10 raons de qualitat - P. 3, Poble obert al futur, Francesc Ventura

Deu raons de qualitat
Ponència 3

Poble obert al futur
Francesc Ventura

Com a lloc de pas intens i mil•lenari cap a la resta d'Ibèria i cap a l'Àfrica, com a territori primer de frontera i després d'expansió del comtat de Barcelona a la marca medieval, i en els darrers segles com a economia vitivinícola projectada als mercats mundials, el Penedès sempre ha estat un espai amb  funcions de referència i al servei de necessitats i dinàmiques d'abast superior a les de la seva societat.

El Penedès representa uns valors que, si bé són comuns a molts d'altres pel que fa a qualitat ambiental i l'activitat agrícola, són excepcionals quan la geografia i la història els ubica al bell mig d'una de les zones més densament poblades, industrialitzades i transitades del planeta.

A inicis del segle XXI i del tercer mil•lenni aquesta percepció ja és prou conscient i prou compartida. Estem obligats a defensar-la perquè el Penedès, de tan especial i superant l'aspecte econòmic, és ja un patrimoni social i cultural  amb un gran potencial en tots tres ordres.

Ara, però, aquells tres caràcters tradicionals - espai de trànsit, perifèria  metropolitana i sector vitivinícola - han adquirit dimensions de gran escala i provoquen canvis importants; canvis que, malauradament, tot i que en bona part eren previsibles, no ho han estat prou. I ara el Penedès pateix un combinat enorme de pressions que alteren la seva identitat i restringeixen greument les funcions que al llarg de segles ha assumit, representat i desenvolupat, tant les metropolitanes, com les  regionals i la  nacional, associada a la seva emblemàtica  vitivinicultura.

Defensar una identitat penedesenca diferenciada i reconeguda al major nivell institucional és reforçar les opcions de  futur de tots els paràmetres de qualitat representats per aquest territori, tan envejat sanament pels visitants i tan ignorat pels planificadors. I aquesta defensa ha de comptar amb la comprensió, la complicitat i el suport dels barcelonins, perquè estem promovent la definició d'un espai metropolíta modern i de qualitat: el camp de la ciutat, integrats per aconseguir un major potencial. De fet, el concepte de ciutat sostenible resta banal quan, sense mesura, l’espai agrari és substituït per l’espai urbà. Però quan aquest espai agrari té els potencials del Penedès, aleshores, més que banal, és irresponsable.

Per això, quan diem que el Penedès és un poble obert al futur, expressem la voluntat de continuar al servei d'aquell caràcter i d'aquelles funcions que històricament són els seus senyals d'identitat, reconeguts a bastament.

I quan diem que la identitat es un bé a protegir i que volem crèixer sense perdre l'equilibri i l'harmonia de què encara gaudim, expressem la voluntat que el Penedès continui essent allò que serveix millor a les necessitats dels barcelonins, dels catalans, dels visitants i dels consumidors de la seva agricultura ; un territori on els sistemes naturals i l'activitat agrícola configuren un paisatge de qualitat al centre mateix de la gran conurbació.

Reclamem l'existència d'una vegueria diferenciada, la vegueria Penedès, per estalviar a la generació d'infants i joves actuals aquella sensació de pèrdua que els adults experimenten  cada vegada amb més freqüència en recordar com era de bonic un determinat paratge uns quants anys enrera. Ara  hi som a temps, a protegir-lo, però una altra onada constructora acabarà esborrant-lo del mapa.

Reclamem la vegueria Penedès, per poder preservar una realitat ambiental, econòmica i cultural de qualitat, i per poder projectar-la com un model de desenvolupant on l'expansió del sistema industrial se subordina al manteniment dels ecosistemes, de la biodiversitat i del paisatge.

Reclamem la vegueria Penedès, perquè es troba a faltar una institució més propera a la gent i a l’entorn, que percebi amb intensitat la necessitat de planificar a llarg termini per donar seguretat a l’espai agrari i per preveure els canvis en el paisatge i evitar el seu deteriorament.

Reclamem la Vegueria, perquè es troba a faltar una institució que entengui que el Penedès té una funció social, econòmica, lúdica i cultural de gran abast i de gran projecció, i que aquesta funció està renyida amb la percepció que el Penedès és una reserva de sòl a bon preu ubicada a la perifèria de Barcelona.

Una qüestió competencial, però, sobretot política, ja que hi ha en joc un model de ciutat, un model de creixement i un model de desenvolupament. El model que, potser millor que en cap altre lloc del planeta, el Penedès representa per a qui ho  sàpiga entendre i ho vulgui veure.

(...) I aquesta defensa ha de comptar amb la comprensió, la complicitat i el suport dels barcelonins, perquè estem promovent la definició d'un espai metropolità modern i de qualitat: el camp de la ciutat, integrats per aconseguir un major potencial.