ANTONI RIBAS, La Fura, 09.01.2010, Carta als Reis

Estimats Reis d’Orient, sóc un vilafranquí que, com que crec que aquest any m’he portat bé, us goso demanar que atengueu uns desitjos, molt especials, que també tenen moltes altres persones: la vegueria Penedès. Ja sé que aquestes coses no s’acostumen a demanar i que és una tasca que hem de fer les persones que vivim aquí i de les que ens governen a Barcelona i a Madrid. Això és el que ens diu la raó, però darrerament aquesta qüestió de l’organització territorial de Catalunya en vegueries s’ha complicat tant que és necessari una intervenció vostre, màgica, per a resoldre el cas.

Ja sabeu que el catalanisme polític sempre ha volgut organitzar el territori català superant el model de les quatre províncies que els liberals, des de Madrid, van imposar a mitjans del XIX. Els catalanistes volen donar entitat a les comarques, que sempre han funcionat, reconegudes com a territori de l’administració o essent simplement grans àrees de mercats. Creuen que s’atenen millor les realitats de les persones amb una administració més propera. També pensen que entre les comarques i el govern de la Generalitat calen uns àmbits més amplis i aquí sorgeixen les vegueries o regions.

Abans de l’ensulsiada de 1714, Vilafranca era cap de vegueria. No tornà a parlar-se en ferm de vegueries fins als anys 1930 en què Pau Vila feu una proposta prou racional. En va dir regions i els hi va posar un número. En va fer 9. Però, de facto, no s’han instituït mai perquè la guerra civil ho capgirà tot. Vila volia menys regions, però es va trobar que calia fer-ne una amb centre a Tarragona –la III, on estàvem la gent de les tres comarques del Penedès– i la IV, amb centre a Reus. Ja sabeu que Tarragona i Reus sempre estan contrapuntats, i ara hi tornen a estar.

Jordi Pujol, durant la seva llarga presidència, va fer les Lleis d’Ordenació Territorial (1987), instituint les comarques per primera vegada, però no va atrevir-se a fer les vegueries. Tornava a sorgir l’enfrontament de les ciutats. A la pràctica va començar a treballar en 7 àmbits.

El tripartit va dir que agafaria aquesta qüestió de cara i trobaria una bona solució. Però ca, res de res. S’ofega amb la mateixa aigua. Boi s’acaba la legislatura i ara volen treure una llei i això ha desfermat altra vegada la tensió. Els alcaldes de Tarragona i Reus, tots dos del PSC, van a mata degolla i semblen de cases diferents, el de Lleida, del mateix partit, parla per tota la província... i els seus amics de la Vall d’Aran en discrepen. El que diu l’alcalde de Tarragona espanta perquè faria municipi tota la vegueria... I els presidents de les diputacions callen. O tramen.

El Penedès ha aconseguit unir la voluntat de molts polítics, de la majoria d’ajuntaments, dels quatre consells comarcals i de les entitats econòmiques i culturals de la zona per demanar que facin una vegueria Penedès, amb les tres comarques i un bon grup de municipis de l’Anoia. Som 450.000 persones.

Però... i aquí anava, ara han tornat a sorgir tots els fantasmes i totes les ambicions de campanar. Pel Penedès els polítics també estan dividits, uns ho veuen clar i altres creuen que en trauria més profit trossejat, essent metropolitans, uns amb Barcelona i els altres amb Tarragona.

Reis, ja que aquests dies feu realitat molts desitjos, us demano, doncs, la Vegueria Penedès. Toqueu el cor dels polítics més durs, poseu un raig de llum en la casa dels qui no entenen la reclamació, poseu seny en tots. Ara pot fer-se realitat el que uns polítics des de Madrid van trencar.