JOSEP FAURA, El 3 de vuit, 06.06.2008, “Democratitis”, Vegueria i Festa Major

  • Imprimeix
Fins ara la Vegueria ha anat incorporant-se en la consciència popular com un element normal d’allò que es pensa “en penedesenc”. Llevat de sectors molt restringits del PSC i d’adjunts oficials, no han sorgit resistències públiques. La gent en privat i en col·lectiu - fins i tot la militant del PSC- accepta amb naturalitat la conveniència de la Vegueria. La mateixa disciplina de partit –fèrria en la regió X- s’ha trencat sovint al Penedès. Força regidors, i més d’un alcalde –com ara el nostre Marcel Esteve- s’hi han mostrat favorables públicament.
L’Ajuntament de Vilafranca va acordar al seu moment que vol la Vegueria. Arribada la Festa Major, doncs, semblaria lògic que, la vila, acompanyada per la pràctica totalitat d’ajuntaments que comparteixen l’Alt Penedès, fes presidir programes i cartells amb el logo de la campanya aprovada oficialment.
Però es veu que això no pot ser: hi ha gent que pensa que en una Festa Major no és per a “fer política”, sobretot perquè “n’hi ha que no hi estan d’acord”.
Quants? Quí? Per què? No s’entén.
Aquest és el segon any que els Administradors es neguen, amb la mateixa excusa, a donar visibilitat a la campanya per la Vegueria. És fa, doncs, inevitable la sospita: qui tria les persones que constitueixen aquesta Junta, de qui depèn en bona part el pressupost, amb qui es gestiona el programa? Quina ascendència política no hi exerceix el poder municipal? O és que l’ombra de la regió X és allargada?
L’aspiració a la Vegueria ha fet mèrits per superar el partidisme i obtenir un marc global on ens mourem, si hi ha sort, els penedesencs dins la diversitat de partits, entre els quals el mateix PSC. Aquest partit, però, adopta l’actitud vergonyant de dir “sí” oficialment i “no” -o fer dir “no”- de sotamà, cosa que hem comprovat amb certesa en moltes ocasions.
Tanmateix els acords municipals –regits per la llei de les majories i les minories- són política en sentit genuí. Com ho és l’organització d’una festa major, o la distribució d’ajudes, o la confecció del butlletí municipal o la creació d’un parc infantil o la dedicació d’una plaça i d’un carrer o un homenatge municipal. La gent ho accepta i els titulars diuen: “Vilafranca vol...”, quan de fet ha estat molt sovint una majoria escassa la que ha adoptat l’acord.
Els acords, quan en el nostre cas són tan absolutament majoritaris, s’han d’acceptar com a propis de la ciutadania i en el cas de la Vegueria, que dóna un horitzó de futur, han de ser celebrats en una festa col·lectiva, malgrat les reticències i mitges tintes d’un sector interessat i minoritari.
La negativa fa pensar en un atac de “democratitis” en favor del nucli dominant. Ja és conegut aquest tipus d’excuses. Por, tendència partidista, idees poc clares? Sembla com si ens trobéssim en època franquista davant de qualsevol reivindicació popular i de coses aprovades, fins i tot, pel mateix Govern. Com si una qüestió que no agrada a determinats pesos pesants necessités una unanimitat que mai no aportarà cap urna ni cap referèndum, si és que rebutgem la dictadura. Però les consignes privades, o la seva ombra, es confonen amb la política... Allò que li és contrari, rep el terme pejoratiu de “política”, es fa recurs a la “democràcia” i la “política” perd la seva noblesa en mans d’interessos partidistes.
La Vegueria i la possibilitat de fer Penedès des del Penedès, hauria de ser prou motiu de festa i de Festa Major, a Vilafranca i arreu del territori.
Josep Faura i Pujol
de la Plataforma PVP