Comunicat 15

Carta oberta a Roberto Labandera, diputat del PSC i portaveu de política territorial del PSC.
 
    
 
 
   

- RL. - El tema de la vegueria, crec que és un moviment contrari al canvi i més aviat de societats riques que es tornen trementament conservadores.

PVP. - Precisament el que volem és el canvi, sortir de l’àmbit metropolità -la regió 1ª- que des del 1995 hi som, i ara tenim la possibilitat de revisar aquest acord previ a la nova divisió territorial en vegueries. Volem exercir el dret de que ciutadans, entitats, empreses i ajuntaments, puguin decidir si volen o no vegueria pròpia. No val a badar.
El poder, per la seva pròpia naturalesa, és un procés constant i permanent de redefinicions, i si vostès treballen per superar la pobresa i anar cap a tenir més riquesa, en un món penosament dividit entre rics i pobres..., vol dir que amb el temps no es tornaran conservadors?
Avui tenim una mala distribució de la riquesa i per això també apostem pel canvi, i que lligar-se a l’Àrea Metropolitana representarà el bloqueix de les iniciatives propies per la submisió a les imposicions de la mateixa. I per això creiem, que la por al canvi és propi de persones conservadores i mediocres.

- RL. - En moltes d’aquestes plataformes hi trobo gran quantitat de funcionaris públics al capdavant, gent que no s’hi juga rés.

PVP - I ara, què hi tenen a veure els funcionaris amb tot això? El que si és cert, és que la majoria de la classe política, a la que pot, fa de la política la seva professió i en viu d’ella. Els polítics són persones que governen, però que no ens representen, com ha quedat sobradament demostrat, ja que la representació parlamentària és exclusiva dels partits, i no de les persones. Els que participem en el projecte per una Vegueria Pròpia, mantenim la nostra ocupació habitual, que evindentment no és majoritàriament en l’àmbit dels funcionaris públics. Si al final la classe política s’ho “manega” ella sola, qui creu Sr. Labandera que no si juga rés?
Estem convençuts de que l’estructura interna dels partits s’hauria de democratitzar més, que s’hauria de reformar la Llei Electoral, que les actuals cicumscripcions s’haurien de reduïr, que les forces socials haurien de poder participar en els projectes de llei, com augmentar la participació directa, per comunitats polítiques petites, etc. També tenim les nostres pròpies idees de com s’haurien de escollir als diputats, la durada màxima dels càrres i com ens haurien de representar. Si vol Sr. Labandera, de tots aquests canvis també en podem parlar, i de ben segur que farem plegats un bon servei al país, que no creiem sigui gaire conservador.

- RL. - Si no tenim projectes de futur és possible que les properes generacions hagin d’emigrar i llavors sí que perdrem l’identitat penedesenca. La identitat no es perd perquè vingui gent nova, sinó quan la gent d’aquí ha de marxar perquè no té oportunitats.

PVP - La identitat només es perd si es renuncia a ella, estiguis aquí o hagis marxat a la Xina. Fa molts anys que penedesencs amb coneixements han de fugir perquè el seu lloc de treball encara ens el tenim d’inventar... i si la gent nova que ens arriba de manera massiva, poc formada i de manera arbitrària, provoquen creixements equivalents al 40% durant períodes de cinc anys, no sols provoquen una pèrdua d’identitat, per la dificultat que representa la seva integració, sinó que ocasionen una disminució dels nivells de benestar i sostenibilitat. I de tot això lògicament el territori i les persones se’n ressenteixen i s’estressen de manera clara i sovint irrecuperable.
Ah! Estalvieu-se la demagògia d’acusar-nos de no voler que vingui gent a la nostra terra. Nosaltres som contraris a una manera d’arribar, massiva, provocada artificialment i fonamentada en el negoci del totxo i siment. No estem en cap moment tancats a l’arribada d’altre gent, però aquesta ha d’ésser ben planificada.

I per acabar, voldríem manifestar la nostra nova preocupació d’aquest moment, ens temem que el Sr. Roberto Labandera, tan enfadat, ha perdut de vista la realitat i s’ha ficat en un túnel on no veu ni sent els pròpis militants del seu partit, els que opinen diferent els que també volen la vegueria pròpia.
I nosaltres, creguins, som gent hospitalària i normal, que seguim amb molt d’interès l’actual desgast de la classe política, que volem expressar la nostra opinió i ho fem ferma però respectuosament, com ha quedat demostrat.
Per acabar, després de més de vint-i-cinc anys de viure a Catalunya, com a veí, desitgem el millor per a vostè i, si us plau, en el futur, sigui tolerant i respectuós, i no es torni a enfadar.

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PROPIA!