ANTONI RIBAS, La Fura, 17.11.2006, I la vegueria?

El tripartit, o els partits que formaran el govern d’Entesa pel Progrés, suma el 55,7% dels vots a Sant Sadurní. De les sis grans ciutats -dues per cada comarca- del Penedès és on obté més percentatge. La segona ciutat és Ribes (55,4). Vilanova se situa en quart lloc (54,2) i Vilafranca al darrera i a distància (51,3).

És al Baix Penedès on trobem uns resultats més insòlits. El tripartit només és estimat pel 48,6 de l’electorat a Calafell i el Vendrell no es queda curt: 49,4. El Vendrell apareix com la ciutat del Penedès on CiU fa millors resultats: perdent 34 vots en relació a les eleccions del 2003, augmenta l’1,7 del percentatge. De les ciutats analitzades, CiU únicament no guanya a Ribes, on el PSC fa el millor resultat comarcal (30,09).

I amb aquests resultats, el Penedès hauria d’esperar una mica més d’atenció del nou govern. Els diputats d’aquí, que hauran d’atendre les realitats d’aquí, aniria molt bé que aportessin propostes al programa de govern. La vegueria, el cultiu de la vinya i la producció industrial de vi i cava, les comunicacions, els peatges, el paisatge, el creixement, l’ensenyament i la cultura, l’habitatge,... són qüestions que demanen respostes governamentals.

La reclamació de la vegueria -el grup impulsor no para- ha quedat en un segon pla en el tram final de la campanya i ara amb els resultats electorals i la formació del nou govern pot entrar en l’àmbit de l’stand by perquè l’organització territorial de Catalunya quedi al calaix dels temes no recomanables per no entrar en col·lisió. PSC i ICV no veuen gens clar la vegueria i els pesa a sobre la realpolitik de la divisió provincial i dels àmbits territorials que vénen de la Generalitat convergent. ERC està per la vegueria. Tots tres haurien de fer un esforç de trobada i les seves bases i els seus poders fàctics locals els haurien de remoure. Els resultats i el suport que el govern té al Penedès mereixen una resposta. L’exercici de repensar internament en cada organització la resposta comarcal pot ser bo i fins i tot pot ser útil de cara a la formulació de noves propostes en els programes de les eleccions municipals que tenim a la cantonada.

El país està ara expectant amb la formació del nou govern. D’entrada, Montilla, el candidat a president de la Generalitat, ha refredat el debat polític amb dosis formals de tancredisme -mot que prové del Don Tancredo, que era un personatge que, vestit de blanc i posat dalt d’una cadira blanca, esperava impassible i ben quiet la sortida del toro a la plaça; la gràcia del joc consistia en el fet que passés desapercebut al toro...-, tot i que teles, ràdio i diaris l’han burxat amb la línia d’alta tensió, la policia que dirigirà Joan Saura i les competències de la vicepresidència. Caldrà veure, però, les prioritats que es fixa el nou govern i com es desempallega, i com actua l’oposició que no sembla pas benvolent ni té ganes d’atorgar els cent dies de gràcia al nou president i al seu equip.

Per a la comarca seria molt útil que s’encetés una ampla temporada de diàleg per tractar les altres qüestions que hi ha sobre la taula. D’aquí a pocs mesos passarà l’AVE i cal que no ens adormim ni que seguim dient les coses de vol gallinaci que s’han dit en la darrera campanya tot mirant les obres de la via. Potser a algú li interessa que el tren ens passi de llarg.

Per a la majoria seria fatídic.