"EL PAISATGE PENEDESENC", CASAÑAS CARBALLIDO, JAUME. Grup Territorial del Baix Penedès

El paisatge del Penedès es el resultat d’un procés evolutiu. Dintre d’aquest procés hi han actuat diverses forces que han causat alguna acció sobre el paisatge que han alterat les seves primitives característiques. Formen part d’aquestes forces erosives les forces climàtiques, les forces morfològiques, les forces hidrogràfiques i les forces relatives al mantell vegetal. El resultat de la combinació d’aquestes forces sobre una superfície determinada es el que coneixem com a paisatge. Dintre de les forces morfològiques es on comptabilitzem l’acció del home en la modulació del paisatge. Aquesta acció de l’home, que amb el pas del temps s’accentua, degut a la seva major capacitat tecnològica del control de la natura, es la que a l’actualitat provoca la major alteració del paisatge.
La primera característica important del paisatge es la que ens permet conèixer l’evolució de la historia de les gents que han habitat anteriorment en la nostre mateixa terra, ja que amb el pas del temps han caracteritzat el paisatge amb les seves tècniques i cultures materials. Un exemple serien totes les restes arqueològiques que han estat descobertes en la nostra comarca; Ciutadella Ibèrica de Calafell, el Vilarenc, també formarien part d’aquesta cultura material el Castell de Calafell, Les Masies i totes aquells objectes del paisatge que son importants per entendre‘l.
La segona característica principal del paisatge es conseqüència de la primera. La cultura material que ens ofereix el paisatge es l’element principal en la construcció de la nostre identitat com habitants d’una terra determinada. Un exemple es la vinya al Penedès, no es pot negar que la vinya no sigui una de les principals característiques identitaries de qualsevol habitant identificat amb el Penedès, la vinya forma part de la majoria del nostre paisatge, fins i tot la caixa d’estalvis de la nostra comarca te com a símbol el raïm. Podem afirmar doncs, que l’economia de la vinya ha determinat per un llarg temps la vida dels habitants de la nostra terra, fins haver-la fet convertit com a un dels pilars identitaris.
En l’actualitat els paisatges de les societats occidentals, com la nostra, estan evolucionant d’una manera mes ràpida respecte als períodes precedents, aquest augment de la velocitat es degut primer a la proximitat a un centre urbà, en el nostre cas seria Barcelona o Tarragona, i segon a la capacitat tecnològica d’aquest centre urbà de modificar el territori, el paisatge.
Com denuncia el geògraf italià Franco Farinelli: “Un ésser humà que avui dia arribes a un lloc per observar el paisatge, no trobaria cap indici, cap traça material per mesurar la interdependencia entre les coses que veu. Aquesta impossibilitat de mesurar es produït per la miniaturització, la desmaterialització i per la informatització, és a dir de l’aplicació al mateix temps de la telemàtica, de la cibernètica i de l’electrònica en la producció i en les xarxes de comunicació. Com a resultat tenim un mon on per primera vegada el que veiem pels ulls no ens permet conèixer el funcionament dels mecanismes que mouen el mon”, només una part. Aquesta critica pot ser aplicada en la descripció de l’evolució del paisatge penedesenc, principalment la zona litoral i les zones pròximes a les ciutats de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell. Aquestes zones han patit una evolució del seu paisatge bastant ràpida, si prenem com exemple l’augment de població d’aquestes ciutats i pobles com Cunit, Calafell i Cubelles que en els últims vint anys ha comportat un augment de la zona edificada (vivendes, centres comercials, polígons industrials, segones residències, serveis) per als nous arribats, doncs un alteració del paisatge. Es per això que el penedesenc que a vagi per les zones afectades per aquesta velocitat desorbitant en l’evolucio del paisatge, no entendrà quin es la interdependencia entre els mecanismes que el fan funcionar, mentre que fa vint anys ho hagués entès, perquè en aquell temps encara es podia observar aquesta interdependencia de mecanismes. Podem dir que la coneixença del territori era anteriorment major que en l’actualitat.
Aquest proces evolutiu amb un grau de rapidesa major no es només un problema del paisatge del Penedès es també un problema general en les societats occidentals. Un altre geògraf italià, Pellegrini Corna, descriu aquesta situació com un procés causat per “L’accentuada especialització internacional del treball, els processos accelerats d’urbanització, la intensitat i la rapidesa de les comunicacions i dels transports, que caracteritzen aquest període evolutiu, la seva realització provoca sobre la realitat preexistent noves funcions, nous modus vivendi i nous objectes materials en els que ells s’identifiquen”, totes aquestes novetats son les que s’està trobant l’habitant del Penedès contemporani, sobretot en les zones que hem senyalat anteriorment. El geògraf denuncia també un perill sobre l’actual situació de modificació del paisatge penedesenc; “Tot intervenció sobre el territori no només afecta al present actual, sinó també en un futur, determina la qualitat de vida de les noves generacions”, aquest perill pot ser ben aplicat en les realitats que hem anunciat que pateixen el major grau d’evolució. En les societats occidentals on el graus de comunicació i transport han patit un augment considerable, com es el cas del Penedès, es corre el risc que els agents que modifiquin el paisatge, com es el cas dels processos d’urbanització, no siguin del territori o en el cas que ho siguin tinguin poca sensibilitat envers la cultura material i que en conseqüència no tinguin el mateix grau de sensibilitat envers la conservació del paisatge, com ho pot tenir un autòcton que el valora mes perquè ho fa part de la seva identitat.
En el diccionari de la Plataforma per un Vegueria pròpia, les paraules identitat, sostenibilitat, cultura, natura, formen part del lèxic a tenir en compte per al futur del Penedès. El Penedès es pot considerar una realitat històrica i geogràfica gràcies a unes peculiaritats que li son pròpies, aquestes peculiaritats creen una identitat pròpia que la diferencia de les altres, i aquesta identitat es manifesta en un paisatge concret. Si aquest paisatge, com ocorre en l’actualitat, es modificat perquè el Penedès, a causa d’aquest augment de les comunicacions i dels transports, esta esdevenint una evolució de la realitat a la que era en anterioritat, la identitat com a conseqüència canvia o trobem un altre identitat que no es originaria del Penedès, però que en l’actualitat li es pròpia i es combina amb l’originaria. Si la identitat pateix una mutació, les peculiaritats que la formaven no son les mateixes, perquè elles també es muten i doncs, en conseqüència final, el Penedès deixaria de ser una realitat històrica i geogràfica, l’homogeneïtat del postmodernisme invairia el Penedès i el faria esdevinir una terra qualsevol, sense una identitat originaria, doncs tots els referents amb el passat i amb el orígens han desaparegut. Això es el que volem evitar els membres de la Plataforma i es per això que demanem la vostra col·laboració popular i solidaria envers la nostra terra. Amb una Vegueria pròpia es tindrien els mitjans per convertir l’evolució del paisatge penedesenc en una evolució sostenible, natural i pel futur.

Jaume Casañas Carballido
Grup Territorial dels Baix Penedès