El 3 de vuit, 13.05.2005 - Vegueria Pròpia creu que “diluir l’Alt Penedès a Barcelona seria com tirar el vi a l’aigua”

La Plataforma mostra el convenciment que la Generalitat acceptarà un mapa de nou vegueries

El Museu del Vi acull una jornada de treball de les plataformes per les vegueries del Penedès
i l’Alt Ter

D’esquerra a dreta, Joan Solé Bordes, Àlvar Solà, Dídac Gallego,
Rogeli Montoliu, Fèlix Simon, Enric Ases, Josep Collell, Josep Olivella i Jaume Font

3d8
La Plataforma per una Vegueria Pròpia (Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf) no dóna en cap cas la batalla per perduda. En una jornada de treball celebrada al Museu del Vi de Vilafranca, en què també va participar la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter (Osona i el Ripollès), van mostrar-se absolutament convençuts que “el Govern s’equivoca, i que, al final, el sentit comú s’imposarà al territori”. La trobada conjunta, la segona de les dues plataformes, va reafirmar el compromís de treballar conjuntament. A la roda de premsa posterior, celebrada al mateix museu del vi, el geògraf Jaume Font deia, en aquest sentit, que el mapa de set vegueries que s’imposa des de la Generalitat (i que obvia les reivindicacions de les plataformes) “respon a un país virtual, no a un de real”, així com que la divisió en nou vegueries “conforma un mapa precís i quadrat”. La crítica a la classe política es va deixar sentir amb força. Fèlix Simon, membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, declarava a la premsa que “la reforma territorial no se’ns ha consultat, i per tant és una imposició”. Simon, que assegurava que diluir l’Alt Penedès a la zona metropolitana seria “com tirar el vi a l’aigua”, va titllar la situació de “fracàs de la política local”, els integrants de la qual no han fet res per evitar el mapa de set vegueries. Igual de contundent es mostrava Josep Collell, de la Plataforma per l’Alt Ter, que assegurava que “si els polítics no ens consulten, aleshores som súbdits”. En la trobada, segons ha informat la Plataforma a través d’un comunicat de premsa, s’han definit tres àmbits d’actuació conjunts: Treballar per la simplifació i descentralització de l’administració sobre els territoris naturals; Reivindicar que s’obri un procés participatiu on s’escolti la veu sobirana del ciutadà (no ho seria, en canvi, que el projecte de llei de nova divisió territorial surti a exposició pública durant els mesos d’estiu, tal i com indiquen les últimes informacions); i desenvolupar un seguit d’accions conjuntes, com ara la presentació pública de les dues plataformes al Col·legi de Periodistes de Barcelona durant la primera quinzena de juny, campanyes de captació d’adhesions dels ajuntaments i dels consells comarcals dels dos àmbits, o entrevistes amb el Síndic de Greuges i amb el president de la Generalitat. La roda de premsa també va servir per presentar la Plataforma per una Vegueria Pròpia (AnoiaAlt PenedèsBaix Penedès+Garraf) als mitjans de comunicació, donant a conèixer el nombre actual de signatures d’adhesió recollides (1623), entitats (10) i ajuntaments (1) i les properes accions a desenvolupar. El manifest a favor d’una Vegueria Pròpia, que impulsa la Plataforma, recorda que “les nostres arrels històriques es remunten al segle XIV amb la “Vegueria de Vilafranca” i que, tot i les retallades successives que ha patit el territori, no ha estat fins la divisió del 1833 que s’inicia el procés d’esquarterament. Malgrat tot, el Penedès ha constituït des del segle XIV una unitat geogràfica, social i econòmica”. També subratlla que una vegueria pròpia “no és tan sols desitjable, sinó també perfectament possible, amb una superfície d’uns 2.000 km2 i una població actual d’unes 400.000 persones. Però, a més, també és necessària perquè equilibraria el territori i la població del país, i respectaria una zona agrícola, marítima i natural entre les dues grans àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Alhora el Manifest incideix en la defensa “del sector de la vinya i del vi, al capdavant de molts altres com el turisme o la pesca, ha de continuar sent el moll de l’os i un dels motors del nostre territori, i que una vegueria pròpia crearia i recolzaria estratègies que ens enfortirien”.