aprovada la creació de l’Àmbit funcional propi, per primera vegada, a la Comissió Parlamentària de Política Territorial; ara just fa un any (05.12.2007), ho va ser per segona vegada. Tot és, doncs, una qüestió de voluntat política. No hi ha cap problema tècnic o econòmic que ho impedeixi.

6. El govern ha de passar de les paraules i els discursos a una acció transformadora. El Pla Territorial General, ha de ser l’instrument que defineixi els objectius per a l’interès general de Catalunya. Ha de situar-se dins un marc polític i democràtic que permeti que els Plans Territorials Parcials que la llei de 1/1995, realitzin al seu torn aquesta acció transformadora. És això el que reivindiquem per al Penedès, amb la garantia d’una fidelitat estricta a l’esperit i a la lletra dels acords parlamentaris.

7. Desprès de l’aprovació de la memòria en el Consell de Govern, el passat 11 de novembre, sembla que el DPTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) no té altre remei que complir amb el mandat que ha rebut. Però dins quin calendari? I amb quins continguts? O és que les dilacions estratègiques i el llarg temps d’espera convertiran el Pla Parcial Territorial del Penedès, en el resultat de “tallar i enganxar” el que s’hagi fet des de l’Àmbit Metropolità, la Catalunya Central i el Camp de Tarragona? El Penedès vol ser sobirà en el seu àmbit i reclama un respecte i una atenció prioritaris. Demanem, doncs, per a un territori fet de persones, una actuació prompta i diligent.

8. El Penedès necessita amb urgència un nou model que ens allunyi de les conseqüències d’una gestió centralitzada des de les àrees de poder metropolitanes; que garanteixi la sostenibilitat ambiental, l’optimització dels recursos, l’eficiència funcional i econòmica, la cohesió social. Que els agents del propi territori agrupats en un Consorci o agrupació específica d’’estructura democràtica, alliberin el cabal d’energies, ara somort però real, per deliberar i decidir el nostre propi projecte. Aquesta és la garantia que voldríem per a nosaltres i que desitgem per a tothom. Perquè la identitat s’envigoreix si a més d’estar vinculada a l’interès personal i col·lectiu, sap mostrar-se oberta, acollidora i integradora.

ARA, L’AMBIT DE PLANIFICACIÓ DEMÀ, LA VEGUERIA PRÒPIA