FÈLIX SIMON, El Punt, 15.06.2009, Feta la llei, feta la trampa

Feta la llei, feta la trampa.

Aquest refrany procedeix del llibre «Secret Tibet», de Foasco Moriani, on explica com una comunitat de monjos japonesos tenien una regla que només els permetia menjar carn d'animals marins. Llavors, varen decidir anomenar el porc senglar com a balena silvestre i des d'aleshores se'l menjaven sense escrúpols. Però això no es aplicable al Penedès: nosaltres no formem part de la regió metropolitana, com el porc senglar no es una balena silvestre. No ens poden obligar a esdevenir el que no som.

A la pràctica, un Penedès sense l’àmbit funcional tindria conseqüències molt negatives i sense la Vegueria Pròpia, ens convertiríem ràpidament en un territori despersonalitzat i sense ànima. El govern segueix  escatimant el que és nostre i continua endavant amb els 7 plans parcials previstos. El darrer que va ser aprovat és el de la regió Metropolitana, amb la desagradable sorpresa de comprovar com és de diferent el seu contingut final de l’avantprojecte presentat fa un any i, alhora,  que no conté les propostes del Pla Director de l’Alt Penedès... Una demostració més de la prepotència del conseller Joaquim Nadal i del seu equip. No podem tolerar per més temps que ells decideixin per nosaltres...

Tenim ben present, val a dir, el que diu la normativa: la utilització dels plans directors territorials, només té sentit en absència dels plans territorials parcials i que un cop aquests hagin estat aprovats, el pla director territorial s’haurà quedat sense espai propositiu. El decret 142/2005 del DPTOP estableix, que els plans directors s’han d’adaptar als plans territorials parcials. No obstant això, el reglament que regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials estableix, també, que els municipis poden exercir la iniciativa de formulació d’un nou pla parcial si representen, com a mínim, els dos terços dels municipis afectats i que aquests, al seu torn, representin els dos terços de la població.

Si el Penedès, desprès de la campanya de la PVP, complim aquests requisits, es legítim que ens preguntem, què estan fent els polítics. Ens referim als polítics d’aquí i també els d’allà, els de dretes i els d’esquerres, els nacionalistes, sobiranistes o independentistes... Ells tenen l’obligació de donar exemple i posar-se d’acord, si cal; i això més enllà de lluites partidistes i de protagonismes estèrils, els quals estan afavorint el retard en l’aplicació de la llei. D’aquest irreparable perjudici, el territori els en demanarà responsabilitats, tant si és degut a la seva incompetència com a la seva desafecció o, simplement, a la falta de  coratge de llur majoria.. 

Al cap de més de 3 anys de la primera aprovació de l’àmbit a la Comissió de Política Territorial i 18 mesos de la segona,  queda clar que el govern ens vol  fer esperar per tenir-ho tot desplegat, lligat i ben lligat. Però això és una falta de respecte a un territori de cinc-cents mil habitants. S’han acabat els terminis i no podem acceptar el que ens està imposant el DPTOP davant de la passivitat de la majoria de responsables polítics de dins i de fora del govern. Ja no ens deixarem enganyar més; s’han acabat les bones paraules i les falses promeses. Davant d’aquesta impotència, no ens queda altre remei que plantejar accions més contundents.

La nostra aposta de canvi consisteix a tenir, simplement, un pes territorial clar i definit, per poder frenar l’assetjament de l’àrea metropolitana en expansió contínua. Necessitem frenar el fort creixement demogràfic, i recuperar un  Penedès autònom, amb les pròpies singularitats; que pugui crear  xarxa, tot establint intercanvis entre les comunitats properes.  Necessitem que la gestió del territori s’orienti a la sostenibilitat ambiental, a l’optimització dels recursos, al respecte a la identitat paisatgística, a l’eficiència funcional i econòmica, a la cohesió social.... per poder esdevenir quelcom més que una futura i mal engiponada regió administrativa de Catalunya, a semblança del que s’ha fet amb les més properes a Barcelona.

Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia