EL PENEDÈS: UN TERRITORI OBLIDAT! (PVP, 26-04-2013)

 L’AUTOAFIRMACIÓ DE L’ÀMBIT I DE LA VEGUERIA PENEDÈS

Enguany farà 30 anys de la Llei 23/1983 que tenia per objecte establir les directrius d’ordenació del territori català i de les accions administratives; en fa 18 de la Llei 1/1995 per la qual s’aprova el pla territorial general de Catalunya i es fixen sis àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials (Metropolità, Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i comarques Centrals); i en fa 12, de la Llei 24/2001 que afegeix un setè àmbit el de l’Alt Pirineu i Aran: Des de fa anys,  tots els 7 àmbits, tenen els seus respectius Plans parcials de planificació amb l’objectiu de “fomentar una distribució equilibrada del creixement per a assolir nivells de renda adequats a tot el territori i promoure un creixement ordenat de les implantacions en el territori per a incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i aconseguir una millor qualitat de vida”; i també tenen descentralitzats els serveis dels Departaments de la Generalitat amb el corresponent delegat del Govern. Avui el Penedès, continua trossejat i esquarterat entre dues províncies i 3 àmbits funcionals diferents.

La tasca realitzada des de principis del 2005 per la PVP ha estat gegantina; el seu objectiu: l’excel•lència per al Penedès, a tots els nivells, fent possible diversos acords al Parlament de Catalunya, en favor del nou àmbit funcional del Penedès, fruit d’un consens explícit entre forces polítiques que van fer majoria primer, en la Comissió de Política Territorial (acords de juny de 2006 i desembre de 2007), i més endavant, per unanimitat, el 16 de desembre del 2009 al mateix Ple del Parlament, en ser retirada l’esmena a la totalitat, que havien presentat els socialistes; finalment la reivindicació penedesenca va comptar amb un suport polític plural. El proper 22 de juliol farà 3 anys que José Montilla, llavors President de la Generalitat, va signar la Llei 23/2010, per fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès; se li encomanava al Govern que, en el termini de tres mesos, havia d’iniciar els treballs d’elaboració del Pla territorial parcial del Penedès.
 

Els governs del tripartit i de CIU amb la seva inoperància, amb “l’anar fent” que és la manera de “no-fer”, ens han robat uns anys preciosos als quasi cinc-cents mil penedesencs, i el perjudici ha estat demolidor. Tot just fa ben pocs dies es publicava un acurat estudi sobre la desocupació a Catalunya promogut pel sindicat Comissions Obreres que concloïa que el rànquing d’atur a Catalunya està encapçalat per dues comarques de l’Àmbit Penedès, la primera el Baix Penedès i la segona l’Anoia: dramàtic lideratge!!  I mentrestant el desplegament de l’Àmbit Penedès adormit en algun calaix de l’administració, i mentrestant el Director General d’Administració local es posa medalles sobre la futura llei de Governs locals i aprofita l’avinentesa per tornar a entonar la cançoneta de les 7 vegueries. Com es pot tolerar tanta irresponsabilitat? I davant de tot això, què estan fent ara mateix els 10 diputats penedesencs elegits el passat 25N? No haurien, com a mínim, de fer la pressió necessària a les cúpules dels seus partits respectius per poder desbloquejar definitivament l’àmbit i modificar la llei de vegueries per afegir-hi el Penedès? Recordem qui són els actuals diputats: Pere Regull, Marta Llorens i Maria Sensarrich (CIU); Joan Ignasi Elena (PSC); Teresa Vallverdú i Alba Vergés (ERC); Dolors Montserrat, Pere Calbó i Santi Rodriguez (PP); Matias Alonso (C’s); i Quim Arrufat (CUP).

NOVA CULTURA DEL TERRITORI I AUTONOMIA ADMINISTRATIVA

Evidentment, en el context actual de crisi, no esperaríem pas miracles del fet de tenir àmbit i vegueria, però el que no es pot fer és negar-nos per més temps unes eines tan imprescindibles per fer-hi front, eines de què ja disposen els altres àmbits. Amb l’Àmbit i el corresponent Pla territorial activats disposaríem almenys de dues coses bàsiques.

En primer lloc un marc normatiu integrat que permetria desplegar totes les potencialitats del nostre territori apostant clarament per fer-ne un ús sostenible, per preservar-lo i per desenvolupar una “nova cultura del territori” basada en els seus valors que, malgrat tot, són encara un valuós actiu que pot treure les nostres comarques de l‘actual situació catastròfica on l’ha dut el rol de perifèria metropolitana i l’aplicació de polítiques de creixement sense fi. Aquesta nova cultura es coordinaria amb la resta de polítiques sectorials, per tal d’aconseguir una millora de qualitat ambiental i social amb la participació diversa i proactiva d’entitats i ciutadania.

En segon lloc tindríem tots els avantatges d’una major proximitat de l‘administració. Les actuals 7 delegacions territorials del Govern tenen com a objectiu optimitzar al màxim l’estructura territorial de l’Administració de la Generalitat, per donar suport material als diferents Departaments i per exercir la representació, coordinació o informació que correspon als seus representants. Per posar un exemple, podem analitzar com funciona la delegació territorial de la Generalitat a les Terres de l’Ebre: està distribuïda en tres municipis: Amposta, Móra d’Ebre i Tortosa i en aquesta ciutat s’hi ubica la seu de la Delegació en un gran edifici recuperat, el Palau Abària, on era previst inicialment que hi treballarien unes 260 persones qualificades. Semblantment ocorre en les altres delegacions de govern. Pensem doncs que si al Penedès s’hagués aprovat l’àmbit funcional molt abans de la crisi, ja podríem tenir la representació territorial de la Generalitat distribuïda entre el Vendrell, Igualada, Vilafranca i Vilanova; això vol dir serveis territorials d’Acció Social i Ciutadania, d’Administració Local, d’Agricultura, de Carreteres, de Cooperació local, de Cultura, d’Economia i Finances, d’Educació, de Governació, d’Habitatge, d’Innovació, Universitat i Empresa, d’Interior, de Medi Ambient, de Salut, de Treball, d’Urbanisme, etc. I els delegats o delegacions són també autoritat en matèria de seguretat, joc i espectacles, protecció civil, trànsit seguretat pública… Doncs res de tot això, al Penedès continuem a les beceroles... i enfangats més que ningú en la crisi.

EVITAR LA CORRUPCIÓ I MILLORAR LA GESTIÓ PÚBLICA

No és d’estranyar doncs que la classe política estigui avui tan desacreditada i que vagin sorgint nous camins d’acció crítica que facilitin l’articulació dels moviments socials amb objectius transformadors concrets, perquè una democràcia no pot tolerar tanta irresponsabilitat. Ens cal un canvi de mentalitat, repensar i reformular noves regles de joc, malgrat que hi hagi alienació del poble, individualisme i desinterès per la cosa pública.

La futura organització territorial de Catalunya serà un fet de gran transcendència per al món local ja que decidirà la seva relació amb la Generalitat per tal de poder garantir els més alt grau d’eficàcia en la gestió pública aplicada al territori; transcendint els partidismes, és urgent doncs la voluntat d’acord, de treballar junts i d’obtenir complicitats per instituir un marc de relació estable. Segons el principi de subsidiarietat i l’autonomia local, tenim el dret a decidir i gestionar des del territori, i això es fonamenta en l’apropament de les decisions dels governs al poble; per això si les solucions han de ser més ajustades a la realitat, cal definir objectius marc amb la voluntat de preservar la nostra identitat. El tractat de Lisboa reconeix l’autonomia local, enforteix el principi de subsidiarietat i propugna la cohesió social.

La divisió territorial no pot ser fruit d’una imposició política feta de manera sibil•lina i al marge de la opinió de la ciutadania. El 29.07.2010 el Parlament va negar la vegueria Penedès, amb els vots en contra del tripartit PSC+ERC+ICV i quedant tots ells en evidència per la manca de voluntat política, manca que ha continuat amb els governs de CiU. Les províncies definides fa 180 anys segueixen sent la base de les circumscripcions electorals i si Catalunya aprova la seva pròpia llei electoral, ¿ho farà en base a les 7 vegueries incloses a la llei? No acceptarem que el Penedès no sigui circumscripció electoral, motiu pel qual exigim la modificació immediata de la Llei de Vegueries, abans que no sigui massa tard. Hi ha majoria de sobres al Parlament per fer-ho, l’únic que manca a la nostra classe política és coratge per fer els deures i complir els mandats de la ciutadania, i per això ara tenim una ruptura total entre el ciutadà i el polític. Cal deixar de banda les batalles ideològiques i pensar en el Penedès; si ens creiem l’anomenat “avantatge cooperatiu”, ens queda un apassionant camí per fer.

Altra cosa és el desplegament total d’una organització territorial pròpia. Per això hem de seguir treballant per gestionar els profunds canvis que cal emprendre, es fa imprescindible exercir un gest de rebel•lió i, si la política és saber persuadir i il•lusionar la gent, cal una purga en profunditat, acabar amb la plutocràcia, desterrar les Diputacions -un organisme anacrònic-, que són un luxe en temps de crisi i assolir el més aviat possible la independència de Catalunya. Sols llavors com a estat sobirà, motor de transformació social, prenent responsabilitat de temes que ens afecten, serem lliures de decidir la nostra organització territorial en vegueries, incloent-hi la del Penedès, naturalment! Abans però, exigim el desplegament de l’Àmbit i la descentralització de tots els serveis de la Generalitat, un requisit per assolir l’eficàcia i l’eficiència com a eines de millora de la prestació de tots els serveis públics, i del “ben viure” de la nostra població; però viure bé, viure en harmonia, també comporta profunds canvis en la nostra manera de pensar i viure.

Fèlix Simon - Plataforma per una Vegueria Pròpia

 

Apunts complementaris:
  LA INOPERANCIA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT (Apunts PVP, 26-04-2013)
  SUPRIMIR LES DIPUTACIONS PROVINCIALS (Apunts PVP, 26-04-2013)
  SOM MAJORIA, els que volem la Vegueria Penedès. (Apunts PVP, 26-04-2013)