FÈLIX SIMON, 28.07.2009, Ple de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès

Sessió ORDINÀRIA del PLE DE L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
Dimarts, 28 de juliol 2009

Bona nit,

Alcalde i regidor de la Vegueria,  a tots els regidors/regidores, vilafranquins i vilafranquines.

 “Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas per lamentar-la. Cal, doncs, plantejar la situació de manera clara i radical: no podem acceptar de viure més temps amb l’estigma de ser una col•lectivitat mal encaixada en l’espai polític que ens ha tocat...”.

Aquest text, és de Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’he triat com encapçalament, perquè hi veig una estreta relació amb tots nosaltres.  Està extret de la seva  intervenció al Parlament de Catalunya, el passat 1 de juliol. Entre moltes, remarco una frase clara i contundent:
 “La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica”.
En el seu parlament, que duia per títol “la paraula”, va establir una relació intima entre col•lectivitat, individus i llengua. Jo, si em permeteu, faré extensiva aquesta idea a Catalunya, entesa territorialment. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar  el seu encaix amb el país. Altrament, parafrasejant Solà, el país no tindrà ni salut social ni salut política.

Un dia, tindrem l’àmbit d’aplicació del Pla territorial Parcial, però si l’escapcen o el debiliten, què en quedarà? De què servirà? Ens podrà garantir la Vegueria ... si algun dia s’instaura? El nostre Pla Territorial, a manca de Vegueria, ha d’ésser, també, l’instrument que defineixi els objectius per a un desenvolupament sostenible, l’equilibri territorial, la preservació del medi ambient i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran cap a una determinada visió de futur.

Però voldria recordar el començament de tot plegat. Inicialment, es van fixar 6 àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, segons el que estableix la Llei 23/1983. Però el Pla Territorial General de Catalunya no tenia en consideració l’àrea funcional de planificació de l’Alt Pirineu i l’Aran. Aquestes dues comarques s’encavalquen amb les àrees de l’àmbit de Ponent i el de les Comarques Centrals i en relació amb elles tenen diferències ben clares. Això va cridar l’atenció i es va imposar la necessitat de fer un altre plantejament. Així, doncs, al cap de 6 anys, es reconeixen l’Alt Pirineu i l’Aran, com la 7na àrea funcional de planificació. És la Llei 24/2001, de 31 de desembre, mitjançant la modificació de l’article 2 de la Llei 1/1995.

I ara, el Penedès. Fa cinc anys, l’IEP va fer públic el seu manifest pel Penedès i neix la PVP. El nostre objectiu era treballar per esdevenir un nou àmbit, el vuité, amb un procediment semblant al de l’Alt Pirineu i això abans que no es revisés el PGTC que la llei preveia pel 2005.  Com la majoria ja deveu saber, l’Àmbit Funcional del Penedès va ser aprovat ja de bon principi, fa més de 3 anys. I posteriorment,  ho va tornar a ser en la represa de la vida parlamentària, després de les eleccions de 2006, fa més d’un any i mig. Doncs bé, el govern té congelada  la creació de l’Àmbit i vol guanyar temps. Abans, vol desplegar el Pla Territorial Metropolità i la resta de plans parcials. Totes les decisions que afecten el Penedès, seran preses des de fora, des dels altres àmbits veïns. Nosaltres hi tindrem una mínima participació i representació. Ens configuren el territori des dels interessos de l’expansió Metropolitana. 

La tasca de la PVP, durant aquests cinc anys, ha estat extenuant... Se’ns aplica la tàctica de confondre i cansar. Però cal plantar cara al govern. Cordialment, si es vol, però amb contundència i eficàcia, sense deixar-se temptar per cants de sirena. A la PVP no creiem que tot plegat sigui just, perquè no estem rebent el mateix tracte que es donà a l’Alt Pirineu/Aran. I ara ens cal presentar al•legacions contra el Pla Metropolità, perquè a l’Alt Penedès i al Garraf no ens correspon d’ésser-hi i no hi volem ser. Com tampoc el Baix Penedès li toca estar en el pla parcial del Camp de Tarragona ni l’Anoia en el de les Comarques Centrals.

Tant el President Montilla, com el conseller Ausàs, han reiterat que “l’aposta del Govern, és perquè Catalunya tingui set vegueries”, la mateixa cantarella del president Pascual Maragall, que em va dir, el 22.06.2006 a Vilafranca, amb to desafiant: “seran 7 i només 7”  O les amenaces del conseller Nadal, en el sentit que donaria ordres per aturar “aquesta pluja insensata de mocions que arriben al Parlament...”. Ho heu sentit bé?

Si tots fem país, per què no es fa justícia creant l’àmbit Penedès sense més demores? Som una part important de Catalunya; representem més del 6% de la seva població, la que hauria d’esdevenir ara mateix el vuitè àmbit, però sencer. Si no hi fem res,  ens passarà com l’Estatut. Per això, nosaltres creiem que els temes territorials, cal fer-los amb realitats tangibles, amb acords polítics sòlids. 

Des de la Plataforma, tenim en aquest moments 98 dels 135 diputats del Parlament. Ells  donen la seva conformitat i han subscrit llur compromís a favor del Penedès. Això representa el 73% del Ple, més de dos terços de l’òrgan suprem, la cambra. El PSC, amb 37 diputats, es l’únic grup que deixa aigualir la nostra reivindicació deixant passar el temps i seguint les indicacions del conseller Joaquim Nadal (PTOP). Deixeu-m’ho dir: tan difícil resulta als grups d’ERC i d’ICV pressionar dins del govern per resoldre aquesta situació? Ara ens diuen que ens hem d’esperar com a mínim fins el març del 2010, un cop el PTM estarà enllestit i vist per sentència.

Coneixeu la notícia del dia? La reunió del Consell de Govern ha donat avui el vistiplau a l’Avantprojecte de llei del Consell de Governs Locals, un òrgan que representarà els interessos del món local davant les diferents institucions de la Generalitat. És una institució prevista a l’Estatut i de caràcter independent, on seran representats els municipis i les vegueries de Catalunya de manera proporcional a la població i el territori.  “Ausàs, que aquest dimarts exercia de portaveu del govern, ha assegurat que l'objectiu de la Generalitat és "impulsar" a la tardor la llei de governs locals, aprovada pel govern, i la llei de vegueries, entre d'altres normatives que han de configurar la "nova arquitectura del país, que permetrà, segons ha dit, superar l'administració provincial", entre d'altres coses. D'aquesta manera, les províncies actuals desapareixeran a favor de les set vegueries previstes (Girona, Barcelona, Catalunya central, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Ponent i Pirineu i l'Aran)”.

No creieu que un Penedès sense vegueria pròpia, o amb un Àmbit de no res, es convertirà en un territori despersonalitzat, sense ànima? Ho podem permetre? Cal arriscar molt més pel Penedès, cal distingir entre el que es pot, el que es vol i el que s’ha de fer per establir ordre de les pròpies prioritats. Ni que sigui per dignitat, feu-ho possible. Expliqueu-ho amb claredat als vostres dirigents del partit, que es noti la vostra veu. Correspongueu plenament als vostres electors i feu lògic el suport que els vostres regidors de tot el Penedès, han donat a l’Àmbit i a la Vegueria. El Penedès us ho agrairà, especialment les generacions venidores, que són les que en gaudiran. Altrament, es recordaran de nosaltres, pel territori trinxat que els deixarem.

Encara caldria explicar moltes més raons que ens justifiquen: raons econòmiques, culturals, històriques, identitàries, etc, que no podem resumir en deu minuts. El text de la moció es prou clar. Us demanem que l’aproveu, tal com ho estan fent molts altres ajuntaments; que presenteu les al•legacions per aturar el Pla Territorial Metropolità, en tant que afecta l’Alt Penedès i el Garraf. Cal dir que diverses entitats han tramitat les seves al•legacions i més de 500 persones ho han fet a títol individual.

Esperem i confiem que entre tots ho farem possible; que el govern no ens doni més allargues. Que el Penedès,  tingui reconeguts els seus drets i es pugui acabar com més aviat millor, amb l’assetjament de l’àrea metropolitana, en expansió compulsiva. El nostre aval, és la voluntat manifestada per 63 ajuntaments que representen el 90% de la nostra població (+407.000 persones, de les 452.624 que estan censades), a banda dels 4 consells comarcals, més de 125 entitats, centenars d’empreses i milers de persones, que com sabeu, també hi estan donant el seu suport.

I acabo, amb una altra frase del lingüista Joan Solà:
“La primera condició, la bàsica i imprescindible, per arribar a alguna solució és que ens creguem plenament que ens cal preservar la nostra personalitat, i per tant, que estiguem disposats a arribar fins allà on calgui per aconseguir-ho...”.

Gràcies a tots i a totes,

Visca l’àmbit i visca la Vegueria del Penedès.

Fèlix Simon
Portaveu de la PVP