FELIX SIMON, El 3 de vuit, 11.08.2006, Podem renunciar a la nostra identitat?
Els que som nascuts aquí ens sentim majoritàriament penedesencs, i els nouvinguts esperem que shi sentin el més aviat possible. I aquest és un sentiment per sempre i no sols per un instant. Ningú que tingui quatre dits de front ens pot plantejar ara un transfuguisme metropolità, a no ser que respongui a interessos aliens i/o contradictoris. Una vegueria és una comunitat de persones vinculades a un mateix territori, per la seva història, per les seves tradicions, per les seves relacions econòmiques i socials, etc. És per això, entre daltres coses, que el Penedès, amb la seva identitat i personalitat, pot configurar també una vegueria pròpia.
Divulgar publicitàriament, per posar un exemple, en boca dun candidat a presidir la Generalitat, que ara és lhora dels catalans, a les vigílies electorals del Parlament de Catalunya, es una afirmació que aporta poca novetat, a no ser que del que es tracti sigui de descafeïnar-ho tot i fragmentar el nostre sentiment de pertinença al barri, al municipi, a la comarca i a la vegueria pròpia. Volem per a la nostra gent menys desequilibris, més respecte per al medi ambient i un desenvolupament sostenible; tot i acceptant els matisos legítims de cada partit. Tanmateix, això demana un model ètic de fer política i que els candidats intensifiquin la seva racionalitat i escoltin la gent del Penedès, per resoldre els seus problemes quotidians..
Que no es confonguin i que no ens vulguin confondre, sense una vegueria pròpia, mai no arribarà per als penedesencs la nostra hora. Tots volem serveis durant les 24 hores del dia, el millor per a la nostra gent, per a la salut i el benestar de cadascú dels que tenim a casa, siguin grans o petits. Volem més de tot, ara, demà i sempre... Però això, a la pràctica, és un miratge: les mancances són insuperables. Així, doncs, que no ens enganyin els partits amb promeses i programes que desprès no poden complir. Perquè uns hi guanyin molt ha de ser a canvi que daltres perdin força; però llavors la cohesió social sen va en orris i ens escomet la pregunta de per a què serveix la política.
I si som pragmàtics, reconeixerem que ben poc ens aporta avui etiquetar els partits i governs com desquerres, de dretes, progressistes, catalanistes, nacionalistes ... Res de tot això es correspon amb la realitat i aquesta és la percepció que té clara el ciutadà. Cal que mantinguin lautenticitat del que diuen que són. Que no senganyin, i que no ens enganyin, la gent del Penedès, mai no ens sentirem metropolitans, ni de dretes, ni desquerres, ni progressistes. Com a penedesencs hem de restar al nostre lloc, disposats a respectar la realitat del nostre entorn i dels nostres veïns, els metropolitans, entre daltres.
Cal que els nostres drets col·lectius siguin reconeguts i respectats. Amb la VEGUERIA PENEDÈS, els catalans hi guanyaríem; seria el millor per a Catalunya, Per això, si som responsables, ara, mani qui mani, no podem renunciar a la nostra identitat penedesenca.