JOSEP FAURA, L'Extra, 20.05.09, Lligams culturals, lligams de Vegueria

  • Imprimeix

Lligams culturals, lligams de Vegueria


Aquest darrer cap de setmana s’han produït dos fets significatius per al Penedès: la Festa de la Cultura Penedès 2009, organitzada per l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs), celebrada a Calafell, i la III Trobada castellera de colles penedesenques, promoguda per la Plataforma per la Vegueria en el context de les Fires de Maig de Vilafranca.

Són uns fets significatius perquè representen la continuïtat d’una tradició que ve de lluny: des del primer terç del segle passat en les exposicions d’Art del Penedès i d’unes trobades que s’havien encallat fa uns anys. La novetat positiva és que ara s’hi afegeix el marc i l’aspiració comuna a la Vegueria.

Tanmateix, aquestes festes encara no tenen l’Anoia com una peça plenament integrada. L’Anoia ha demostrat a bastament, a través de les mocions municipals -23 ajuntaments, de 33, sense descomptar els de la Segarra-, i del Consell Comarcal, que vol la Vegueria. L’edició de l’EXTRA, no s’hauria produït si no hi hagués un espai on reflectir la imatge d’un Penedès unitari i estendre el camp de les possibilitats culturals, comercials i de retop, polítiques, tot donant informació i rebent-la de les altres tres comarques.
A les festes que ressenyem, els falta, per tant, la cirereta: que l’IEP abasti tot el Penedès, incloent-hi l’Anoia i que aquesta comarca s’afegeixi a la IV trobada Castellera, la de l’any vinent, tot celebrant-la, si pot ser, a Igualada. N’hi hauria moltes altres a afegir i de procedència ben diversa, però falta, sobretot, que el pastís que espera la cirereta adopti cada cop més consistència i qualitat específica. La realitat present, -la que ens imposen des de Barcelona- no és gaire optimista: la creació de l’àmbit està encallada; es redacta el pla territorial parcial per a l’Anoia, pensant en Manresa; el de l’Alt Penedès i Garraf, des de Barcelona; i el del Baix Penedès, des de Tarragona. Mentrestant, es van traslladant molts serveis fora del territori. Si no es vigila, ens trobarem amb un Penedès fet i pastat abans que el projecte de l’àmbit es posi a caminar. Estarem supeditats a les conveniències d’altri mentre anem pensant en petits o nuls avantatges de negociació parcial.

Cal que els Consells Comarcals, els alcaldes i els municipis – s’adonin que estan a la mercè de l’exterior. Que allò que han aprovat –la Vegueria i el que suposa- està políticament en suspens i estem esdevenint per la via dels fets una cua de peix que no la veu ni se la sent i només hi pensa quan li convé.

La cultura i la festa popular són un vincle real i cal que els acompanyin la concreció política amb uns referents de suport i de facilitats que intensifiquin llur expressió. Necessitem que les quatre comarques estableixin més lligams: mancomunitats de serveis en allò que calgui, polítiques globals, alternatives amb visió penedesenca, una presa de posició sobre el mateix fet de la redacció dels plans i, sobretot, la reclamació conjunta d’allò que ens deuen.

A les veus en favor de la Vegueria ara s’hi ha afegit la d’una altra capital important -la de Vilafranca- en la persona de l’alcalde Pere Regull. Una raó més per desitjar que l’actual dispersió es converteixi en un cor i una veu més unànimes.