FÈLIX SIMON, El 3 de vuit, 12.12.2008, La PVP i els partits politics
Quan a lestiu del 2004 lIEP va fer públic el seu Manifest pel Penedès, poc es pensaven què significaria això a la pràctica. En resposta a la seva crida, un grup inicial de persones, en nom propi o dalguna entitat, i càrrecs de tota mena, ens vam dotar duna entitat cívica que gestionés, de primer, la recuperació del debat i del diàleg vers lestructura territorial de Catalunya, prenent en consideració el Penedès. I després, canalitzar les adhesions, tot posant prova la capacitat de representació dels nostres polítics i del mateix govern de la Generalitat.
La feina de la PVP ha estat difícil. En part per lescepticisme del PSC i dICV, i especialment per lagressivitat, dalgun mercenari de la política, de no voler entendre que rera duns pretesos oponents hi havia la voluntat duna majoria, desconeguda per a ells fora de les urnes. Això els feia trontollar una decisió prèvia en favor dels interessos de partit. El Penedès té una ànima de poble que reclama una atenció específica, exercida a través de la capacitat de decidir. Ens hauríem estalviat moltes tensions si per a lexercici del poder sexigís sensibilitat per a captar el saber fer de la gent que està en la política per un veritable servei, i no pel joc dels interessos.
Hem constatat, també, que les diferències entre dretes i esquerres, per manca dun debat seriós no són gens importants. Sí que hi ha diferència pel sol fet destar atrapat al govern o per seguir lliures a loposició. Qui té el poder, el reté, sense cap més límit que un altre poder. Com escrivia fa pocs dies Salvador Cardús, Els nostres partits han deixat de ser linstrument per construir el futur i ens tenen atrapats en el present, si no ens fan recular cap al passat. Per superar lactual banalització de la democràcia no en tenim prou de votar un cop cada quatre anys, fan falta moltes més coses.
El govern va aprovar l11 de novembre, la memòria del futur projecte de llei per revisar el Pla Territorial general de Catalunya i afegir-hi un Àmbit pel Penedès. Ara bé, si el govern, al cap dun any, a hores dara, segueix incomplint un acord del Parlament, qui ens garanteix que aquest no serà manipulat i es quedarà en un reconeixement dins lordre simbòlic i oficial, sense dret a la vegueria pròpia?
Després que ens han pispat la cartera, algú es pot creure que ens podem fiar dels qui remenen les cireres?
Qui tingui seny, que doni un pas endavant per evitar que tot sacabi en una nova frustració que reforci lescepticisme dels penedesencs pel que fa a la política. Desprès de quatre anys de procés obert i de participació activa, tenim la legitimació derivada de la sobirania popular i de lacord del 5.12.2007 a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. No tenen més remei que acceptar, com a mínim, el seu propi joc polític de majories i minories, que en el nostre cas és lexpressió majoritària de la gent, entitats, empresaris ajuntaments i institucions, que representen el poble.
Fèlix Simon
Plataforma per una Vegueria Pròpia