FÈLIX SIMON, L'Extra, 23.12.2009, Una aspiració legítima: un Penedès cohesionat
Tots els dirigents de qualsevol país, regió o municipi, tenen com a objectiu prioritari millorar el benestar de llurs habitants. Però això, a la pràctica, no sempre es fàcil; per exemple, en el nostre cas, els penedesencs tenim un factor que ens ha perjudicat i és el fet de no haver estat una unitat territorial amb entitat pròpia. Per alguna cosa ningú vol renunciar al seu status, i ningú vol ser menys que els seus veïns més propers. Ens ha tocat viure en una terra de pas, propera a la gran metròpolis barcelonina Això ens ha comportat algun avantatge, però de segur, molts inconvenients.
Les comarques del Penedès han tingut sempre dificultats addicionals per a poder preservar els valors del territori. Les infraestructures actuals continuen molt deficitàries i poc harmòniques. És un problema agreujat per lactual conjuntura econòmica, que ens ha fet arribat al límit. Per això, ja no podem acceptar per més temps lactual model de creixement sense horitzó definit. Ara bé, de qui es la responsabilitat devitar que tot continuï igual? A qui correspon fer viable el canvi? Ho resoldrà, tot plegat, la Vegueria?
En primer lloc, cal resoldre el fet de no haver de continuar hipotecats per lactual realitat penedesenca. Som 4 comarques, amb les respectives capitals: LAnoia (Igualada), Alt Penedès (Vilafranca), el Garraf (Vilanova i la Geltrú), el Baix Penedès (el Vendrell). Actualment, les comarques del Penedès estan esquarterades i escampades en tres àmbits funcionals: LAnoia: Comarques Centrals; LAlt Penedès i el Garraf: Àmbit Metropolità; El Baix Penedès: Camp de Tarragona.
Per tal de fer viable el canvi, només cal que la societat penedesenca continuï compromesa treballant diàriament per consolidar un moviment de fons que vagi teixint les complicitats necessàries, a fi de trencar les resistències dalguns polítics i de llurs formacions partidistes.
COM ESTÀVEM El 2004
La revisió del PTGC havia de ser confirmada pel Parlament al cap de deu anys, però la pràctica del govern dençà lany 2004 ha impulsat lelaboració del planejament territorial a Catalunya, i al 2007 es van aprovar els Plans territorials parcials de lAlt Pirineu i Aran, Ponent-Terres de Lleida i al 2008, Catalunya Central; així mateix es troben en avançat estat de tramitació els Plans del Camp de Tarragona, Terres de lEbre, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Gironines. A la pràctica, les qüestions referides a la planificació, el planejament i lurbanisme del nostre territori, eren molt poc desenvolupades. Daquí, doncs, que cinc anys enrera, tot encara era possible.
En aquest context, lInstitut dEstudis Penedesencs (2004) va fer públic el Manifest del Penedès en el qual es reivindica que som un espai natural; que els límits de la Vegueria de Vilafranca es van mantenir durant els seus quatre segles dexistència; que la divisió provincial es va aplicar el 1833 i va suposar el trencament de la unitat secular del Penedès en partir-lo en dues meitats per la línia de divisió entre Barcelona i Tarragona. El Manifest no accepta cap mena de divisió territorial en vegueries o regions que no reconegui i agrupi en una unitat les tres comarques actuals -Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf- que constitueixen el Penedès històric. Demana, a més, poder recuperar els vincles històrics del Penedès amb la comarca de l'Anoia.
Com a conseqüència de la CRIDA feta des de lIEP, neix la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), amb laspiració dassolir el vuitè àmbit, i la vuitena Vegueria. El moment era, immillorable per a poder fer la nostra petició abans que siniciés la revisió del PTGC i es despleguessin els nous plans parcials. Per aquells anys, les quatre comarques tenien 387.086 habitants i veníem dun període de fort creixement poblacional, el més gran de Catalunya. La gent del territori havíem danar a fer totes les gestions relacionades amb el Govern de la Generalitat i les seves conselleries, principalment a Barcelona o a Tarragona.
COM ESTEM EL 2009
Un cop aconseguides les suficients adhesions a la campanya endegada per la PVP, es va treballar perquè el Govern creés un nou Àmbit dins la revisió del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Aquest ha estat el contingut essencial dels acords parlamentaris del 21.06.2006 i del 5.12.2007. Després daquestes dates, el govern tenia 4 mesos per a executar el mandat de la Comissió de Política Territorial, però fins el passat mes de novembre no es va anunciar el calendari i linici de la revisió del PTGC. Aquesta circumstància podia significar que tan sols quedés finalitzada a partir del desembre de 2010.
Cal recordar que la planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per a lactuació dels poders públics. Per això, mentrestant, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) ha anat duent a terme la redacció dels Plans Territorials Parcials de les Comarques Centrals, de lÀmbit Metropolità i del Pla de Tarragona. També a finals del 2009, sinicien els treballs per tirar endavant la nova Llei electoral; però és preocupant que al Penedès, inicialment, no sel tingui com a una circumscripció pròpia. És necessari que la futura llei electoral catalana doni més protagonisme al territori puix lelectorat ha de poder demanar responsabilitats a una persona concreta, en tant representant directe del Penedès.
LEstatut de Catalunya segueix pendent i el Tribunal Constitucional espanyol continua estancat tres anys després de la presentació del primer dels set recursos. Aquesta situació provoca que tampoc no puguem saber si amb la previsible retallada, quedarà afectat algun dels articles de la futura divisió territorial en Vegueries.
Davant daquest panorama equívoc i de fràgil perspectiva, la PVP va demanar a CIU i al PP que portessin al Ple del Parlament la proposició de llei de creació de lÀmbit, que des de feia més dun any ja estava preparada. Finament, va ser el passat 16 de desembre que es va aprovar per unanimitat la Proposició de Llei de la creació de lÀmbit Funcional de Planificació al Penedès. Una excellent victòria de tot un territori que ha cregut en la seva capacitat de persuasió i de convenciment i al qual cap grup parlamentari, finalment no shi ha pogut negar.
Ara queda una feinada gegantina: vigilar molt de prop les possibles esmenes que sintentaran introduir en el tràmit parlamentari de làmbit i accelerar el procés per tal que abans de 6 mesos estigui definitivament aprovada; iniciar el més aviat possible la redacció del propi Pla Territorial Parcial; aconseguir que el Penedès figuri com una circumscripció electoral, en lactual discussió que sestà portant a terme; i, evidentment, seguir pressionant al govern i a la Conselleria de Governació, perquè en la nova Llei Veguerial, la vegueria del Penedès hi sigui reconeguda com la vuitena, igual que les altres 7, ni més, ni menys. La nova Divisió Territorial de Catalunya, serà un projecte per a tancar-lo durant la propera legislatura.
El 2008, les quatre comarques tenim 452.624 habitants i continuem creixent molt més que els altres territoris catalans. Cal recordar que el territori és un bé no renovable, essencial i limitat. Per això ha arribat lhora daturar definitivament els estralls de la pressió urbanística, industrial i logística; i el creixement poblacional, que ha estat desmesurat. No podem badar per més temps.
COM PODEM ESTAR EL 2014
Podem i hem darribar abans de 10 anys, del naixement de la PVP, amb totes les nostres aspiracions acomplertes, i en aquest context, la Plataforma es dissoldrà definitivament. Entre tots, més de mig milió de persones, haurem pogut frenar el consum desordenat del recurs limitat, con es el territori, i esperem disposar de les eines adequades i de respostes que estiguin en proporció amb els danys greus i irreversibles que shan fet durant els darrers anys.
Per poder arribar als nostres objectius collectius, cal que la PVP i tots els seus adherits, continuïn la seva tasca de sensibilització i de pressió; que els polítics vagin resolent pas a pas, les diverses tramitacions. I que es constitueixi, si es possible, algun ens que lideri aquesta voluntat de canvi i de desig de començar una altra forma de relacionar-nos amb lAdministració. Per a realitzar aquesta missió seria aconsellable disposar dun interlocutor plural que esdevingués el portaveu de totes les nostres aspiracions collectives.
El que ens cal són eines per planificar des del diàleg, projectes que obtinguin resultats satisfactoris. No en tenim prou amb una simple eina dintermediació local. Cal disposar dun organisme capaç de reclamar i construir polítiques específiques docupació, de formació, de suport de la pagesia, de suport als emprenedors, de reindustrialització, dinfraestructures, de respecte al medi ambient, dun turisme de qualitat... Trobar el fil per a encaminar-nos vers una societat del coneixement, culturalment avançada, de benestar, etc.
Hem de saber convertir la crisi que patim com la gran oportunitat per rellançar-nos i fer país, per recuperar el temps perdut. Si la realitat actual no ens agrada, lhem de transformar per tal datendre millor a les persones. Seria desitjable, que al 2014, cada habitant de les nostres comarques, percebés el nou Consell de Vegueria del Penedès, com una institució útil, amb una gestió moderna i propera a les persones. Que constatés que tots els seus càrrecs són escollits per la via duna elecció de representació directa.
La proposta demana fer tots els esforços necessaris per superar les actuals traves burocràtiques i bloquejos partidistes. Demana poder-nos situar en una diversificació real de l'activitat econòmica i productiva del Penedès, tot donant suport al teixit empresarial, prioritat a la implantació d'inversions d'alt impacte i accelerant l'execució dels projectes en l'àmbit de les infraestructures, de la investigació i innovació.
LA NOVA CULTURA TERRITORIAL
Limpuls dels valors de sostenibilitat ambiental, deficiència econòmica i dequitat social demana al Penedès, que generi una nova cultura del territori. Arribats al 2014, amb lÀmbit Funcional, el Pla territorial Parcial, la circumscripció electoral i la Vegueria Penedès en marxa, tindrem unes millores molt importants, dentre les quals podem destacar les següents:
- Una major capacitat de decisió a lhora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori; més recursos econòmics.
- Una millor gestió dels serveis públics i les infraestructures, així com de lús dels recursos públics en general, puix shaurà apropat la gestió a la ciutadania.
- Més força i sobirania a lhora de participar en les decisions de futur del país, ja que disposaríem duna veu pròpia i duna circumscripció electoral pròpia.
- Els llaços socials i culturals de les quatre comarques estaran molt més reforçats i gaudiran duna major autoestima. Comptat i debatut, una millor qualitat de vida per a tothom.
Amb tot això, podem garantir que tindrem un territori més endreçat i que aquest fet ens facilitarà recollir un major respecte, per part de tots, des del Penedès i des de la resta de Catalunya. Per això és fonamental promoure, prioritàriament, el desenvolupament social i econòmic dels pobles, ciutats i viles de la VEGUERIA amb criteris de cohesió i sostenibilitat. En definitiva, hem de construir el nostre futur des de baix, des de la proximitat a les persones, per tal que la gestió prudent del territori esdevingui lelement central dun nou debat ciutadà, instaurat de forma permanent, i amb la màxima participació de tots els agents implicats.
Junts, haurem demostrat que som capaços de corregir els errors del passat i dencertar les decisions del futur. La proximitat i el coneixement immediat de les nostres necessitats ens permetran resoldre molt millor les nostres deficiències i limitacions. Amb aquestes condicions i amb una administració més justa i eficaç, podrem situar paulatinament el Penedès com una de les zones més dinàmiques de Catalunya.
Fèlix Simon
Membre de la PVP