10 raons de qualitat - P. 6, Desenvolupament harmònic, Joan Solé Bordes

Deu raons de qualitat
Ponència 6

Desenvolupament harmònic
Joan Solé Bordes

En el marc de la Catalunya del segle XXI volem que el Penedès pugui assolir un desenvolupament harmònic: creiem que la nostra terra està necessitada de polítiques que aconsegueixin compensar el territori tota vegada que aquest pateix una greu macrocefàlia, especialment en la conurbació de Barcelona. En els darrers segles Catalunya ha dibuixat la seva estructura de creixement sense cap mena de planificació lògica, solament en base al centralisme de les grans urbs; d'aquí ve que la resta de territoris hagin esdevingut progressivament dependents de la gran capital pel que fa a serveis i també a mercat de treball.

Un desenvolupament harmònic vol dir tendir a no donar més privilegis a uns territoris sobre uns altres. Per aconseguir això cal reconèixer la realitat de cada un d'ells, la seva situació actual i intentar compensar les seves mancances sense haver de fer aquest territori marcadament dependent d'altres zones. No volem cap privilegi, tan sols els mateixos drets i deures, però prenent com a base el reconeixement de la nostra realitat.

Demanem una vegueria del Penedès, una Vegueria Pròpia, perquè creiem que aquesta forma d'administració i d’organització territorial -en base a una simplificació de l'escala de relació entre l'Administració i el ciutadà: l'Ajuntament, la Vegueria i la Generalitat- és la que podrà garantir millor un creixement econòmic sostingut i al mateix temps sostenible, nascut en l'espai natural de relació humana que és la comarca. Volem poder decidir el nostre futur i creiem que fent-ho així, sense dependències centralistes, serà possible treballar per aconseguir un país més equilibrat.

Des de la posició geogràfica del Penedès, sempre hem valorat molt positivament el veïnatge amb les potents vegueries de Barcelona i Tarragona; però veïnatge no vol dir dependència. Creiem que és necessari que aquests importants nuclis valorin el Penedès per la seva identitat i no pas com un espai del qual poder disposar en el moment que vulguin. El Penedès no és la garantia per mantenir l’inviable model actual de creixement de Barcelona i Tarragona. És cert que creiem en un territori més just on uns indrets no depenguin dels altres ni esdevinguin espais marginals de suburbi. Cal cercar un desenvolupament més just, que arribi en igualtat de condicions a tots els racons del país.

No creiem en un país metròpoli. El creixement és un fenomen natural que ha de saber ser harmònic en base a directrius que el dirigeixin i no pas que imposin illes naturals. No creiem en un desenvolupament fet a base de legislació, en un intent imposat de preservar la identitat més enllà dels estrictes parcs naturals. Aquesta dinàmica només acondueix a diferències impossibles de sostenir amb zones amb altes cotes de preservació encerclades per amplis sectors urbanitzats i degradats. Aquest no és ni podrà ser mai un model de desenvolupament ni harmònic ni sostenible perquè la pràctica ha demostrat que les pressions econòmiques acaben incidint-hi més aviat o més tard.

En definitiva, creiem que desenvolupament no sols vol dir creixement sostingut sinó també la capacitat per aplicar polítiques modernes i respectuoses amb la totalitat del territori.

Des de la posició geogràfica del Penedès, sempre hem valorat molt positivament el veïnatge amb les potents vegueries de Barcelona i Tarragona; però veïnatge no vol dir dependència.