RAMON ARNABAT, El Punt, 05.06.2009, Àmbit avui, Vegueria demà


ÉS MOLT SENZILL: ÀMBIT AVUI I VEGUERIA DEMÀ


Ramon Arnabat


Sovint apareixen notícies als mitjans de comunicació que fan que els penedesencs ens estirem els cabells: que si ara el Ministerio planteja una nova via ferroviària de mercaderies amb dos possibles traçats que trinxen una mica més el nostre territori; que si ara el Govern de la nostra Generalitat aprova inicialment el Pla Territorial Metropolità que es cruspeix el Pla Director de l’Alt Penedès; que si ara es farà la gran incineradora metropolitana al Garraf, a tocar de Sitges; ... Totes aquestes notícies tenen  un punt en comú: que el que es fa i desfà a les nostres comarques (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia) no és decideix aquí, sinó a Barcelona i a Madrid.


Davant d’aquesta nova ofensiva centralista i metropolitana tots els dirigents penedesencs dels partits polítics han fet sentir la seva veu, alguns fins i tot s’han queixat públicament, però caldria dir-los, com va fer la mare del darrer rei musulmà de Granada: “que no plorin per allò que han perdut perquè no l’han sabut defensar”. Si realment volem que es respecti la voluntat dels penedesencs només cal fer servir les eines adequades: l’àmbit avui i la vegueria demà. No li doneu més voltes, és molt senzill i, almenys pel que fa al primer, l’Àmbit de Planificació Territorial del Penedès-Anoia, té el suport de la majoria dels ajuntaments i consells comarcals de les quatre comarques, el de la majoria del Parlament de Catalunya, i fins i tot, l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya. A que esperen doncs?

L’Àmbit i la Vegueria no són la solució definitiva als nostres problemes, però ens ajudaran molt a resoldre’ls, i ens permetran prendre decisions sobre aquest territori, fins i tot amb el risc d’equivocar-nos, però val més que ens equivoquem nosaltres, que no pas que s’equivoquin ells. Si realment volem potenciar el Penedès en el present i en futur, no cal que perdem més temps en discussions de poca importància i en números circenses varis. Prenem la única via que farà possible que el Penedès compti a Catalunya: desbloquegem d’una vegada l’Àmbit  Penedès, i comencem a treballar. Si seguim perdent el temps d’aquesta manera i, finalment, tenim Àmbit, aquest serà una mena de “patxword” fet a base dels retalls de la planificació dels àmbits tarragoní i barceloní.


La gent del Penedès està ja caminant en aquesta direcció, només cal que l’organització territorial, política i administrativa ens hi acompanyi. Cal que els militants penedesencs dels diversos partits empenyin els seus dirigents perquè compleixin els acords adoptats a les diverses instàncies: locals, comarcals, i nacionals. Cal que els dirigents locals i comarcals facin sentir la seva veu en les instàncies de direcció dels seus partits respectius, encara que això pugui posar en perill algun càrrec o prebenda. Cal que els partits polítics majoritaris deixin de jugar amb el Penedès en la dinàmica de govern-oposició. Manllevant les paraules del president Companys l’octubre de 1934: “cadascú al seu lloc, i el Penedès al cor de tothom”.