Carta de Josep Faura al President d'ERC, Joan Puigcercós

Vilafranca del Penedès, 8 de gener de 2010

 

Al Sr. Joan Puigcercós
President d’Esquerra Republicana de Catalunya
Barcelona

Benvolgut:

Hem anat seguint el vaivé d’opinions sobre l’avantprojecte de la Llei de Vegueries i ens adonem que estem en un moment crucial per a la Vegueria Penedès; que Esquerra, més enllà d’eventualitats que no  depenen directament d’ella, hi té un paper decisiu.

Permeti’ns,  per tant, que ens adrecem a Vè.  amb la mateixa franquesa i respecte amb què ho fa amb els catalans als quals espera presidir. Estem segurs que comprendrà l’actitud de fons que ens guia.

D’entrada, volem mostrar el nostre reconeixement al caràcter identitari que el partit d’ERC dóna a la creació de les vegueries, entre les quals inclou la del Penedès. Ja el 1995, en la nova ordenació territorial de Catalunya, es mostrà en favor de l’Àmbit Penedès, tot i que no es va poder aconseguir. ERC, com aquesta Plataforma, sempre hem vinculat Àmbit i Vegueria. Vè. ha donat provés fefaents del seu suport personal i  amb Vè. afegim els srs. Joan Ridao i Carod Rovira, i d’altres elements significatius del partit. Afegim-hi l’adhesió a les mocions municipals en pro de la Vegueria i l’Àmbit; els militants de base fent-los arribar llur inquietud; els contactes personals i declaracions a Sant Sadurní d’Anoia, l’any 2006; a Calafell el 2008 en ocasió de l’11 de setembre; l’entrevista en el temps de la seva Conselleria de Governació; l’empenta personal donada al tema de l’Àmbit; els acords parlamentaris de 2006 i 2007 a la Comissió de Política territorial del Parlament; la declaració de l’Executiva, el 2008; el darrer acord del Ple del Parlament per a la creació de l’Àmbit...  i de nou l’Executiva de fa menys d’un mes a favor de la vegueria Penedès.

Ara només caldria superar una darrera prova, però és el cas que ERC es troba en un atzucac, a causa de l’encallament en 7 vegueries, per part del govern, de l’avantprojecte de llei veguerial.

Tanmateix, com dèiem en la carta adreçada al Conseller Ausàs, “Entenem, que ara ja no us és possible afirmar que al Govern hi ha consens en 7 vegueries  després de l’acord del Ple del Parlament, (Creació de l’Àmbit Penedès 16/12/09) així com el de l’executiva d’ERC (en favor de la Vegueria) del 21/12/09. Aquestes realitats tan concretes, trenquen el suposat consens.
 
Permeti’ns afegir que l’ajornament de l’aprovació d’una vuitena  vegueria per a una propera legislatura trenca, a més, amb la línia interna favorable que ERC ha mostrat fins ara. Li n’exposem les raons:
- Deixa el Penedès, i el seu àmbit en gestació, pendent de circumstàncies molt aleatòries, mentre les vegueries, si s’establien, guanyarien temps i comptarien amb un marc geogràfic i jurídic real.  Què serà, per altra banda, la propera legislatura?
 - Com Vè. sap, i així ho hem exposat en les al•legacions presentades a l’avantprojecte de llei, els articles 4 i 5 fan pràcticament impossible la creació de noves vegueries puix  les deixa pendents  del consentiment, per majoria absoluta, de les que s’hagin de desprendre de part del seu territori, en el nostre cas, la Vegueria de Barcelona, (Alt Penedès i Garraf); la Vegueria del Camp de Tarragona (Baix Penedès) i la Vegueria Central (Anoia). Una simple mirada a la previsible  composició política d’aquestes vegueries, fa molt dubtosa  qualsevol resolució favorable.

Deixi’ns dir-li, doncs, que ERC, fidel a la seva línia política, hauria de donar una nota de clar reconeixement de la composició territorial del país. ERC ens reconeix com un territori definit, que no vol ser la suma de tres perifèries, sinó una nova centralitat, en una Catalunya multipolar; que vol esdevenir subjecte polític i no l'objecte polític resultat d’un esquarterament. Al marge d’altres legítimes reivindicacions, és l’únic territori que hi ha mostrat voluntat  plena, (ajuntaments i Consells Comarcals); sense disputes sectorials ni de capitalitat i amb la població més mentalitzada sobre el tema, desprès de més de cinc anys de feina de la Plataforma.

Malauradament, l’atzucac en què es troba ERC, la fa aparèixer com qui trenca amb el consens intern en favor de la Vegueria. La pertinença al govern la divideix. Pel respecte que ens mereix ERC, ens doldria que adoptés una posició que la mostrés com a sotmesa a criteris externs –prou coneguts- a la línia del partit, desavinents amb el sentit de la campanya que actualment està duent a terme; que exposés Catalunya  a ser un país que no té en compte la seva fesomia interna. Voldríem que ERC fos la primera a defensar-la, com ho fa amb la identitat nacional, que no és un idea abstracta, sinó que parteix de l’estructuració coherent dels seus territoris. 

No sabem com es desenvoluparà la gestió de l’avantprojecte de llei sobre les vegueries, però al Penedès,  com arreu del país, es demana als partits que se sigui conseqüent. En aquest cas, voldríem que ERC defensés amb claredat el Penedès i no el sotmetés a una incertesa tan perillosa, i negativa ja des d’ara; que l’inclogués en  l’annex de la Llei que actualment preveu la creació de set vegueries. Cal modificar, ara, aquest annex per afegir-hi la vuitena, abans no l’aprovi el Consell de Govern.

Creiem que aquesta actitud seria positiva per a ERC: per als seus militants, per als electors, i per a la població en general que, d’una manera o altra, havent seguit la campanya, veu ERC com a referent i n’espera una visió precisa i clara de partit i de país.


Atentament:
Josep Faura i Pujol
President de la Plataforma per una Vegueria Pròpia