Fèlix Simon, La Fura, 25-10-2013, Refundem el Penedès

Sovint parlem de l’àmbit funcional de planificació, del pla territorial parcial, de la vegueria Penedès, de la circumscripció electoral pròpia..., defensem una nova entitat que respecti la nostra identitat territorial, i garanteixi la dignitat i l’equitat de les persones.

Nosaltres també fem via

Inicialment, vàrem ser un petit grup de persones que ens vàrem posar com a objectiu assolir per al Penedès, les màximes cotes de llibertat i autogestió, i per això vàrem analitzar amb molta cura el punt de partida, la nostra història, per entendre d’on veníem i, partint del present real, valorar les possibilitats i projectar el futur creient que només és pot integrar allò concret. Havíem confluït la gent que sentia la necessitat de recuperar els drets penedesencs perduts molts anys enrere, i amb l’agreujant del pla territorial de Catalunya que havia creat set àmbits per a la planificació sense el del Penedès.

La defensa de la nostra identitat sempre l’hem basada en un Penedès que el volem lliure i democràtic, amb més benestar i cohesió social. Una identitat que no sols demostra una lògica de separació i particularització, sinó que vol potenciar la singularitat lligada a un sentiment de pertinença i a una consciència territorial, i aquest és el missatge que hem volgut fer arribar a tot Catalunya,  perquè volem que el Penedès esdevingui un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat. Ha estat un llarg i complicat procés de maduració per desenrocar un sistema de partits majoritaris clientelars i estructuralment cada cop més qüestionats.

L’objectiu de la PVP era recuperar una realitat territorial formada per les 4 comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf) un total de 80 municipis amb una població que el 2005 tenia menys de 400.000 habitants, però amb el major creixement català projectat a curt termini. No volíem ser engolits i menys satelitzats pel creixement caòtic i fagocitant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. En resum, creiem que a la pràctica això significaria per al Penedès canviar la retòrica per les polítiques reals, més equitatives i sostenibles, si no es depenia de territoris aliens.

I quin ha estat el resultat de tota aquesta feina?

En primer lloc, hem propugnat de manera intensiva i extensiva, que el patrimoni material i immaterial d’un territori li dóna coherència i unitat, i nosaltres els penedesencs, des de fa segles, estem partits per dues províncies (diputacions) i des de fa divuit d’anys, per 3 àmbits territorials (delegacions de govern), amb la fragmentació aleatòria dels serveis que això representa.

En segon lloc, hem constatat com cada dia queda més en evidència que la pràctica política dista molt de ser ecològica, i que l’actual  mercat capitalista a més de ser poc ètic i gens sostenible, utilitza el territori i les àrees geogràfiques com un espai econòmic indiferenciat dins del procés productiu global, cosa que suposa sovint la destrucció dels recursos medioambientals i de les diferències locals tan valuoses per la seva singularitat.

En tercer lloc, hem vençut la inèrcia, la comoditat, la por al canvi, i hem pogut compartir i estendre el somni d’un Penedès, i alhora també d’una Catalunya i d’un món millor, més vital, solidari, sostenible i saludable per a les persones. Amb un Penedès interconnectat podem esdevenir una societat més col·laborativa i amb menys intermediaris, que afavorirà l’autoconeixement i la possibilitat de viure millor amb menys i de saber assaborir la terra per recuperar el valor de la senzillesa.

I en quart lloc, desprès de més de nou anys de pressió feta des de baix, i de suportar injustificades esperes, s’ha creat l’àmbit Penedès, que quedarà delimitat i concretat en 72 municipis, 27 de l’Alt Penedès, 25 de l’Anoia, 14 del Baix Penedès i 6 del Garraf, que sumen més de 465.000 persones, el 6,2% de la població Catalana, el quart dels vuit àmbits catalans.

Hi ha una clara alternativa a l’actual sistema?

Ha arribat el moment de posar el poder al servei del poble, introduint l’ètica a la governança. L’alternativa és el d’un nou model que doni valor als recursos i a les diferències i que promogui processos d’autonomia conscient i responsable. Es prioritari incentivar projectes que es fonamentin en el valor de les diferències i especificitats locals, en la cooperació solidària, alhora que activin formes més àmplies d’exercici de la democràcia delegada i amb un nivell de participació adequat.

Amb la creació de l’àmbit funcional del Penedès, tot pot ser més fàcil, si la descentralització dels serveis de la Generalitat i el pla territorial els fem coincidir en la posada en marxa de noves instàncies de decisió, ampliades al major nombre d’actors representatius, i disposant de nous indicadors de benestar de les persones,  basats en el bé comú, per garantir i millorar el seu benestar físic, emocional i espiritual.

El Penedès tindrà ara les mateixes condicions i oportunitats que la resta d’àmbits, però perquè això s’esdevingui en el termini més breu possible cal que des del territori comencem a posar fil a l’agulla construint el nostre propi procés constituent. Ja fa temps vàrem proposar que la Fundació ProPenedès, el podia assumir modificant prèviament els seus estatuts i els del seu Patronat per donar cabuda als representants de les 4 comarques, sense oblidar el necessari contrapès dels moviments socials i de la ciutadania activa, i poder ampliar i consensuar el Pla estratègic del futur del Penedès.

I quina part del projecte tenim enllestit i que falta per fer?

Ens trobem ara al principi del desplegament de l’àmbit territorial específic, desprès de ser aprovat el passat 30 de juliol pel govern de la Generalitat el Decret que reconeix la nostra singularitat. La Llei de planificació territorial i la del pla territorial de Catalunya va ser modificada el juliol del 2010, gràcies a la feina feta per tots els penedesencs actius, amb l’objectiu de crear un vuitè àmbit de planificació.

Han transcorregut els dos mesos que tenien els municipis de l’Anoia per manifestar el seu interès d’adscriure’s a les Comarques Centrals; acabat aquest procés vuit ho han demanat: són els vinculats a l’altiplà on s’hi assenten els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Prats de Rei, als quals s’hi han afegit per proximitat Castellfollit de Riubregós, Pujalt i Veciana, amb un total de 5.335 habitants. Des de l’edat mitjana i pràcticament fins la divisió comarcal de 1936 que els va integrar a l’Anoia, tots els sistemes de divisió administrativa i judicial situaven aquest territori a La Segarra, i ara han fet ús del seu dret a decidir.

Abans de Tots Sants, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha de presentar l’informe de la delimitació definitiva de l’Àmbit; el Conseller de Territori i Sostenibilitat haurà de sol·licitar abans d’un mes el dictamen definitiu de la Comissió de Política Territorial que disposarà de dos mesos per fer-lo, mentre que el Govern en tindrà tres per subscriure l’acord definitiu que serà publicat al DOGC i en el qual quedaran fixats els àmbits de planejament territorial de Catalunya.

El Pla territorial parcial

Aquesta eina ha d’establir les pautes especials per a un desenvolupament sostenible del territori i ha de regular els sistemes bàsics d’espais oberts, d’assentaments urbans i d’infraestructures de mobilitat, tenint en compte les previsions d’interrelació territorial i de coherència amb la planificació dels àmbits Metropolità, de les Comarques Centrals i del Camp de Tarragona. La llei també preveu garantir la coherència del Pla amb el planejament territorial vigent.

Cal iniciar la redacció del Pla, i per fer-ho possible cal la constitució d’un grup de treball format per 8 representants de l’administració de la Generalitat i 12 de les administracions locals del nou àmbit de planejament (3 persones membres dels ens locals de cadascuna de les comarques). I els representants dels agents econòmics, socials i culturals? La PVP va presentar esmenes al Decret per garantir la representativitat i la participació sense límits, però van ser desestimades.

La desentralització dels serveis

L’aprovació l’any 1995 del Pla Territorial General de Catalunya, definia sis àmbits de planificació, incrementat posteriorment a set i ara a vuit, establia en la disposició addicional segona de la llei “que mentre no es legislés sobre la divisió de Catalunya en regions el govern hauria de tenir en compte subsidiàriament els àmbits establerts en la llei per a la planificació dels seus serveis”. El que vol dir a la pràctica que l’actual govern presidit per Artur Mas, ha de descentralitzar els serveis dels diversos Departaments al Penedès.

Fins ara s’han concentrat a la capital de l’àmbit els serveis de tipus superior que comporten disposar de bones infraestructures i personal especialitzat. Al Penedès ho volem fer diferent: atès que l’objectiu és sumar al màxim i actuar amb racionalitat i amb garantia de construcció social, advoquem per repartir els serveis descentralitzats entre les 4 capitals comarcals.

Sabem que tota reforma administrativa xoca amb els interessos polítics dels càrrecs vigents, que poden veure amenaçades les seves cadires i poders clientelars, i ens agradaria poder-nos estalviar aquesta experiència, que en part ja hem patit amb el retard de l’aprovació del desplegament de l’àmbit degut als pals a les rodes que han posat determinats sectors del Baix Penedès, entre d’altres, que haurien preferit continuar gaudint del seu status actual a l’Àmbit del Camp o a la Diputació de Tarragona.

I la Vegueria Penedès

L’Estatut de Catalunya del 2006 estableix que l’organització bàsica territorial de Catalunya seran els municipis i les vegueries. El projecte de Llei dels governs locals de Catalunya actualment en tràmit diu també que la vegueria és l’ens local bàsic de l’organització territorial catalana, determinat per l’agrupació de municipis, i que representa l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.

La llei de vegueries va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, amb posterioritat a la creació de l’àmbit Penedès, però només amb 7 vegueries, i posteriorment va quedar en estat d’hivernació; segons el geògraf Josep Oliveras “és un dels textos més estranys que s’han aprovat en els darrers anys i que demostren  per una banda una inconsistència jurídica notable i per altra la problemàtica d’ajustar els desigs i els interessos electorals dels tres partits que governaven a les realitats d’un territori estructurat en províncies...”.

Els partits polítics que tant han defensat, més tard o més d’hora,  la vegueria Penedès tenen ara la responsabilitat de modificar la Llei de Vegueries per afegir-hi la vuitena, la del Penedès, abans no sigui massa tard. És una qüestió de credibilitat i de coherència, de generositat i de respecte a la voluntat majoritària del poble penedesenc.

Fèlix Simon

Plataforma per una Vegueria Pròpia