FÈLIX SIMON. Sopar solidari 18.04.2008

INTERVENCIÓ CASAL - 18.04.2008

Bona nit a tothom,

Aquesta és una diada històrica.
La participació és de qualitat i no tan sols de quantitat.
I no cal dir que amb les 500 persones presents a la “nit de la Vegueria”, el territori hi està molt ben representat.
Hem acomplert el nostre objectiu: celebrar una jornada reivindicativa i festiva alhora.

De fet, tot ha estat possible gràcies a la col•laboració de 22 empreses, d’organitzacions i persones diverses. Especialment dels membres de la permanent de la PVP, representants de les quatre comarques, que hi han dedicat aquestes darreres setmanes, totes les seves energies i capacitats.

Permeteu-me doncs, que en nom de tots els que s’han adherit a la nostra campanya, agrair-vos la vostra participació i felicitar-vos.
Heu fet l’aposta en favor d’un dret irrenunciable: el de tota persona de defensar i treballar per allò en què creu.

Malgrat que respectem els escèptics, que n’hi ha..., reivindiquem la lliure i sobirana voluntat política dels penedesencs.

És evident que encara no hi som tots.
Diuen que els altres, mentre no hi participen, no compten;  però volem deixar clar que a l’acte d’avui tothom ha estat convidat, sense excepcions. A més dels qui ens han donat suport, ens hem adreçat d’una manera especial, a regidors i alcaldes de les 4 comarques.

Catalunya, en pocs anys, ha passat de sis milions d’habitants a més de set milions i mig. És un augment espectacular.
El Penedès ha estat la regió amb més creixement.
Ja sabem que cada unitat geogràfica té unes capacitats de població màxima i mínima difícils de definir. 
El que és cert és que fa urgent  donar unes dignes condicions de vida als nouvinguts; com també és certa la necessitat de garantir, als que ja hi eren, que no vegin retallades les fites socials ja assolides.

Dèiem en el nostre acte fundacional, que cal aprofitar l’oportunitat històrica, única i irrepetible que se’ns presenta.
És imminent un nou marc territorial o la consolidació per la via dels fets, de l’actual.  En el context d’una realitat social cada vegada més complexa i diversa, les 4 comarques penedesenques han d’unir les aspiracions i els propòsits comuns.
Hi ha una altra manera de viure.

Cal que siguin reconeguts com a drets col•lectius i que trobin  un encaix en el marc institucional. Tot plegat per a garantir per als nostres fills –que seran els de la generació VP-  un futur millor.

Tanmateix, voldria recordar el que va dir el passat 7 d’abril, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en l’acte de la Comissió que va aprovar la publicació de l’avantprojecte del pla sectorial metropolità.
Va dir, ni més ni menys, que hi havia un “ple acord del món local...”

Si el conseller Nadal no mentia, què hi feu doncs avui i aquí, tants representants institucionals, precisament en aquest acte reivindicatiu?

En el seu comunicat de premsa es parla d’una tramitació consensuada i que s’ha garantit la participació dels ens territorials... I també que “ciutats que conformen l’anomenat “Arc metropolità”,  com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, entre d’altres, veuran potenciat el seu desenvolupament”.

Quin desenvolupament? El que veiem? Créixer i més créixer?

També es parla d’Igualada. És a la Catalunya Central, no? Doncs forma part del que anomenen “polaritats interiors”. El pla  té en compte, a més, la continuació del sistema urbà més enllà dels límits de la regió metropolitana.

No crec que cap dels qui heu vingut de l’Anoia, vulgui celebrar el desplegament del Pla territorial de la Catalunya Central, o els que heu vingut del Baix Penedès, del Camp de Tarragona, o els que heu vingut del Garraf i de l’Alt Penedès feu gaires alegries de l’avantprojecte del Pla Metropolità...

Tenim l’acord majoritari del món local,  del Penedès, que representa el 89% de la població; més de la majoria qualificada dels municipis de cada comarca. Això exigeix al govern crear l’Àmbit de Planificació, el nostre, que doni dret a disposar del pla sectorial del Penedès. Se n’ha deixat constància a través de la llarga cursa dels acords dels plens, reiterats alguns, tres vegades. Què més?

És l’hora de fer realitat les nostres demandes d’unitat i d’autonomia, d’apropar l’administració al poble. És l’hora de la seva simplificació. En tota descentralització territorial, el principi definidor bàsic és el territori, en el qual se situa un ens o organisme que prestarà els serveis imprescindibles i essencials per a la vida col•lectiva diària.  Es busca que siguin més propers a la comunitat i respongui a criteris de representativitat democràtica.

Si aquest ens disposa de mitjans, la descentralització es fa possible i la conseqüència que l’hauria d’acompanyar és la millor redistribució dels recursos, l’anticipació,  la planificació del seu futur.

Nosaltres rebutgem una passivitat resignada i per això necessitem, ara ja, el reconeixement dels nostres drets i deures. Volem veure funcionar aquest ens. Ara es el moment, no en tenim cap dubte; aquell moment, utòpic per a alguns, somiat per altres... És l’hora del coratge final.

L’autoestima ens ha estat fonamental. Tots nosaltres tenim una força vital que ens empeny, i ens referma en el convenciment que l’Àmbit cal que sigui aviat.  Per a fer-ho possible, només cal que aquest procés estigui en el centre de l’agenda decisòria i d’actuació dels nostres representants polítics.

El Parlament ha d’escoltar la veu dels municipis, dels consells comarcals, d’ entitats, del món empresarial, dels ciutadans, etc. El Parlament, d’altra banda, es sobirà en els seus acords i el govern els ha de complir.
Tornem a demanar, doncs, als grups parlamentaris que presentin, com més aviat millor, una proposició de llei, -de compliment, per tant, inexcusable- per la qual sigui aprovada pel ple del Parlament, la creació de l’Àmbit i la modificació dels diversos plans on ens han ficat i ens hi comprometen.

Moltes gràcies per la vostra participació, i fins aviat.