Fèlix Simon (PVP), intervenció al Parlament de Catalunya, compareixença Àmbit Penedès, 21-04-2010
Proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació.
PARLAMENT DE CATALUNYA.
Moltes gràcies, president.
Bona tarda, senyores diputades, senyors diputats.
En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permetim que els digui en primer lloc, que em sento molt honrat de poder comparèixer davant daquesta comissió del Parlament de Catalunya.
Som una entitat sense ànim de lucre, integrada per ciutadans/es de les comarques de lAlt Penedès, lAnoia, el Baix Penedès i el Garraf, voluntaris i independents políticament, que compartim lobjectiu fonamental daconseguir que aquestes quatre comarques esdevinguin un àmbit funcional de planificació i una vegueria dins de la nova organització territorial de Catalunya. El nom que defineix lespai és Penedès i aquest nom incorpora una identitat i una marca, amb tot el que això representa: la millora de la cohesió social, la conservació i laugment dels recursos i del patrimoni cultural, econòmic i ecològic; lequilibri territorial i la participació dels ciutadans en la gestió democràtica del territori.
Els límits naturals i humans del Penedès són, geogràficament nítids. Les serralades litorals i prelitorals delimiten a lest , al nord i a loest, un territori homogeni i relativament planer a la franja litoral, a la depressió penedesenca i a les conques dels rius que hi circulen. Aquesta disposició ha condicionat i facilitat el poblament i les comunicacions. La Denominació dOrigen Penedès labasta tot sencer i fins i tot alguns municipis limítrofs han entrat en aquesta denominació dorigen. La vinya és el paisatge paradigmàtic del Penedès, el paisatge del treball i de la cultura duna part important dels seus habitants.
Al llarg de la història aquests límits han coincidit a grans trets amb els límits administratius, des de les llunyanes vegueries medievals i fins el 1833 en què la unitat penedesenca va ser escapçada per la divisió provincial, represa per la Generalitat republicana, i novament estroncada pel règim del general Franco.
També voldria destacar que el nom de moltes poblacions demostra la consciència col·lectiva de pertinença al Penedès com a fet d'identitat, i alhora dir que és un fenomen que esdevé àmpliament popular. El Penedès ha estat una terra afortunada perquè ha pogut conservar fins avui una identitat que es fa evident en el paisatge i la seva gent. El Penedès constitueix una regió natural i històrica de Catalunya
Feta aquesta breu introducció, els invitem a reflexionar sobre les raons que creiem que justifiquen i ens donen empenta en la campanya a favor del Penedès.
Pensem que lordenació territorial ha de garantir lús racional del territori, i que és la materialització de les polítiques públiques, econòmiques, socials, culturals, ecològiques, etc., per això és tan important poder tenir opinió i que el dret a decidir lostenti també cada territori afectat, amb un enfocament interdiciplinari i global.
Una altra cosa molt diferent es lorganització territorial. La gent de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ho tenim molt clar des del primer dia, és la forma destructuració dun territori des del punt de vista polític i administratiu, i per tant fa referència tant a les divisions territorials com als ens polítics i administratius, sigui a lescala que sigui.
Retornant a lordenació territorial, el Pla Territorial General, així ho diu la seva exposició de motius, ha de ser linstrument que defineixi els objectius dequilibri territorial i de desenvolupament sostenible per a linterès general de Catalunya. Els plans territorials parcials expressen un acord sobre el futur de cada territori afectat, i defineixen el sistema despais oberts, el sistema dassentaments i els sistemes dinfraestructures de mobilitat.
Però a la pràctica, son paraules del conseller de Política Territorial: És delicat intervenir sobre un territori dens de cultura i ric daportacions. Cal fer-ho amb prudència, amb intel·ligència i sensibilitat; llegint bé el passat, comprenent bé el present, intuint el futur i ajudant-lo a anar cap al progrés desitjat sense desvirtuar lherència rebuda ni perdre la identitat en la qual ens reconeixem... Els criteris marquen una pauta, els plans recolliran les aspiracions i les sensibilitats, la societat i els governs locals laplicaran i la interpretaran.
El Penedès durant aquestes darreres dècades ha sofert una ocupació galopant del sòl que fragmenta els espais naturals, hipoteca els creixements futurs, malmet els valors paisatgístics i provoca un creixement de cost dels serveis i els consums energètics. Des de fa més de cinc anys, el Penedès reclama les eines per poder fer més fàcil, un major compromís col·lectiu i una intervenció pública més eficaç.
Els processos de metropolitanització a lentorn de les àrees urbanes de Barcelona i Tarragona, diu lactual Secretari per a la Planificació Territorial, han comportat una eficiència econòmica més gran, una millora en laccés als serveis i una expansió dels mercats de treball globalment positiva. Però des del Penedès la nostra percepció, la de la majoria de la societat penedesenca, és totalment diferent, i entenem que el que cal prioritzar és la preservació del paisatge i el respecte per lespai rural, compatible amb una xarxa articulada de viles i pobles encapçalada per les quatre capitals, el Vendrell, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, riques de serveis i funcions diverses i de convivència cívica, amb uns creixements raonables i sostenibles; en resum, fem laposta per un model de desenvolupament policèntric, resultat dun procés de diàleg i cooperació amb la participació dels diferents nivells de governs implicats, els agents socials i econòmics del territori, etc..
El Penedès és un territori fortament interrelacionat que permet tractar de forma integrada la ciutat i el camp com a única entitat funcional, amb la recerca de visions compartides del desenvolupament territorial, i amb lobjectiu que les polítiques públiques que es duguin a terme a cada una de les comarques que lintegren no siguin contradictòries sinó complementàries i amb sinergies. Per això ens cal tornar a parlar de participació i subsidiarietat.
LETE (Estratègia Territorial Europea) defineix com a nous instruments les estratègies negociades, i afirma que cal deixar emergir les noves formes de política territorial enteses més com a procés de negociació entre agents, molt directament vinculat a les voluntats de cada territori. Daquesta manera lordenació física del territori, el model territorial, es posa en funció duns objectius socioeconòmics i ambientals de futur de la comunitat afectada. Així, segons el geògraf, Alexandre Tarroja, la realitat diferencial de cada lloc esdevé el principal actiu i, alhora, el principal condicionant per al seu projecte de desenvolupament; de forma que calen estratègies basades en la singularitat i els potencials de cada lloc. Hem de donar prioritat als problemes del territori per sobre de les administracions que els resolen, hem de posar les administracions en funció dels problemes, i no els problemes en funció de lorganització de ladministració.
EL CALENDARI PENEDESENC: EL NOSTRE VIA CRUCIS PARTICULAR
Dels 23 anys govern de CiU, volem destacar les següents lleis, que ens afecten i molt.
- Llei 23/1983, de 21 de novembre, creà la figura del PTGC i dels altres plans parcials i sectorials; marca quins són els objectius que ha de tenir lordenació territorial practicada per la Generalitat, i que es podem resumir en la sostenibilitat ambiental, leficiència funcional i la cohesió social.
- Llei 6/1987, de 4 dabril, atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària de lorganització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi.
Des daquesta perspectiva, la institucionalització de la comarca ha de significar un aprofundiment del principi de descentralització. El Capítol II estableix el procediment per modificar les demarcacions i crear-ne de noves. No es pot crear una comarca nova si shi oposen expressament les dues cinquenes parts dels municipis que la constituirien, sempre que representin, com a mínim, la meitat del cens electoral del territori corresponent.
Llei 1/1995, de 16 de març, aprova el Pla territorial general de Catalunya. Es fixen 6 àmbits daplicació dels plans territorials parcials. A la disposició addicional segona, als efectes del que estableix larticle 6 de la Llei 7/1987, del 4 dabril, per la qual sestableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses en la seva zona dinfluència directa, cal afegir a làmbit territorial definit per larticle 3.a) de la dita Llei les comarques de lAlt Penedès i del Garraf.
I en el seu article 8.2 sestableix que el PTGC ha désser revisat com a mínim cada deu anys.
Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de lAlt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, mitjançant la modificació de larticle 2 de la Llei 1/1995, per la qual saprova el Pla territorial general de Catalunya. Queden definits 7 àmbits.
Dels 6 anys i escaig de govern del Tripartit i dEntesa, voldríem destacar els fets més importants que afecten al Penedès; son els següents:
14.12.2003 Acord per a un Govern catalanista i desquerres.(PSC + ERC + ECV), en làmbit Política i ordenació territorial és proposa: aprovar definitivament, abans doctubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/1995, daprovació del PTG... Al cap de 5 anys, encara està pendent.
11.09.2004 Manifest pel Penedès de lInstitut dEstudis Penedesencs.
27.01.2005 Es constitueix lentitat Plataforma per una Vegueria Pròpia, i sinicia la campanya dadhesions i mocions als ajuntaments.
22.03.2006 El grup parlamentari de CIU presenta a la Mesa del Parlament, la proposta de resolució presentada per crear un nou àmbit funcional de planificació, i tenir en compte aquest nou àmbit als efectes dels plans parcials i sectorials (Tram. 250-01138/07)
09.05.2006 El grup parlamentari del PPC presenta a la Mesa del Parlament, la mateixa proposta de resolució.
21.06.2006 La Comissió de Política Territorial aprova la proposta de resolució presentada per CIU, amb els vots a favor de CIU, ERC i el PPC, i labstenció del PSC i ICV.
21.11.2006 Declaració programàtica del Govern dEntesa, amb el compromís dImpulsar una nova Llei dorganització territorial que inclogui com a àmbits funcionals, els municipis receptors de competències i recursos, i les comarques enteses com a ens de gestió supramunicipals de serveis locals; les vegueries... la llei ha dincloure la creació, la modificació i la supressió, i lestabliment del règim jurídic de les vegueries. Però no se nespecifica el nombre.
01.12.2006 El grup parlamentari del PPC presenta a la Mesa del Parlament la proposta de resolució .(Tram. 250-00009/08)
25.07.2007 El grup parlamentari de CIU presenta a la Mesa del Parlament la proposta de resolució (Tram.250-00312/08)
16.10.2007 Els portaveus del PSC i ICV-EUiA presenten una esmena de modificació de la proposta de resolució, presentades per PPC i CIU. Estratègia dintentar retardar lÀmbit Penedès.
05.12.2007 - La Comissió de Política Territorial aprova les propostes de resolució presentades per CIU i el PPC, amb els vots a favor de CIU, ERC i el PPC, els vots en contra del PSC i labstenció dICV.
18.04.2008 La PVP organitza la Nit de la Vegueria en haver-se esgotat el termini de 4 mesos que fixa el Reglament del Parlament per al compliment de la resolució aprovada el 5.12.2007. Aquest mateix dia el conseller Joaquim Nadal respon informant de que ha pres la determinació de promoure immediatament lelaboració dun pla director territorial, amb contingut de pla territorial parcial... Ens volien donar gat per llebre.
18.06.2008 Reunió de la PVP al Parlament. Els parlamentaris representants de CiU, ERC, PP i Mixt, recollint els termes de la proposta de la PVP, es comprometen presentar a laprovació de les respectives formacions polítiques, en un termini de quinze dies, una proposició de Llei en favor de lÀmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès. ERC sescapoleix com pot, i trenca un compromís, al no presentar la proposició.
22.07.2008 El conseller Nadal anuncia en un comunicat de premsa que es crearà làmbit funcional del Penedès, un cop finalitzat el planejament territorial en curs i en el marc de la revisió del PTGC. Un cop estigui tot dat i beneït.
30.07.2008 La Mesa del Parlament admet a tràmit la proposició de llei de reconeixement del Penedès, presentada per CIU.
23.09.2008 La Mesa del Parlament admet a tràmit la proposició de llei de modificació de larticle 2 de la Llei 1/1995, per afegir làmbit del Penedès, presentada pel PPC.
05.11.2008 La Mesa del Parlament admet a tràmit les esmenes a la totalitat de retorn de la proposició de llei, presentada pels G.P. Socialistes Ciutadans pel Canvi. Deixa clara la seva oposició.
02.03.2009 El conseller Nadal, informa al president del Parlament, a requeriment del grup parlamentari de CIU, que la creació dun àmbit funcional de planificació territorial per a les comarques penedesenques no ha estat objecte duna memòria de projecte de llei específica. Tot queda molt clar.
09.03.2009 Comunicat de premsa del departament de Política Territorial, per informar que el Govern ja ha iniciat els tràmits per a la creació dun àmbit funcional de planejament de lAlt Penedès-Garraf. Segueixen amb la mateixa estratègia per guanyar tot el temps que calgui.
08.07.2009 El conseller Nadal presenta a la Mesa de la Comissió de Política Territorial, un informe en què resumeix els tràmits de la resposta del control compliment de la Resolució 91/VIII. Sense comentaris.
10.11.2009 Finalment el Govern acorda linici de la revisió del PTGC, que té com a finalitat principal la modificació de la Llei 1/1995, i es preveu que el primer esborrany del Pla haurà destar enllestit abans de finals del 2010. Per si algú en dubtava.
16.12.2009 El PSC retira lesmena a la totalitat i el Ple del Parlament decideix per unanimitat continuar la tramitació de les proposicions de llei de reconeixement del Penedès (CIU) i de la modificació de larticle 2 de la Llei 1/1995 (PPC). Sestalvia quedar-se sol a la votació.
02.02.2010 El Govern aprova lavantprojecte de Llei de Vegueries amb 7 i es presenta a tràmit a la Mesa del Parlament, per la via durgència. No es té en consideració lesmena presentada per la PVP.
10.03.2010 Debat de totalitat al Ple del Parlament, sobre el Projecte de Llei de Vegueries. Segueix el tràmit per la via durgència. Ara correm-hi tots.
26.03.2010 Compareixences a la Comissió dafers Institucionals per la Llei de Vegueries. La PVP hi som com a únic representant del territori.
21.04.2010 I finalment, avui ens trobem aquí per complir amb la tramitació de les compareixences per a la llei de creació de làmbit Penedès i a partir dara continuarà per la via durgència.
Desprès de resseguir el calendari daquests darrers anys, amb els fets que han estat rellevants i que afecten les aspiracions penedesenques, com a resum, voldríem constatar el següent:
1.- EL TEMPS PERDUT
Avui fa 1400 DIES, des del 21.06.2006, data de la 1ª aprovació a la Comissió de Política Territorial de lÀmbit funcional Penedès)
Avui fa 868 DIES, des del 05.12.2007, data de la 2ª aprovació a la Comissió de Política Territorial de lÀmbit funcional Penedès; el govern tenia 120 dies per executar lacord, i no ho va fer.
Avui fa 126 dies, des del 16.12.2009, data de laprovació al Ple del Parlament per unanimitat de la llum verda a la tramitació de la llei de lÀmbit funcional Penedès
2.- Que els PLANS TERRITORIALS PARCIALS, menys el de les Terres de lEbre es van iniciar i aprovar en dates posterior a les reivindicacions del Penedès. A principis del 2005 la PVP va impulsar la creació de làmbit funcional i en el moment en què es va aprovar la primera proposta de resolució del 21.06.2006, no hi havia cap Pla Parcial aprovat que afectés el Penedès directament. El Govern coneixia doncs la voluntat i les necessitats expressades des del Penedès, i en canvi el Departament de Política Territorial ha seguit actuant i planificant sense tenir-ho en compte: això des del Penedès ho considerem una oportunitat desaprofitada, la pèrdua dun temps preciós (portem de moment 4 anys de retard) i un menyspreu per un territori i per una població que representa avui més del 6% de Catalunya, quasi mig milió de persones, i que té laval no sols dentitats, empreses i de ciutadania en general, sinó dels 4 consells comarcals i de 63 ajuntaments. És a dir, més dels dos terços dels municipis afectats, que representen el 90% de la població, han demanat que es tiri endavant el Pla Territorial Parcial del Penedès i que saprovi la Vegueria Penedès. Algú ja diu: fan com els de Madrid, amb lEstatut o el finançament... ens escatimen el que es nostre. ¿Vol dir això que tenim un govern, defensor de lstatu quo, dels poders establerts?
3.- Que la Llei 1/1995, a la disposició transitòria segona diu textualment: Mentre no es legisli sobre la legislació de Catalunya en regions, el Govern de la Generalitat ha de tenir en compte subsidiàriament els àmbits funcionals territorials definits per aquesta llei en el que fa referència a la planificació de llurs serveis. Cal doncs portar-ho a la pràctica de manera immediata i sense més demores, que serien pèrdues importants per als penedesencs. I caldrà vigilar per si algú té encara un mal pensament per presentar una esmena parcial per descafeïnar làmbit.... aquesta seria una malifeta sense nom.
4.- Constatar una vegada més, que el Penedès compleix amb escreix tots i cadascun dels trets que defineixen els àmbits-vegueries:
entitat demogràfica
identitat històrica i social real
homogeneïtat física
coherència funcional o de relacions entre les 4 comarques
integració i potència de lestructura urbana
presència dels centres urbans rectors consolidats i dinàmics
activitats econòmiques compartides i/o complementaries
realitats i problemàtiques comunes
Espero que estiguin tots vostè dacord amb mi, a considerar que el Penedès ha tret un excel·lent, en les condicions i requisits establerts i que son vigents.
5.- ARA, amb lÀmbit Funcional de Planificació, un cop sigui aprovat, caldrà sense més excuses, donar compliment al mandat de la Llei, i duna manera especial i urgent
- iniciar lelaboració del nostre propi PLA TERRITORIAL PARCIAL, amb interlocutors directes des del territori, i que no sigui un tallar i enganxar del que contemplen als altres tres plans parcials aprovats.
- procedir al desplegament dels serveis descentralitzats dels diferents Departaments de la Generalitat que es podran repartir entre Vilafranca, Igualada, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú, capitals de les quatre comarques penedesenques; instituir el Consell de Direcció de lAdministració Territorial de la Generalitat, nomenar el delegat territorial penedesenc, etc.
Lestabliment de lÀmbit de planificació també ha de permetre:
- endegar un debat permanent adreçat al consens sobre les grans qüestions que afecten la configuració del territori: terres de cultiu, Denominació dOrigen, paisatge, indústria i polígons...
- corregir els errors de la planificació actual que sestà duent a terme des dels àmbits veïns.
- tenir més pes per pal·liar o per orientar laplicació de les planificacions que ja estan en curs i les reivindicació dautonomia per al territori Penedès.
I que ningú se noblidi, amb lÀmbit no en tenim prou, també volem la Vegueria Pròpia, i per això demanem a tots els parlamentaris, un vot a favor per aprovar una esmena parcial en la tramitació de la LLEI DE VEGUERIES, que permeti afegir-hi la del PENEDÈS, i poder esdevenir el dia de demà, una circumscripció electoral pròpia, en el moment en que es tramiti la LLEI ELECTORAL.
Senyores diputades, senyors diputats, com va dir el vicepresident del govern de la Generalitat en la conferència que va donar el 01.02.2007 (El patriotisme social), és cosa sabuda que res no esgota tant com la defensa de les obvietats. I nosaltres continuem pensant, amb més convicció que mai, que deu ser una causa justa que el Penedès sigui lliure i que perduri; facin-nos confiança, aquest és el millor servei que poden oferir al país, a tots els catalans i catalanes.
Moltes gràcies.
Fèlix Simon
President
Plataforma per una Vegueria Pròpia
21.04.2010