10 raons de qualitat - P. 10, Coherència política, Josep Faura
10 Raons qualitat
Ponència 10
Coherència política
Josep Faura i Pujol
Tota largumentació que han aportat els ponents desemboca en una evidència: les comarques del Garraf, el Baix Penedès, lAlt Penedès i lAnoia tenen prou pes social, econòmic, cultural i històric com per demanar una Vegueria Pròpia i ser capaces de gestionar-la amb garanties. I una altra: els qui volem la Vegueria som més del 80% dels ajuntaments, un centenar dentitats i més de set mil signatures una xifra sempre en augment fins allà on arriben mans i peus daquesta Plataforma. I la confiança posada en el centenar de càrrecs electes compromesos a vindicar la Vegueria.
Si els ajuntaments són una instància bàsica, com ha dit el Conseller Carretero, cal coherència política i escoltar-los. I encara més en la mesura que aquesta demanda coincideix amb el que ja havia estat la configuració político-adiministrativa de la Catalunya històrica i respon a la realitat present. Hom es pregunta, per altra banda, quina memòria històrica ha tingut el nacionalisme a casa nostra que hagi oblidat el que li va arrabassar el franquisme; que hagi esquarterat el Penedès dividint-lo en lAlt i Baix Penedès i que es proposi reiterar-se en lerror enviant-nos o a lÀrea Metropolitana de Barcelona o a la de Tarragona.
Demanem coherència política. Salvant les proporcions i el pes i contingut del que es debat, hom diria que estem en un procés semblant al que ha seguit Catalunya respecte a lEstatut i a lEstat espanyol. Volem dir que allò que sha demanat al poder superior ara shauria de ser capaç de reconèixer-ho a linferior, el qual, carregat de raons, es limita a demanar participació en el bon govern dallò que sent com a seu perquè és el territori que configura les seves relacions, el seu món i el seu paisatge.
En la perspectiva de comptar amb una Vegueria Pròpia, demanem per a nosaltres i per a les altres vegueries - que estem segurs que ho demanarien - laplicació del principi de subsidiarietat. Aquest principi el concretem en aquests punts:
1 - El Parlament de Catalunya hauria de regular la descentralització del Govern de la Generalitat a través duna llei que doni capacitat i protagonisme a la gent de la Vegueria. En quin grau? La Plataforma no té ni mandat ni capacitat de formular-ho, però sí que voldríem que la possible vegueria del Penedès comptés amb aquests elements, que creiem essencials:
o que els consellers i el Veguer siguin elegits directament pels electors i que aquests, acomboiats per la mateixa ordenació legal, siguin accessibles a rebre i a escoltar les aportacions i demandes de la ciutadania;
o que la Vegueria disposi de prou recursos a partir dun repartiment proporcional amb les altres vegueries;
o que la Vegueria sigui capaç doferir un programa amb prou incidència sobre el territori perquè els ciutadans shi interessin. No pot ser que sigui una simple gestora de la Generalitat, com ara ho són, bàsicament, els Consells Comarcals.
o que, en conseqüència, es redefineixi el paper de la Comarca i el que hi tenen ajuntaments i alcaldes per tal dassegurar una Vegueria lliure dhipoteques polítiques; i transparent i eficaç davant la primera instància popular.
o que es simplifiquin papers, gestions i conteses electorals. Que la despesa burocràtica sigui menor, si convé. I, per tant que no suposi una càrrega administrativa mes per al ciutadà.
2 - El respecte pels territoris ha danar acompanyat de lleis i mesures generals que facin possible aquest respecte. Si es diu, per exemple, que sí al paisatge i a la lecologia, cal poder protegir el pagès que en viu i que nha de viure; que es pugui dur a terme, alhora, una política semblant en tots els sectors que ofereixin alternatives i projectes de progrés sostenible.
Dacord amb el conjunt de les ponències que shan presentat, es fa imprescindible una traducció pràctica daquest esperit en les lleis del país, un utillatge legal, que permeti fer viable i coherent amb si mateixa la nostra vegueria.
3 - Com a conseqüència del punt anterior, cal un ordenament polític que faci una vegueria capaç de fer-se respectar davant les pressions dels poders polítics i fàctics que patim a Catalunya: empresarials, bancaris, multinacionals... Ho diem pensant, donada la immediatesa, en les apetències que desvetlla la part de territori encara intacte que manté el Penedès. La Vegueria ha de poder dir sí i no a les coses que lafecten i intervenir activament en la planificació del territori. Però la Generalitat i el Parlament, reconeixent el valor patrimonial del nostre territori, han de protegir la Vegueria daquests mateixos poders, fins i tot daquells que un mal govern de la Vegueria futura pugui generar. Les línies programàtiques dels partits que opten al Parlament i al govern de vegueries i ajuntaments, haurien de tenir en compte aquest punt en els seus programes.
4 - Cal arbitrar un sistema que faci possible que la representació popular no orgànica, com la Plataforma i daltres, no trobi obstacles, per part de les institucions, per a desenvolupar-se i tenir continuïtat; que sigui escoltada per la Vegueria i per la mateixa Generalitat i tingui canals habituals dexpressió en els òrgans oficials.
Tots som plenament conscients que el nostre llenguatge té un vessant utòpic. Però aquest és el llenguatge elemental i necessari de qualsevol Plataforma que cerca interpretar i representar, fins on és possible, les aspiracions i les inquietuds duna bona part de la ciutadania. El pacte i la negociació prou que faran la resta. Però el plantejament del futur ha de seguir guiant i estimulant la realitat present.
Punt 3, ratlla 6: Després de La Vegueria ha de poder dir sí i no a les coses que lafecten afegir-hi: i intervenir activament en la planificació del territori.
(sense negreta, és clar)
Cal (...) que la representació popular no orgànica, com la Plataforma i daltres, no trobi obstacles, per part de les institucions, per a desenvolupar-se i tenir continuïtat; que sigui escoltada per la Vegueria i per la mateixa Generalitat i tingui canals habituals dexpressió en els òrgans oficials.