Intervenció al Parlament de Catalunya del President de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, 17.10.2016

Bona dia, diputades i diputats.

PAU I BÉ!

La pau de Catalunya és l’ordre harmoniós de les seves parts. Segons Sant Agustí, la pau és la tranquil·litat de l’ordre i l’ordre és la disposició en la qual cada cosa ocupa el seu lloc corresponent. Avui som aquí perquè una realitat, el Penedès, és a punt de tornar a ocupar el lloc que li correspon.

El divendres 26 de març del 2010 també vàrem ser invitats a comparèixer a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar a conèixer la posició de la Plataforma per una Vegueria Pròpia davant la tramitació de la Llei de Vegueries. En aquella ocasió la nostra súplica no va tenir el resultat desitjat, ja que malgrat que va ser aprovat per unanimitat l’Àmbit funcional del Penedès el 10 de juliol del mateix any, catorze dies desprès era aprovada la Llei de Vegueries sense el Penedès, per la voluntat contrària manifestada pel tripartit (PSC+ERC+ICV). Els anys posteriors de govern de CiU tampoc van servir per modificar la llei de vegueries tal com s’havien compromès des de l’oposició.

Ara, al cap de més de sis anys, tornem a ser aquí, per certificar aquesta vegada la grandesa de, més enllà dels programes partidistes dels polítics, les aspiracions majoritàries dels pobles, que garanteixen territoris socialment equilibrats mitjançant processos culturals i socioeconòmics adequats per a cada moment. Ara estem afavorint entre tots el canvi assumible de maximitzar el benestar de tota la societat penedesenca. La situació és molt diferent, tenim delimitat l’Àmbit del Penedès amb 72 municipis, i els grups parlamentaris que representen 99 dels 135 diputats, el passat 7 de maig van presentar tots junts al registre del Parlament la Proposició de llei d’adaptació de la Llei de Vegueries a la nova comarca del Moianès i la creació del Penedès com a vegueria. Tenim una nova oportunitat que ens brinda el nostre reconeixement legal de manera definitiva, per poder assolir un futur esperançat. Volem, podem i serem finalment un territori independent i un poble respectat.

No repetiré avui el que ja vaig dir llavors en la nostra compareixença, i tampoc el que ja contempla la mateixa proposició que fou publicada al BOPC el passat 18 de maig (202-00093/10). Podríem descriure reflexions molt diverses. No cal. Però sí que voldríem manifestar la nostra preocupació pel fet que a la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d’examen i de resolució pel Parlament, i aquesta vegada esperem i desitgem que hi arribem a temps, perquè a més, la nostra defensa de la VP no ofèn ni ataca a ningú, sinó que, a la inversa, propugna la llibertat i l’esperança per a tothom. Alegria i goig, és el que sentim ara.

La Vegueria Penedès constitueix una alternativa territorial de sòlides bases històriques, socials, econòmiques i culturals, però que apel.la també a les emocions; així comença la declaració “La saó del Penedès”, amb la qual conclou el llibre del “El Penedès era possible” amb la signatura de tots els 60 col·laboradors. Un territori que ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre, i si finalment és democratitzen de debò els poders públics, el poble esdevindrà sobirà de la seva vida. Es tracta de crear una voluntat comuna per garantir el subjecte comunitari, d’iniciar una independència plena des de la base, d’un poble organitzat territorialment per garantir el bé públic. Ens caldrà en aquestes noves condicions, reduir la pobresa, entesa com la mancança de les necessitats bàsiques per a una vida digna: necessitats essencials (llibertat, pensament, expressió...), materials (habitatge, menjar, vestir...), intel·lectuals (cultura, coneixement...) i socials (accés a prestacions bàsiques per al grup, relacions...).

Paral·lelament, i com a conseqüència de l’aprovació de l’àmbit territorial el juliol del 2010, malgrat que també amb molta lentitud, s’està elaborant al Departament de Territori i Sostenibilitat el nostre propi Pla Territorial.  La tasca desplegada durant aquests darrers dotze anys pels membres de la PVP, l’adhesió i la pressió feta per totes les entitats, empreses, ajuntaments, consells comarcals, han fet possible que ens trobem a la recta final per esdevenir una vegueria pròpia gràcies al seu reconeixement legislatiu; acte seguit, serà nomenat el Delegat Territorial, i els Departaments de la Generalitat començaran a descentralitzar els seus serveis al nostre territori, seguint el principi de subsidiarietat que sempre hem reivindicat. I cal fer-ho democràticament, desitgem que les quatre capitals comarcals participin d’aquest procés de descentralització a parts iguals.

Al Penedès, tenim davant nostra una gran oportunitat: esdevenir una entitat administrativa pròpia al servei de les quatre comarques penedesenques que ens pot identificar amb més claredat arreu del territori català en una fase inicial i ampliable, si de veritat hi ha voluntat de teixir les complicitats necessàries per anar més enllà... Com afirma el president de la D.O. Penedès “qui fa ara un glop del nostre vi, ja palpa que no ens cal pidolar, el futur és nostre...”.

El Penedès terra de pas i d’acollida, ha de jugar el seu paper dins la Catalunya del segle XXI. I si aquest és el nostre objectiu col·lectiu, creiem que la marca PENEDÈS s’ha d’explicar al ciutadà i al visitant, que és la marca d’un territori amb personalitat pròpia, amb una situació estratègica entre les aglomeracions urbanes de Barcelona i Tarragona, i amb una naturalesa privilegiada per descobrir. Som una destinació turística sorprenent, sostenible, competitiva i d’excel·lència, plena d’experiències úniques i d’atractius singulars. Som terra de vins, de castells, de patrimoni i de lleure.

Aquests darrers anys els valors territorials han experimentat canvis importants pel fet de que es tenen més en compte les seves potencialitats intrínseques (el paisatge, la producció vitivinícola, les economies de proximitat...) com a factors qualificatius del desenvolupament global del territori, i que donaran més ressò a la marca Penedès. Justament aquest 2016 s’ha produït el reconeixement de la IGP Gall del Penedès, gràcies a la persistència de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines, una baula més, i no pas menor, en aquest reconeixement de les singularitats del nostre territori. Tot en la línia de fer una renovació social i espiritual, que ens dugui a descobrir el patrimoni arquitectònic, cultural i vivencial del nostre territori. I que cada poble redescobreixi les seves persones il·lustres. La Vegueria del Penedès és una operació expansiva de desenvolupament territorial.

Però hi ha moltes contradiccions al nostre país i l’actual govern n’hauria de prendre nota i començar a endreçar-les. Posem un exemple. Actualment Catalunya es divideix en 9 marques turístiques: Barcelona; Costa Brava; Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès; Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental; Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona; Pirineus; Terres de Lleida; Terres de l'Ebre; i Val d'Aran.  

El Penedès es troba esquarterat entre 3 marques turístiques i sense la seva pròpia. Això s’ha de revisar i corregir, per garantir una visió transversal del territori. El futur model turístic català en una república independent, entenem que ha d’evolucionar i actualitzar-se en benefici de tot el territori i per potenciar en peu d’igualtat les seves 8 vegueries, sense renunciar a la icona que representa Barcelona a nivell mundial. Ens cal desplegar un projecte penedesenc basat en el present, mirant el futur, sense oblidar al passat. Ens cal definir un projecte amb solidesa suficient per augmentar el prestigi i consum de la D.O. Penedès, de la IGP Gall del Penedès, i de tants d’altres productes de proximitat i qualitat que té el nostre país.

La Vegueria Penedès s’ha d’assentar en un entorn territorial que resolgui el vincle emocional entre el visitant i el paisatge. Teixint complicitats. Volem anar a l’essència, que els límits quedin desdibuixats, exposar la nuesa, deixar que treballi la natura... eficiència i sostenibilitat. Pot esdevenir un element dinamitzador de la vida cultural i turística del Penedès mitjançant un diàleg obert i interactiu, es fa necessària una mirada global; els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los. Posar la tecnologia al servei de les emocions.

L’àmbit de la Vegueria concentra actius tant a la part interior, -la plana i la muntanya- com a la part marítima, que han de ser capaços d’atreure el turisme, ja sigui el que es mou dins el país, ja sigui el que ve de més enllà. Som un territori banyat per magnífiques platges i emparat per les muntanyes de l’interior, del Montmell a Montserrat, que ofereix un entorn paisatgístic  singular, caracteritzat per les seves interminables vinyes, esquitxades per masies, elements patrimonials únics, i múltiples cellers i caves que han conferit un reconeixement internacional a aquesta zona.

Finalment el Penedès tindrà una unitat política i territorial, la pressió social expansiva i cordial ho ha fet possible, ens mereixíem ser considerats com alguna cosa més, que una simple referència geogràfica. La resistència va ser canalitzada des del 2004 per la PVP, gràcies a un petit grup espontani sorgit des de la base davant d’un intent de disgregació territorial. Durant aquest procés d’acció democràtica, la imaginació i el somni han sigut les nostres millors armes, i com escriu el Josep Maria Esquirol, en el seu llibre “La resistència íntima”, aquests són els elements de la resistència política: consciència, voluntat i coratge, i intel·ligència estratègica per autoorganitzar-se.

Desprès de l’experiència viscuda durant aquests quasi dotze anys, ens agradaria poder confiar en l’actual govern i en el futur, en el de la nova república catalana: que sàpiguen satisfer les demandes del poble, en el nou projecte de país. Si fer esglésies és feina d’àngels, com va dir l’arquitecte Josep M. Jujol, construir un nou país és una feina col·lectiva, que ens ha de permetre començar una vida nova més atenta a l’essencial.  I jo hi afegiria que aquesta saviesa de vida és la que comporta uns clars objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals, com a una  eina a favor del benestar de la ciutadania, i no en detriment de la casa ecològica, la terra, que és la casa comuna de tots.

Moltes gràcies, Visca la terra, Visca el Penedès, i Visca una Catalunya lliure, sobirana i independent.

Fèlix Simon President de la PVP Plataforma per una Vegueria Pròpia www.vegueriapenedes.cat El Penedès, octubre 2016

Parlament de Catalunya, 17 d’octubre 2016