Comunicat 121 - 1a conferència oberta per la Vegueria Penedès
Llorenç del Penedès, 4/10/08
LA SESSIÓ
La sessió va iniciar-se a les 9,30 del matí i va durar fins les 2,30 de la tarda, amb dos intervals de descans. Assistents: 65 persones en moments àlgids del matí. Es van produir unes 40 intervencions llegides, entre comunicats i ponències.
- El temps per als debats es va suprimir el que shavia previst entre la segona i tercera part de ponències- va ser relativament escàs, però la participació va ser viva i intensa, malgrat la inevitable fatiga.
- Per als assistents i per a la Plataforma queda la satisfacció duna àmplia participació i pel fet de disposar dun valuós fons de reflexió que obre perspectives, que servirà per a futurs debats i serà un element important en la tasca de comunicació.
LES PONÈNCIES
La Conferència va tenir tres eixos de reflexió agrupats en ponències.
1 A nivell institucional
- Es reflexionà sobre la necessitat que la descentralització de Catalunya, dividida en Vegueries, respongui a criteris històrics, físics i identitaris i no a una mecànica distributiva dhabitants o de contrapesos polítics. La reflexió sestenia a les possibilitats duna divisió provincial, - imposada legalment i només amb efectes electorals, a nivell estatal- que respectés la divisió en vegueries, agrupant-les o deixant-les en vegueria-província.
- Es considerà que la Vegueria ha de ser un motor de transformació social del Penedès i es van desglossar els camps possibles del dinamisme institucional. Es reiterà una i altra vegada que la Vegueria havia ser de una institució democràtica, amb representació directa realitzada des de la ciutadania.
- Es posà la confiança que una futura Vegueria Penedès, aturi i repari les agressions territorials que han malmès i malmeten el territori: les cimenteres, el CIM, el quart cinturó...; que es respecti la carta del paisatge i que es promogui latenció als sectors més febles: discapacitats, immigració.
- Es remarcà que la Vegueria shauria dautoimposar uns barems de qualitat que anessin més enllà de la mera puntuació marcada pel PIB; que es centressin en la qualitat de vida a nivell ambiental, humà i social, en el reconeixement de la diversitat cultural, en la producció de riquesa duradora, en la cultura, en el turisme, etc.
Implícitament es reivindicava un marc de govern territorial que no sigui de cap manera un simple trasplant de les diputacions actuals, delecció indirecta de representants, dopacitat en el control i amb la consegüent seqüela de clientelismes.
2. Acció pro-vegueria, Es van plantejar objectius a primer i a mitjà termini, així com donar impuls a la comunicació per internet i a un pla dacció per a lAnoia. Es va insistir en la necessitat de la participació de recuperació segons algun sector- del màxim nombre possible dinstàncies socials, dentitats i de grups. Es remarcà que malgrat la resistència del PSC, com a partit, molts militants i càrrecs daquest grup (PSC) estaven a favor de la Vegueria i havien fet valer la seva actitud a nivell municipal i social.
- Sacceptà la insistència en la necessitat de convocatòria àmplia, tot i remarcant la dificultat duna resposta massiva, la lentitud de les respostes institucionals, i la necessitat daportacions concretes i fixades a termini. Tot plegat sense deixar el seguiment proper, - i crític si cal, quan no sacompleixen les expectatives- a lacció, a què shan compromès els grups polítics que donen suport a la Vegueria.
- En el debat es comentà la conveniència de crear, quan sesdevingui lÀmbit, un consorci que complementi tal com està previst legalment- i a partir dels ajuntaments, empresariat, entitats, associacions, etc. les funcions pròpies de tot Àmbit i doni més àmplia representativitat a lacció territorial pro-Vegueria.
- Es van assumir propostes concretes, provinents de diverses entitats.
3 La visió dels grups polítics. ERC i JERC, CiU, CUP i UDC van reiterar el seu suport a la Vegueria. ERC -en posició de poder decantar laprovació de lÀmbit perquè forma part del govern- va declarar que està a lespera que saprovi pel tripartit una memòria i es presenti al Parlament un projecte de llei que puguin aprovar PSC i ICV; com també, si la realitat política ho demana, dincorporar-se a la proposició de llei presentada per CiU, PP i Ciutadans quan es debati al Parlament. Per a ERC, a més, en aquests moments és irrellevant parlar del nombre de vegueries i serà la correlació de forces del pròxim govern de la Generalitat qui ho decidirà.
- Pel que fa al PSC, la ponència sobre les diputacions i la Vegueria va fer patent, a partir de la cita pormenoritzada de nombroses declaracions de premsa, lescàs entusiasme i la poca valoració que dóna a la figura institucional de la Vegueria i el rebuig concret a la Vegueria Penedès mostrat darrerament pel president de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
-Va ser interessant el comentari sobre les possibilitats que oferiria una alcaldia de pes de qualsevol de les capitals de les quatre comarques- en una acció decidida sobre la Vegueria.
- Com a cloenda i a efectes de debat, es va oferir una imatge de les competències que tindria una vegueria, partint duna relació donada per via dexemple - i per tant, parcial, i necessàriament incompleta - de les competències duna Diputació que es traspassarien a una hipotètica Vegueria, tal com preveu lEstatut.