Comunicat 209, La Modificació de la Llei de Vegueries per Incloure-hi la del Penedès Avança al Ritme Previst: Aquest Dilluns Ha Tingut Lloc la Sessió de Compareixences, 17.10.2016

Tal com vam anunciar en el nostre comunicat 208 el dilluns dia 17 ha tingut lloc la sessió de compareixences en ponència a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, amb relació a la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

Atès el procediment d’urgència en què es tramita aquesta Proposició de llei, es va determinar que les compareixences dels representants polítics es farien per escrit, mentre que les presencials serien les de persones vinculades a la societat civil i es concentrarien en un sol dia en tres sessions, dues al matí i una a la tarda. Fem esment a continuació del nom i el càrrec o títol d’aquestes persones que van intervenir oralment. Per a major claredat les detallem no per ordre d’intervenció sinó agrupades en funció del segment social a què estan vinculades i en representació del qual intervenien. Del món econòmic i social han intervingut Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès, Martí Sistane, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Pere Carles, expresident de la Fira d'Igualada i de la Federació de Fires de Catalunya, Joan Serra i Muset, enginyer en organització industrial, i Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf. Com a experts en territori i urbanisme han intervingut Ramón Arnabat, professor d'història de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic, Jaume Casañas, geògraf i historiador, i Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista. Del món cultural i associatiu del Penedès han intervingut Fèlix Simon en representació de la Plataforma Vegueria Penedès, Jordi Asensi, en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, i Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs. També ha intervingut Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, mentre que Josep Maria Albet i Noya president de la Denominació d’Origen Penedès i el representant de l’Estudi Ramon Folch han excusat la seva assistència i faran la seva intervenció per escrit. Vegeu a l’apèndix el contingut resumit de totes les intervencions presencials.

La mecànica de les sessions ha consistit en una exposició de deu minuts per part de cada un dels compareixents; a continuació els representants dels diversos grups de la Cambra tenien una intervenció de 5 minuts per valorar les aportacions i demanar els aclariments oportuns. Aquests representants han estat: Neus Lloveras i Teresa Vallverdú de Junts pel Sí; Joan Garriga de la CUP; Eva Martínez del PSC; Hortènsia Grau de Catalunya sí que es pot; Santi Rodríguez del PP i Sergio Sanz de Ciutadans. Finalment hi hagut un altre torn de 5 minuts dels compareixents en resposta a les demandes dels electes.

Les intervencions dels compareixents han estat d’una gran claredat expositiva i alhora d’una acurada concisió, cosa que ha merescut els elogis de la presidenta de la sessió Neus Lloveras i de la resta dels grups.  Pel que fa a les intervencions dels polítics, hi ha hagut bona sintonia, especialment, i com és obvi, en les dels grups que donen suport a la proposició de llei (JxSí, CUP, PSC, CSQP);han mostrat la seva complicitat amb els compareixents i les qüestions han anat en la línia de què opinaven d’alguns aspectes concretes, per exemple el finançament de la vegueria o la capitalitat: en el primer cas s’optava per la redistribució de recursos de manera que la nova vegueria no ha d’incrementar costos, i en el segon s’ha insistit en el plantejament de repartir els serveis de la Generalitat equitativament entre les quatre capitals comarcals.

Els grups que no donen suport (C’s i PP) han centrat més les seves crítiques en el model vegueries o en el contingut de la llei que no pas en el fet que el Penedès sigui una nova vegueria. En aquest sentit la resposta dels compareixents és que no es podia atribuir la “culpa” de les mancances de la llei al Penedès i que segurament caldria millorar-la, però sempre amb el Penedès a dins.

Si es manté el ritme de la tramitació i no hi ha ensurts d’última hora, aquesta llei podria estar aprovada a finals de novembre o a tot estirar en el ple dels desembre. Ho tenim a tocar !! 

Apèndix

RESUM DE LES COMPAREIXENCES

Món econòmic i social

Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès, va posar de relleu que institucions, entitats i molta gent del Penedès ja treballa conjuntament en molts àmbits i que des del Pla Estratègic s’han posat les bases per la redacció del Pla Territorial o per avançar en aspectes econòmics clau com la Indústria i el Turisme; però es necessita un entorn administratiu favorable que ha de donar el ser Vegueria i que no ha de comportar més despeses sinó que ha de funcionar en xarxa aprofitant estructures existents com la Mancomunitat Penedès-Garraf.  Martí Sistané, president de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf va fer referència d’entrada a dos fets, la unitat econòmica i social del Penedès i la seva situació   com a terra de pas i nus de comunicacions. Va plantejar el sentit de potenciar els mercats locals en un món globaliztat i va concloure que al Penedès la relació global-local es manifesta en la mesura que la revalorització del territori és la peça clau en l’èxit o fracàs d’allò que els experts anomenen glocal. L’estratègia glocal requereix simplificació administrativa i gestió més propera al territori. Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia va exposar els dèficits de comunicació de l‘Anoia que junt amb el fet de pertànyer a la Catalunya Central provoca un greuge de cara la recuperació industrial en sectors nous que van aflorant. La vegueria pot ser un instrument molt positiu per donar l’empenta que es necessita. En aquesta línia se situa la intervenció de Joan Serra enginyer en organització industrial de Castellolí que va parlar del Campus motor de l’Anoia que hi ha en aquest municipi i la seva relació amb el circuit d’Idiada del Baix Penedès, dues instal·lacions pioneres que aporten innovació i atreuen professionals de tots el món cosa que repercuteix en el conjunt de la vegueria. Pere Carles, expresident de la Fira d’Igualada i de las Federació de Fires de Catalunya, va dir que la vegueria és una oportunitat de crear sinèrgies aportant cada comarca complementarietat per culminar un seguit de sectors bàsics. A l’Anoia cal destacar la tradició industrial que es manté amb una ocupació superior a la mitjana catalana; històricament s’ha sabut adaptar als canvis i sobreposar-se a les crisis, actualment diversificant els sectors. L’Anoia se sent còmoda a la vegueria Penedès i ha participat en la seva elaboració i reivindicació. Finalment va parlar Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf que va destacar que la seva organització ja inclou tres de les quatre comarques i que la implementació de la vegueria podria portar al territori coses molt bàsiques  com els òrgans de conciliació o la gestió de polítiques actives d’ocupació tan necessàries en un territori que té algunes dels comarques amb més atur de Catalunya.

Experts en geografia, territori i urbanisme

Ramon Arnabat, professor d’història de la Universitat Rovira i Virgili va fer un recorregut per la història de la vegueria del Penedès destacant-ne els fonaments geogràfics i humans que n’han mantingut la vigència des de l‘edat mitjana fins els nostres dies amb especial insistència en els darrers cent anys. Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic va centrar la seva intervenció en la força i l’evolució de l‘àrea metropolitana de Barcelona i en la seva opinió el fet d’escapçar-ne una part per crear la vegueria del Penedès és un risc molt elevat que no creu que aporti beneficis a cap de les parts. Jaume Casañas, geògraf, va destacar el fet que el Penedès d’una banda és terra de pas, i de l’altra és terra de frontera entre dues grans àrees metropolitanes, per tant és troba en una situació delicada de la qual només se’n pot sortir si disposa d’una organització pròpia prou potent. Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista, afirma que l’únic model que per ara ha estat vigent és el de la metropolinització que és un model rígid i invasiu que es menja el territori agrícola; cal crear un altre que va anomenar mesòpoli que neixi del territori agrícola i a partir d’aquí generi urbanisme i ciutats; creu que el Penedès amb l’instrument de la vegueria podria ser un lloc idoni per desenvolupar aquest model. 

Món cultural i associatiu del Penedès

Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia va destacar el goig de trobar-nos aquí per encarar ja definitivament la creació de la vegueria Penedès després d’haver-la estat perseguint des del 2004. Va demanar celeritat no fos cas que per raons de dinàmica parlamentària no hi fóssim a temps. Va parlar de com cada vegada més es tenen en compte les potencialitats intrínseques dels valors territorials de manera que la vegueria Penedès ha de ser i serà una operació expansiva de desenvolupament territorial. Jordi Asensi en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd va exposar que el seu grup sempre ha defensat la vegueria perquè sempre hem cregut en els models descentralitzats. Va explicar algunes de les intervencions que han fet per preservar el territori i pensa que la vegueria pot ser un instrument per fer una planificació més sostenible en temes com el mancomunament de serveis, el transport públic, la gestió d’infraestructures, etc. Albert Tubau, president de l‘Institut d’Estudis Penedesencs va parlar de la voluntat de ser del Penedès i la necessitat de l’instrument que ens ha de permetre assegurar  dos vectors que no tenen sentit l’un sense l’altre: identitat i eficiència. Va insistir que, en aquesta línia, l’objectiu final de la vegueria és millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al territori penedesenc i de retruc també les dels territoris veïns.

Hem de fer esment per acabar de la intervenció de Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya que va destacar el fet que les vegueries emanen de l’Estatut de Catalunya del 2006 i per tant implementar-les és un mandat democràtic; va analitzar les dificultats polítiques i pràctiques que fins aquest moment han impedit que aquest desplegament es portés a terme.

També cal afegir que per raons diverses van excusar la seva assistència el senyor Josep Maria Albet i Noia president de la Denominació d’Origen Penedès i el representant del Estudi Ramon Folch, els quals faran la seva intervenció per escrit.