FÈLIX SIMON, Intervenció Marxa torxes, 19.09.2007, Marxa de torxes

 “El Penedès és un teixit de vida, de joia, de bellesa i cadascú de nosaltres és un fil que ha de conèixer i estimar aquest teixit que li dóna sentit i subsistència”

Bona nit!
Des la Plataforma per una Vegueria Pròpia us saludem cordialment i ens alegrem de la vostra presència. Avui, en aquesta Marxa, Nació i Vegueria, són l’expressió, concretada al nostre territori, del que entenem per sobirania. El Penedès s’hi ha pronunciat clarament. Permeteu-nos, doncs, que per a simbolitzar-ho, donem en primer lloc la benvinguda i la paraula a cadascuna de les columnes de ciutadans que representen les 4 comarques:

Per l’Alt Penedès, en Joan Solé i Bordes, president de l’I.E.P , en representació de les entitats culturals i cíviques.
Per l’Anoia, en Pere Carles, empresari, en representació del mon econòmic.
Pel Baix Penedès, na Montserrat Carreres, diputada provincial per CIU i regidora a l’ajuntament de Cunit.
Pel Garraf, n’Àngels Parés, regidora d’ERC a l’ajuntament de Sitges

------------------------------- intervencions de les 4 persones -----------------------------------

Celebrem aquest 11 de setembre a l’empara del record i del testimoni de Lluís M. Xirinacs. Ell va dedicar la vida al treball per la justícia i, com a conseqüència necessària, a l’emancipació de la seva estimada nació catalana. Per a ell, la Vegueria havia de ser un element més d’aquella piràmide d’àmbits i nivells amb què es vertebra una nació. Com a home lúcid i lliure, s’adonava del valor i de la necessitat de comptar amb persones que es plantin; disposades a jugar-s’ho tot; decidides a construir-se tot construint; i a empènyer en positiu l’evolució del cos social i la mateixa humanitat.
Tanmateix, ell va estar molt a prop de la Plataforma i del Penedès.
Volem també tenir un record especial pel penedesenc Eusebi Pérez, internat pels nazis al camp de Mathaunsen i mort recentment a Caracas, sempre ferm en el seu compromís per la Democràcia i Catalunya. Fa dos anys, va rebre un homenatge, en el transcurs del qual s'inaugurà aquí, a la Girada, el monument als penedesencs víctimes dels camps d'extermini nazis.

“Té dret a la sobirania qui accepta les seves responsabilitats”
La sobirania només l’aconsegueix qui pot, qui vol i qui té la capacitat d’emancipar-se. La gent de la PVP, pensem que si individualment som sobirans, podrem parlar de la sobirania dels col·lectius i de l’esperit del poble al qual es pertany; podrem articular orgànicament els diferents nivells locals i globals.
Situats al Penedès i si parlem de carregar un nivell superior del nostre castell, serà per assolir un Penedès sencer; una única comunitat d’administració o de serveis.... coronament de la comunitat real. És doncs imprescindible assolir la sobirania al nivell del territori Vegueria Penedès.

Com sabeu, les Vegueries estan previstes en l’actual l’Estatut com a àmbits de coordinació i d’encaix entre les polítiques locals i l’autonòmica. Nosaltres creiem que tenim dret, voluntat i capacitats per a disposar d’eines adequades i mesures preventives d’ordenació territorial. I les volem en igualtat de condicions amb els altres set Àmbits previstos. Volem participar d’una entesa comuna, madurada pel diàleg; amb tensions inevitables, no cal dir-ho, i amb unes regles de joc ben clares. Volem incorporar-nos al teixit de relacions i d’identitats que aplega la nostra nació.

Aquesta Marxa és un punt més i no voldríem que fos l’últim, d’un llarg viatge que va començar l’11 de setembre del 2004 amb el Manifest pel Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs. El Manifest considerava que, “cal aprofitar l’oportunitat històrica, única i irrepetible que se’ns presenta, per a debatre i decidir sobre el nostre futur comunitari dins l’organització territorial de Catalunya”. El Penedès es va autoconvocar per defensar-se de la disgregació i de la pressió metropolitanes. Ja fa quasi tres anys que hi som i que veieu samarretes, pancartes i taules de signatures.

- I on es troba avui, 10 de setembre de 2007, la nostra causa?
Sense comptar amb les signatures de persones, entitats, empreses i professionals, són ja 50 els ajuntaments (+80% de la població) i els 4 Consells Comarcals, que volen la Vegueria Penedès. I encara l’Anoia no ha dit la darrera paraula.

Esperem que en aquest mes de setembre, en iniciar-se el curs parlamentari, els partits, majoritàriament, votin i aprovin la proposta de resolució per la qual es declara el Penedès Àmbit Funcional de Planificació Territorial. Aquest serà el pas previ per a la creació de la Vegueria. Els demanem un gest de dignitat.

- I per què un Àmbit de Planificació?
El mateix Oriol Nel·lo (Secretari per a la Planificació, del Departament de Política Territorial) reconeix que la nova delimitació territorial hauria de “donar representació a les veus que van sorgint al territori i que les noves regions haurien d’esdevenir àmbits de PLANEJAMENT TERRITORIAL”. D’aquí ve, doncs, que no en tenim prou amb un Pla Director només per a l’Alt Penedès, extensible més o menys enllà. Volem el Pla territorial parcial del Penedès sencer.
L’aprovació de l’Àmbit de Planificació és urgent. La prevista nova llei electoral pensa tan sols en 7 vegueries; els diferents departaments planifiquen des del nombre 7: Sanitat, Ensenyament, Justícia... Ens preocupa i molt, el possible Quart Cinturó, o l’amenaça del CIM (Centre Integral de Mercaderies), l’anomenada plataforma logística LOGIS PENEDÈS, de més de 187 ha. Per això, des d’aquí saludem i encoratgem els alcaldes de la plana interior del Baix Penedès, perquè segueixin ferms en la seva negativa. Es vol imposar la política de fets consumats. Els sectors que defensen el territori i un altre model de creixement no disposen d’eines institucionals, i per tant jurídiques, per a defensar-se.

- I de qui depèn tot plegat?
Dels polítics, perquè s’adonin que el territori ha parlat. Dels alcaldes i regidors, perquè facin entrar en els seus plans municipals l’esquema Vegueria Penedès; perquè ho comuniquin als de dalt, als de baix, i al partit; perquè facin taca d’oli.

I de nosaltres, que els ho hem d’exigir personalment i col·lectivament. Ara es l’hora de la nostra lluita.
La sobirania no ens vindrà de dalt sinó de la voluntat i la consciència que tinguem com a poble. És un bé de maduresa col·lectiva i ens permetrà ser nosaltres en tot allò que estigui legítimament al nostre abast. No deixarem, doncs, que ens decideixin des de Barcelona! Els propers dies poden ser decisius. Per això us invitem a estar amatents a donar una resposta unànime; la resposta pacífica i contundent que calgui a qualsevol decisió superior que afecti la mateixa possibilitat, o no, de l’Àmbit Funcional i de la Vegueria.

Penedesencs de l’Anoia, de l’Alt Penedès, del Baix Penedès i del Garraf, la Vegueria del Penedès té dret a existir i tots nosaltres l’hem de defensar. Si la democràcia és la força del poble, que aquestes torxes que portem amb convicció i optimisme expressin la nostra voluntat de fer un país lliure i sobirà tot col·laborant en la seva construcció des del nostre Penedès.

Com deia una pancarta, que recollia un pensament de Lluís M., i que fou penjada anònimament al Fossar el passat 16 d’agost: “Catalonia cavat lapidem, non vi, sed saepe colendo” (Catalunya forada la pedra, no violentament, sinó amb un treball constant). Així ho esperem, també, del Penedès.

GRÀCIES!