Fèlix Simon, Parlament de Catalunya, 26.03.2010 – conpareixença “Llei de Vegueries”

COMISSIÓ D’AFERS INSTITUCIONALS
Projecte de Llei de Vegueries
PARLAMENT DE CATALUNYA.

Moltes gràcies, presidenta.
Bona dia, senyores diputades, senyors diputats.

En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permeti’m que els digui en primer lloc, que em sento molt honrat de poder comparèixer davant d’aquesta comissió del Parlament de Catalunya. Voldria però, abans d’entrar en matèria, manifestar el nostre desconcert pel fet de que la PVP,  sigui la única entitat que podrà intervenir per defensar la inclusió del Penedès, en l’actual procés constitutiu, d’una llei tan important com es la llei de Vegueries. L’article 106 del Reglament del Parlament de Catalunya, diu textualment: “Perquè les lleis que aprova el Parlament no estiguin allunyades del sentir de la ciutadania, els grups parlamentaris poden proposar a la mesa de la comissió la compareixença d’organitzacions i grups socials interessats en la regulació que es vol fer”. 

Al Penedès, són moltes les entitats i associacions empresarials, els alcaldes, presidents dels Consells Comarcals, que els hagués agradat poder intervenir, però això no ha estat possible. Vostès parlen molt de diàleg i de participació, però amb aquest tipus de decisions, el que no s’aconsegueix és acostar la democràcia al conjunt de la ciutadania, i més en una llei que toca de tan a prop la sensibilitat de les persones i els territoris.

Vostès, a la practica també parlen molt de consens, però en general el que fan és més aviat un pacte contractual que cada part intenta que s’aprovi i que s’apliqui segons els seus interessos particulars. El contracte surt del debat. El consens del diàleg. Pel que sembla, al Parlament, fa falta encara molt de diàleg, i es una veritable llàstima. Avui el Parlament de Catalunya s’ha allunyat una mica més del poble a qui representa i ens sap molt de greu.

“Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas per lamentar-la. Cal, doncs, plantejar la situació de manera clara i radical: no podem acceptar de viure més temps amb l’estigma de ser una col•lectivitat mal encaixada en l’espai polític que ens ha tocat...”.

No es pot dir més clar. Aquest text, és de Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Està extret de la seva intervenció al Parlament de Catalunya, el passat 1 de juliol. En el seu parlament,  va establir una relació íntima entre col•lectivitat, individus i llengua. Jo, si em permeteu, faré extensiva aquesta idea a Catalunya, entesa territorialment. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar el seu encaix amb el país. Altrament, parafrasejant Solà, el país no tindrà ni salut social ni salut política.

EL PENEDÈS, POT I VOL SER VEGUERIA

Bé, com vostès ja saben, des de fa temps, la gent del Penedès ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Penedès, un projecte sobre les previsions de la nova organització del territori de Catalunya en base a la descentralització de la Generalitat, resultat del diàleg i de la suma de voluntats informades, lliures i responsables. No es tracta, per tant, d’una mera reforma administrativa. Si fos així, potser no s’ho valdria. El que ha de ser és un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat.

A les comarques penedesenques, el debat i el diàleg ha estat intens i majoritàriament favorable al fet que el Penedès tingui també la seva vegueria i el seu àmbit funcional de planificació. La creació de l’entitat “Plataforma per una Vegueria Pròpia” ha estat fonamental per a consolidar el treball realitzat fins llavors i ha fet sorgir una pinya de persones que estimen i volen el millor Penedès possible, convençuts que el futur no està ni fet ni predeterminat, sinó que és obert a molts futurs possibles. Ara, finalment al Penedès, hi ha consens, de con-sentir, vol dir sentir la mateixa cosa, i com tota persona individual adulta, té el dret d’emancipar-se.

Han estat més de cinc anys d’intensa activitat que ens han portat fins aquí, convençuts que les societats s’han de constituir en allò en què els homes i les dones lliurement creuen i volen ser. No podem oblidar que la font de tota sobirania -plenitud de llibertat i de responsabilitat- resideix a l’interior de cada comunitat i cal que s’exerceixi des del seu àmbit propi. És aquesta una doctrina generalment admesa en el pla dels principis i en la primera línia del text de les constitucions d’aquells estats que es volen democràtiques.

Volem fer arribar, ara, la nostra veu a tot Catalunya per demanar solidaritat amb unes comarques que som poble i rebutgem de viure per més temps dividides; recordem que des del 1833 estem repartits en dues províncies espanyoles; aspirem a participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva i amb sentit comú, per evitar que ens veiem ara esquarterats en 3 vegueries. És una qüestió de supervivència col•lectiva, de coherència pràctica. Si la democràcia és pluralitat, cal que la capacitat de decidir retorni al poble i que qualsevol ciutadà doni el seu vot, pel que vulgui i mentre vulgui.

Senyores diputades, senyors diputats, els invitem a reflexionar sobre les raons que creiem que justifiquen i ens han donat  empenta i determinació col•lectiva en la  campanya en favor d’una Vegueria pròpia.
 

PERÒ, QUÈ VOLEM ELS DEL PENEDÈS?

En comptes de ser satel•litzats de manera marginal pel creixement caòtic i fagocitant de Barcelona i Tarragona, un fenomen herència d’un passat a extingir en el futur, la millor aportació que pot oferir-se al país és esdevenir un espai de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn; una ròtula que permeti articular la unió de les dues àrees metropolitanes, sense conflicte i de manera natural, com ha estat sempre. Que hom pugui gaudir d’un espai per respirar i d’una finestra oberta al paisatge; que el ciutadà urbà tingui la certesa que a prop seu es manté viva la realitat d’una terra que és de tots.

El Penedès no és una raresa, té una dimensió que permet recuperar l’escala humana com a instrument bàsic de planificació, amb més continguts polítics i no estrictament tècnics. L’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf formen quatre comarques amb una ben establerta autonomia i personalitat, però estretament lligades entre elles, i notablement interdependents l’una de l’altra. Això fa que en aquests moments hi hagi elements prou sòlids i  madurs per situar un nou nivell damunt seu, la vegueria. Serà una unió consensuada, corresponsable  i contractual per desenvolupar la comunitat de serveis. 

Una societat sana i amb sentit de la seva dignitat no tolera que se li imposi cap tipus de decisió que afecti la seva naturalesa: simplement, de dalt a baix i pel pes exclusiu del poder. Els nivells superiors són i haurien de mantenir-se radicalment dependents dels seus nivells inferiors;  aquesta és llur raó d’existir. La capacitat i la voluntat per a participar en la gestió dels nostres interessos col•lectius ens donen dret a l’aplicació del principi de subsidiarietat: Tot allò que pot fer l’organisme inferior, no ho ha de fer el superior.
 

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL PENEDÈS

Cada unitat geogràfica té unes capacitats de població màxima i mínima molt difícils de definir amb criteris exactes. ¿Quant pot créixer el Penedès si es vol mantenir i fer avançar en un sentit connatural i equilibrat la dedicació bàsica dels seus habitants? El màxim ens és donat per la mateixa geografia i pels límits imposats quan es produeix congestió d’espai, de gent  i de qualitat ambiental. Cal establir escenaris de reequilibri o de reordenació del territori per poder evitar els fenòmens anomenats d’estrangulació. L’establiment d’una taxa de creixement equilibrat seria una de les qüestions importants a debatre si es vol controlar el sentit que adopta el desenvolupament del territori.

L’Àmbit Penedès en els darrers 11 anys ha crescut el 50% (de 304.435 a 458.090 habitants.).
Hem passat del 4,95% al 6,13 (població de Catalunya).
Som el territori que més hem crescut.
Ara, tenim més població que l’actual província de Lleida.
I la població projectada per al 2015 és: V.P: 521.064 – el 6,37% de Catalunya (8.176.976)

La Vegueria Penedès, ocuparà el 4t lloc, i molt a prop del tercer, desprès de Barcelona (63,47%), Girona (9,80%) i Camp de Tarragona (6,87%), i per davant de la Catalunya Central (5,32%), Lleida (4,78%), Terres de l’Ebre (2,55%) i l’Alt Pirineu/Aran (1,03%). La Vegueria Penedès guardaria proporció amb el de la resta de vegueries. La Vegueria Penedès, alleugeriria la pressió  metropolitana.

ELS 3 FACTORS DETERMINANTS DE LA VP

- La identitat  dels grups humans i els territoris hauria de ser el punt de partença de totes les decisions polítiques que els afectin. Salvant les distàncies, aquest és el fons de les reivindicacions catalanes davant l’Estat espanyol. La Generalitat hauria d’aplicar la lliçó al Penedès i en la nova divisió territorial, considerar el territori, conèixer-lo, parlar-hi;  saber les seves potencialitats i aplicar mesures perquè tinguin continuïtat. I això més enllà  de conveniències de partit i principis d’autoritat.

- Els acords al Parlament de Catalunya, en favor de l’Àmbit Funcional han trobat un suposat consens explícit entre forces polítiques que han fet majoria primer, en la Comissió de Política Territorial (acords de juny de 2006 i desembre de 2007), i més endavant, per unanimitat, el 16 de desembre del 2009 al mateix Ple del Parlament, en ser retirada l’esmena a la totalitat. Malgrat que la creació de l’Àmbit Penedès porta quasi 3 mesos d’avantatge respecte a la tramitació de la llei de vegueries, costa d’entendre que avui estiguem aquí fent aquesta compareixença i no serà fins el 7 d’abril que no ho farem per l’Àmbit. Ens dol i l’única explicació que se’ns acut és que s’estan prioritzant interessos partidistes per damunt de la voluntat popular o demòtica, arrel de tota sobirania en democràcia.

- La voluntat expressa de la població penedesenca.  La demanda d’una vegueria pròpia va molt més enllà d’esdevenir un episodi puntual de discrepància territorial. Llevat del cas de l’Aran on les seves respectables raons són d’una altra índole, no hi ha cap altra territori en tot el país que hagi mostrat la seva voluntat de ser vegueria d’una forma tan clara, tan democràtica i tan majoritària. 

I COM HO HEM FET?

 Doncs a través dels òrgans de representativitat bàsica del territori que són els ajuntaments i els consells comarcals. 63 ajuntaments, d’un total de 73, cosa que representa el 86% dels municipis, els quals municipis inclouen el 90% dels habitants del Penedès. I el suport a la vegueria l’han donat regidors de tots els partits polítics representats en aquesta cambra. S’ha comptat a més amb el suport 130 entitats (10.950 associats); 13 associacions empresarials (5.250 empreses) i de 12.500 ciutadans a títol individual. Tots ells representats per la Plataforma per una Vegueria Pròpia, creen de fet, un dret democràtic inqüestionable. Són el camí possible, donat l’actual ordenament político-democràtic, per a expressar el vot territorial. Què més cal fer? Creiem que tan sols resta esperar que el Parlament de Catalunya faci possible ara la unió harmònica i dinàmica del Penedès.

ESCLAT I LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

La nostra aspiració té doncs tota la legitimat democràtica possible, tot i que no agrada a una part, la majoritària del govern actual, que ha donat reiteradament l’esquena a les nostres demandes i que sembla que li costi portar els serveis i el benestar a l’àmbit del Penedès, cosa que en pot afectar negativament la cohesió social.  Si volem treballar a favor d’una nova cultura de solidaritat territorial exigim donar la resposta adequada a les necessitats del nostre territori, com s’ha fet amb els altres 7; aquesta és l’ultima oportunitat per redreçar la qualitat de vida i del paisatge, tan castigat pels impactes gairebé irreparables d’un creixement desordenat. Seria certament lamentable que ara que la metròpoli es dota d’instruments per ordenar el seu creixement urbanístic, fos la perifèria qui rebés els efectes no volguts de la potència d’una àrea metropolitana tan pròxima i absorbent.

La situació és d’emergència, no es pot conservar la quota de poder que es té, a qualsevol preu. Àmbits i Vegueries, necessiten començar bé, si volen tenir arrel democràtica i interessar la població. El Parlament de Catalunya té el deure de reconèixer el Penedès, un territori que no és dissoluble i que no pot emmudir: un Penedès que es mereix la millor qualitat de vida possible per als seus habitants... i a les properes eleccions catalanes, estarem al costat de tots aquells partits que facilitin la nostra emancipació, per què sense més demores, cal que el Penedès recuperi el seu prestigi.  Per això, i per moltes altres raons, ens cal disposar el més aviat possible d’una nova organització territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat de cada territori.

Senyores diputades, senyors diputats, necessitem de la vostra ajuda, les decisions preses sense un exhaustiu coneixement de la realitat, estan exposades a errors; des del Parlament de Catalunya, els invitem a fer justícia, a treballar plegats per tenir l’Àmbit i la Vegueria Penedès ARA, en aquesta legislatura, a votar a favor en l’actual tramitació, una esmena parcial que ho faci possible. Serà aquesta una decisió sàvia, intel•ligent, solidaria, i sens dubte, el millor no sols per a tots els penedesencs i penedesenques, sinó per a tots els catalans i catalanes.

Moltes gràcies.

Fèlix Simon

President
Plataforma per una Vegueria Pròpia

26 de març del 2010