Pere Prat, 8-6-2010, ELECCIONS CADA QUATRE ANYS (3/5)

  • Imprimeix
Democràcia etimològicament signifiqui govern del poble, i les lleis intenten articular els procediments perquè això sigui possible, encara que no sempre ho aconsegueixi. La  Constitució garanteix l’autonomia de l’individu davant l’estat (status libertatis), i també el dret a participar en la formació de la voluntat estatal (status activae civitatis) exercint tant el dret a elegir i ser elegit a les assemblees representatives (sufragi actiu i passiu), com el dret a ocupar càrrecs públics. Així l’article 23.1 reconeix el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà dels representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

En les eleccions  s’elegeixen els representants del poble. Són un mecanisme d’expressió de la voluntat popular, però mai l’abandó del seu poder en els electes, que són els que prenen decisions, tenen el poder normatiu i endeguen projectes en el seu nom. La forma d’escollir-los ja és controvertida. Així hi ha queixes de partits que no veuen una correlació entre els vots que reben i els escons que obtenen, o pel nombre de vots que calen per tenir un escó segons la circumscripció. Són temes que s’articulen en les lleis electorals. I són difícilment modificables una vegada passen l’etapa constituent ja que els interessos d’uns i altres es contraposen i porten a l’immobilisme i la paràlisi. Un exemple clar és Catalunya, on la llei electoral vigent és encara provisional després de trenta anys. Aquesta és una de les raons per les que es demana que si es modifica, i es fa per Vegueries, no poden quedar decisions a fer més endavant tant en la definició com en l’àmbit, perquè si una llei ja té feina per aconseguir suports, les modificacions són gairebé impossibles. Per tant el Penedès ara.

Temes com l’administració territorial no es poden estar debatent cada quatre anys, que és el termini habitual de les legislatures. Són fruit de pactes institucionals i els acords es protegeixen per majories qualificades. També l’educació, afers estrangers, pensions, relacions laborals, estratègia antiterrorisme, etc. Malgrat això els representats del poble poden analitzar i debatre tots els temes i actuar d’acord a llur preparació, ideari i capacitat, entenent per tal adhesió de vots suficients per tirar les iniciatives endavant. A vegades però es tanquen en una torre de marfil i s’allunyen de la realitat. Malgrat es deuen al poble que els vota, prefereixen seguir el dictat de qui els posa a les llistes.
 
Per això s’articulen organismes intermedis que garanteixin l’adequada participació ciutadana. Alguns són institucionals, encara que són poc escoltats, no gaire efectius i sovint contaminats per la política. En altres els ciutadans troben les lleres d’accés al poder barrades per l’herbam dels interessos i els procediments. I sovint queden desencisats perquè els partits solen desenvolupar ponts de diàleg amb les altres formacions, fan acords i prenen compromisos que a vegades els condicionen. Aleshores actuen de manera autònoma amb la representació que tenen. Cerquen les contrapartides que creuen adients per les negociacions i renúncies d’aquells temes que veuen difícil tirar endavant i que acaben sent menys prioritaris. Per això floreixen els lobbies de tall anglosaxó que cuiden de mantenir informats els òrgans legislatius i tenen cura de que no surti cap cosa contrària als seus interessos. Mantenen contactes, fan propostes i miren de moure els seus partidaris per mostrar les seves capacitats. Són camins polítics legítims, sempre que no es serveixin de pràctiques corruptes o il·legals.
 
D’ací que per obtenir determinants posicionaments, com la Vegueria del Penedès, s’ha constituït una plataforma transversal, no partidista, amb l’únic objectiu d’aglutinar esforços, explicar situacions, incentivar actuacions, fer el seguiment i assegurar que les informacions flueixin de dalt a baix i de baix a d’alt, de manera que es sigui el més eficient possible en la consecució dels interessos del territori.  Perquè el ciutadà ha de tenir la certesa que els representants del poble són simplement això, i no una autoritat més a la que han de servir.


Pere Prat
Plataforma per una Vegueria pròpia