Comunicat 38-253, Debats Sobre el Pla Territorial, 09.12.2020

Per desenvolupar els continguts de la Declaració sobre el Pla Territorial del Penedès aprovada per PROVEGUERIAPENEDÈS i alhora contrastar-la amb altes punts de vista, l’entitat va organitzar dos debats sobre dos aspectes de la Declaració que van tenir lloc a l’Auditori del Vinseum. Malauradament les normes del Covid van impedir que es poguessin fer amb presència de públic, tanmateix la retransmissió en directe per Ràdio Vilafranca i Penedès TV, amb una excel·lent realització van fer possible que arribés a un gran nombre de penedesencs i penedesenques.

DEBAT 1. EL MODEL PRODUCTIU / 1-12-2020

Ponents: Josep Ametller (Ametller Origen), Ramon Giró (Cambra de Comerç), Joan Huguet (DO Penedès), Francesc Rica (UGT), Josep M.Romero (CCOO)

Moderadors: Cati Morell (periodista), Josep M.Soler (Penedès TV)

Va haver-hi un consens que el Penedès ha de mantenir la identitat agroalimentària i es va recordar que les 6 primeres empreses de la Vegueria són d’aquest sector. Però s’ha de conviure amb indústria i turisme. Es destaca que el Penedès és un lloc atractiu per viure-hi i per crear riquesa. Hi ha logística, platja, agricultura, corredors, indústria. I el que més ha crescut són les TIC, el Penedès podria arribar a ser-ne un centre.

Pel que fa al sector agroalimentari, especialment el del vi que és el predominant, tenim dos perills un que molta de la propietat està passant a mans forasteres i l’altre la tendència a créixer massa a base de lowcost, el pagès és qui més ho pateix. Cal encaminar-nos cap a la qualitat, protegir el sòl agrari i optar per l’agricultura sostenible: materials biocompostable, energia verda. El Penedès està en una situació avantatjosa, i si les coses es fan bé té oportunitats de futur.

Pel que fa a la indústria hi ha sectors importants que cal mantenir, com ara l’embalatge, la pell, el tèxtil, la pesca, el sectors logístic i manufacturer, el de l’automòbil si es pot refer de la crisi actual, i evidentment el turisme. Hi ha coincidència sobre la logística, cal la imprescindible per donar suport a la resta de sectors. Els polígons industrials fan falta, i un dels problemes que tenen és que molts són obsolets.

Per part dels agents sindicals es recorda que tenim dues comarques líders en atur i es destaca que és imprescindible protegir el teixit productiu així com insistir en la formació. Aprofitar totes els oportunitats i pensar en nous sectors, per exemple el de l‘atenció a les persones.

DEBAT 2. EL FUTUR FERROVIARI / 3-12-2020

Ponents: Joan Amorós (President de FERRMET*) Pau Batlle (arquitecte, Baix Penedès), Aurora Carbonell (alcaldessa de Sitges, Garraf), Pep Solé (empresari, Anoia).

Moderadors: Jordi Cuyàs (ProVegueria Penedès, Alt Penedès), Laia Paretas (Penedès TV).

Principals reptes de la mobilitat

S’assenyala el fet de ser terra de pas que comporta unes servituds però també té grans avantatges, el que hem de ser un lloc de pas ben estructurat. Actualment hi ha l’amenaça que ens passi per sobre tota la logística que ve de l’Àsia. Un altre repte és la connectivitat entre les capitals en el sentit mar muntanya, que actualment no està resolta. Finalment a nivell del nostre país i a nivell europeu el gran problema de la mobilitat és l’impacte ambiental que provoca gasos d’efecte hivernacle i nocius.

*Associació internacional liderada des de Catalunya  per impulsar gran eix ferroviari de mercaderies que uneixi el sud i el nord d’Europa.

Carreteres

Hi ha la qüestió dels peatges de les autopistes, caríssim en el cas dels túnels del Garraf, són un handicap per a noves inversions, però alhora la seva supressió incrementarà notablement el flux de vehicles al territori. Es coincideix que cal invertir en carreteres petites que connecten pobles i urbanitzacions amb els grans eixos viaris i que són aptes per donar pas a solucions sostenibles com el cotxe elèctric o la bicicleta.

l’Eix Diagonal (C15) ha esta un gran encert per la connectivitat mar-muntanya, el que passa és que està morint d’èxit i s’ha quedat petit, ara es parla d’engrandir-lo fent un sistema 2+1, però l’única solució és convertir-lo en autovia encara que sigui més llarg i costós de fer. Ningú dels ponents creu que calgui el 4t cinturó al Penedès, és un projecte obsolet.

Ferrocarril

Els avantatges del ferrocarril per a les grans distàncies són indiscutibles. Els camions i els cotxes (siguin elèctrics o no)  consumeixen 5-6 vegades més energia que el tren ja que el tren llisca per la via. Evidentment caldran camions o furgonetes per arribar al client final, però els grans recorreguts s’han de fer en tren.

Catalunya està situada en un lloc estratègic, som terra de pas al centre d’una macroregió que va de Lió a València i degut a això tenim autopistes plenes de camions. Actualment pel Penedès en passen 30.000 al dia, un disbarat. Totes les mercaderies que venen de l’Àsia van a parar als ports de València, Tarragona i Barcelona, però no s’ha plantejat com s’han de distribuir i per ara l’única opció és fer-les passar per una franja de territori de 20 km d’amplada on hi viuen 5 milions de persones. Actualment s’està col·locant el tercer fil a les vies de la línia per fer-hi passar les mercaderies, és evident que es col·lapsarà i obstaculitzarà el servei de rodalies per a passatgers. És fonamental un eix ferroviari Cervera-Igualada-Martorell, són 55 km, i així el tràfic de l‘Ebre ja no passaria per Tarragona i el Penedès. Seria una solució ràpida i relativament barata. Caldria també fer després l’eix orbital que està pressupostat en 7.000 M€, una xifra que el fa molt difícil.

Pel que fa a les rodalies, les línies actuals tenen possibilitats però des de fa molts anys que no hi ha hagut inversions (tot s’ho ha endut l’Ave). Les estacions, s’han de canviar de concepte, com són ara no funcionen, cal acomodar-les perquè donin servei a les poblacions que estan allunyades de la via que han de tenir el mitjans per arribar a l’estació. La línia de la costa és de les que van més plenes, però el tren triga el mateix que fa 40 anys. A l’Anoia només hi ha el tren de FGC, que no té continuïtat i és de fet és com un metro per servir les poblacions per on passa, però no és útil per anar a Barcelona ja que triga 1’45, l’opció ràpida és el bus. Aquesta nova línia de mercaderies podria ser una solució per a passatgers, si tens línies de pas s’han d’aprofitar.

Una de les solucions per arribar a les estacions són els mitjans alternatius sostenibles. Al Baix Penedès i al Garraf funciona el bus a la carta que tu pots demanar pel mòbil, i una idea que s’obre camí és el cotxe elèctric sense conductor que tu reserves i fas servir per arribar-te a l’estació des de la població on vius. A l’Alt Penedès no hi ha aquest servei i tampoc a l’Anoia on, enllà de la conca d’Òdena, hi ha una munió de pobles petits disseminats i mal comunicats.

Es pregunta si sembla normal que no s’abordi el problema en el seu conjunt i que haguem de ser els de baix els qui “apretem”? D’una banda és evident que tenim un Estat en contra i que no hi ha voluntat política. Hi ha una potència econòmica no aprofitada, hi ha intercanvi de coneixement, un PIB elevat i altres paràmetres superiors als d’altres territoris. Però Madrid ho vol tot centralitzat. D’altra banda caldria projectar amb un horitzó de 30-40 anys i complir els terminis. Un exemple: l’extensió de Suïssa i la de Catalunya (incloent-hi la del nord) són similars: doncs a Suïssa hi ha 3.500 km de vies i a Catalunya 1.800. Caldria pensar en revertir la solució i no en nyaps com els que s’estan fent ara.

Podeu seguir els debats complets a

https://www.rtvvilafranca.cat/programa/debats-de-la-vegueria-penedes-2/