Comunicat 41-256, La Vegueria Penedès, Una Eina Clau També per al Pla de Recuperació Covid-19, 19.04.2021

La Vegueria Penedès no ha estat una iniciativa dels partits polítics, sinó que ha anat de baix a dalt (un camí semblant al del procés independentista), però el seu desplegament porta un gran retard atribuïble al govern i als partits que el comanen.

Per això hem de seguir impulsant des de baix les eines que permetin millorar la vida dels penedesencs en tots els seus aspectes. I és que els temes territorials tenen una importància cabdal en multitud d’ocasions de l’activitat social i política, i molt sovint les diverses administracions els afronten de manera vacil·lant o fins i tot confusionària.

Davant d’això la nostra entitat, vol fer les següents declaracions per deixar clara quina és la seva posició en els quatre aspectes següents

1.  El confinament per raó de la pandèmia

Catalunya està dividida en 8 àmbits d’actuació –les vegueries- que han estat el resultats d’un intens debat en el si de la societat i del Parlament que finalment i de forma molt treballada i consensuada en va establir 8. Tenen unes dimensions raonables (descomptant la indefugible enormitat de la regió metropolitana) i una gran lògica, i doncs també una lògica sanitària. Per respecte a les lleis vigents i a la lògica, té tot el seu sentit que siguin tingudes en compte a l’hora de prendre mesures com el confinament.

2.  El Pla territorial del Penedès

L’Avanç de propostes del Pla Territorial del Penedès, únic document general pel Grup de Treball creat el 2013 ha estat sotmès a un procés participatiu els resultats del qual s’han presentat fa poc (23 de març), d’on han sortit un seguit de propostes que es podrien incloure en l’Avantprojecte.

Ara bé aquest Avantprojecte no estarà llest fins el primer trimestre del 2022 i mentrestant altres plans directors i urbanístics avancen pel seu cantó i poden entrar en col·lisió amb el Pla Territorial que és el que ha de definir com ha de ser el territori del Penedès en un horitzó temporal fins l’any 2038. I tan important com això es que defineixi:

-el Penedès com a regió agroalimentària (rebost de la metròpoli i no pati del darrere), sense menystenir, al contrari, la indústria

-on es crea nou sòl industrial, on es posen les instal·lacions d’energies renovables (tema urgent a tot Catalunya)

-infraestructures ferroviàries: per on han de passar els trens, transport de mercaderies, eix transversal ferroviari, alta velocitat amb estació al Penedès

-connexions per carretera entre els municipis de la vegueria

-com s’ha de relacionar el Penedès amb el seu entorn (sobretot Camp de Tarragona i Àrea metropolitana de Barcelona.

-com s’afronta el canvi climàtic

3.  L’Associació de 9 municipis de l’Arc metropolità de Barcelona

Ens ha sorprès que s’hagi tornat a posar sobre la taula amb municipis de l’Alt Penedès i el Garraf. L’associació de l’arc metropolità es va constituir rel 1992 per “defensar-se” de la pressió de Barcelona en el moment expansiu que van significar els Jocs Olímpics. Al cap de 30 anys el país ha canviat i l’organització del territori també. Creiem que el que ara és urgent és afrontar els problemes de la vegueria, els que s’acaben d’esmentar del Pla territorial, les infraestructures, el desplegament dels serveis, etc. Evidentment no cal tancar-se a l’entorn, però hi ha qüestions més prioritàries.

4.  Donem suport al desenvolupament del “FERRMED Study of Traffic and Modal Shift Optimisation in the EU”

Aquest tema ens ha portat a aixecar la mirada i hem tancat un acord de col·laboració amb l’entitat FERRMED, una entitat privada multisectorial que té l’objectiu de millorar el transport de mercaderies a Europa. Estan fent un estudi exhaustiu, que aviat es presentarà, de capital importància per posar de manifest tal com s’ha d’actuar en la xarxa ferroviària i les seves connexions intermodals en el conjunt de la Unió Europea. 

L’estudi de la xarxa transeuropea del transport es proposa a) identificar el tràfic de mercaderies en total i per mode de transport en els principals corredors de la Xarxa Principal de la UE i b) proposar un pla d’acció per a aconseguir els objectius del “Llibre Blanc” de la CE per a 2030 (30% del transport terrestre de mercaderies de més de 300 km realitzat per ferrocarril o barcassa).

Entre els grans hubs europeus identificats figura la zona Barcelona/Tarragona i la seva interrelació amb les grans rutes marítimes internacionals i les de proximitat.  Ara per ara, tot i els volums de tràfics previstos pel 2030, l’únic que s’ha fet és col·locar un tercer fil a la línia R4 de rodalies que quedarà col·lapsada per al servei de passatgers. És indispensable separar el trànsit de la vall de l’Ebre, del del Corredor mediterrani, cosa que comporta una nova i urgent connexió entre Cervera i Martorell. I és important que les administracions locals prenguin consciència de la gravetat d’aquesta situació i s’impliquin tant com puguin en la seva resolució.