JOSEP GUILLÉN Josep Faura Pujol, El Punt, 14.06.2008, I les vegueries!
Arran dun article de Jaume Bosch (ICV) a El Punt.
El diputat Jaume Bosch dICV en un article a El Punt (16/05-08) preguntava per la consecució de les vegueries i les considerava necessàries per al reequilibri territorial de Catalunya.
... Caldria recordar-li que, malauradament, el seu partit no ha demostrat tenir massa discurs sobre les vegueries, ni sha preocupat per saber què en pensa la gent dels territoris, anomenats vulgarment de comarques. Si més no, a nosaltres ens nha arribat un actitud contradictòria a través dels regidors dICV al Penedès.
Volem interpretar, però, larticle del sr. Jaume Bosch com una presa de posició favorable als territoris i a una obertura a les reivindicacions que plantegen.
Li hem de dir, de primer, que des del Penedès, patim les dinàmiques metropolitanes. Nosaltres encara som un territori amb característiques ben definides, tal com es demana per a la divisió territorial. I no ho són tant alguns dels actuals Àmbits Funcionals de Planificació Territorial (AFPT) on es troben incloses, forçadament, les nostres comarques (Àrea Metropolitana, Camp de Tarragona o Comarques Centrals).
És per això que reclamem la nostra Vegueria i, ara i aquí, el pas previ que li és indispensable: lÀmbit (AFPT). Cal dir que ICV, per part del seu diputat el sr. Salvador Milà, va tenir una intervenció molt aspra i dura en contra de la proposta de lÀmbit Penedès debatuda a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya en la sessió del 5 de desembre de 2007. La proposta va ser aprovada per una ampla majoria, menys la negativa del PSC i labstenció dICV, sorprenent per doble motiu. En què quedem?
Els Àmbits, posats en funcionament amb voluntat política i democràtica, ja suposarien com es diu en larticle esmentat, linici daquesta democratització. Permeten, per llei, intervenir en la planificació territorial, disposar dun òrgan representatiu i dun Delegat Territorial. Aquests elements donen joc i poden preparar un futur descentralitzat.
Al Penedès ja tenim concedit lÀmbit (AFPT), però el Departament dObres Públiques del sr. Nadal (PSC) i lambigüitat i el silenci dICV són els factors principals de la negativa a concretar-lo segons lesperit i la lletra de lacord. ERC està cercant en els socis del tripartit un consens que se li està fent gairebé impossible.
Les vegueries, el projecte de les quals sajorna cada cop més, responen a una voluntat democratitzadora i federalitzant del territori. Així es dedueix de lEstatut. Absorbint les diputacions, permetrien coordinar-se amb els Consells Comarcals, quedant-se amb el seu aparell administratiu i suprimint-ne el polític. Atorgarien poder als territoris per a gestionar unes competències que la Generalitat ha de descentralitzar. Sobririen a la possibilitat que la ciutadania pogués votar els seus representants i sentir-se propera a aquesta institució. Els donarien veu i lloc institucional per a debatre la política global del país. És precisament això el que reclama el ser. Jaume Bosch.
I doncs, per què ICV no sesmerça més a promoure-les? Si es celebra que el president Maragall hagués impulsat els Àmbits, apostin també per laplicació de realitats legals ja aprovades. Per què es dóna per bona la situació de set Àmbits quan hi ha un acord parlamentari que determina que sigui vuit?
Estem dacord amb el sr. Bosch que cal trencar el centralisme barceloní que empeny cada dia més a transvasaments no desitjats; però també a creixements urbanístics insostenibles, a polígons logístics... Els territoris estem pels pactes, no per les imposicions.
Amb el problema de laigua ICV ha tingut una ocasió claríssima per a exercitar-shi, cosa que ha provocat segurament la redacció de larticle que comenten. Al Penedès, on l`Àmbit (AFPT) ha obtingut un doble aval parlamentari -juny de 2006 i desembre de 2007- ICV hi té una bella ocasió: que accepti lesperit i la lletra de lacord del Parlament, que faci un debat intern sobre el tema i que el situï en el context de la participació ciutadana, un terme prou habitual a ICV. Això arreu de Catalunya, i a les nostres comarques, on fa temps que lestem demanant de manera prou clara i rotunda.