FÈLIX SIMON. Sopar solidari 18.04.2008
INTERVENCIÓ CASAL - 18.04.2008
Bona nit a tothom,
Aquesta és una diada històrica.
La participació és de qualitat i no tan sols de quantitat.
I no cal dir que amb les 500 persones presents a la nit de la Vegueria, el territori hi està molt ben representat.
Hem acomplert el nostre objectiu: celebrar una jornada reivindicativa i festiva alhora.
De fet, tot ha estat possible gràcies a la collaboració de 22 empreses, dorganitzacions i persones diverses. Especialment dels membres de la permanent de la PVP, representants de les quatre comarques, que hi han dedicat aquestes darreres setmanes, totes les seves energies i capacitats.
Permeteu-me doncs, que en nom de tots els que shan adherit a la nostra campanya, agrair-vos la vostra participació i felicitar-vos.
Heu fet laposta en favor dun dret irrenunciable: el de tota persona de defensar i treballar per allò en què creu.
Malgrat que respectem els escèptics, que nhi ha..., reivindiquem la lliure i sobirana voluntat política dels penedesencs.
És evident que encara no hi som tots.
Diuen que els altres, mentre no hi participen, no compten; però volem deixar clar que a lacte davui tothom ha estat convidat, sense excepcions. A més dels qui ens han donat suport, ens hem adreçat duna manera especial, a regidors i alcaldes de les 4 comarques.
Catalunya, en pocs anys, ha passat de sis milions dhabitants a més de set milions i mig. És un augment espectacular.
El Penedès ha estat la regió amb més creixement.
Ja sabem que cada unitat geogràfica té unes capacitats de població màxima i mínima difícils de definir.
El que és cert és que fa urgent donar unes dignes condicions de vida als nouvinguts; com també és certa la necessitat de garantir, als que ja hi eren, que no vegin retallades les fites socials ja assolides.
Dèiem en el nostre acte fundacional, que cal aprofitar loportunitat històrica, única i irrepetible que sens presenta.
És imminent un nou marc territorial o la consolidació per la via dels fets, de lactual. En el context duna realitat social cada vegada més complexa i diversa, les 4 comarques penedesenques han dunir les aspiracions i els propòsits comuns.
Hi ha una altra manera de viure.
Cal que siguin reconeguts com a drets collectius i que trobin un encaix en el marc institucional. Tot plegat per a garantir per als nostres fills que seran els de la generació VP- un futur millor.
Tanmateix, voldria recordar el que va dir el passat 7 dabril, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en lacte de la Comissió que va aprovar la publicació de lavantprojecte del pla sectorial metropolità.
Va dir, ni més ni menys, que hi havia un ple acord del món local...
Si el conseller Nadal no mentia, què hi feu doncs avui i aquí, tants representants institucionals, precisament en aquest acte reivindicatiu?
En el seu comunicat de premsa es parla duna tramitació consensuada i que sha garantit la participació dels ens territorials... I també que ciutats que conformen lanomenat Arc metropolità, com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, entre daltres, veuran potenciat el seu desenvolupament.
Quin desenvolupament? El que veiem? Créixer i més créixer?
També es parla dIgualada. És a la Catalunya Central, no? Doncs forma part del que anomenen polaritats interiors. El pla té en compte, a més, la continuació del sistema urbà més enllà dels límits de la regió metropolitana.
No crec que cap dels qui heu vingut de lAnoia, vulgui celebrar el desplegament del Pla territorial de la Catalunya Central, o els que heu vingut del Baix Penedès, del Camp de Tarragona, o els que heu vingut del Garraf i de lAlt Penedès feu gaires alegries de lavantprojecte del Pla Metropolità...
Tenim lacord majoritari del món local, del Penedès, que representa el 89% de la població; més de la majoria qualificada dels municipis de cada comarca. Això exigeix al govern crear lÀmbit de Planificació, el nostre, que doni dret a disposar del pla sectorial del Penedès. Se nha deixat constància a través de la llarga cursa dels acords dels plens, reiterats alguns, tres vegades. Què més?
És lhora de fer realitat les nostres demandes dunitat i dautonomia, dapropar ladministració al poble. És lhora de la seva simplificació. En tota descentralització territorial, el principi definidor bàsic és el territori, en el qual se situa un ens o organisme que prestarà els serveis imprescindibles i essencials per a la vida collectiva diària. Es busca que siguin més propers a la comunitat i respongui a criteris de representativitat democràtica.
Si aquest ens disposa de mitjans, la descentralització es fa possible i la conseqüència que lhauria dacompanyar és la millor redistribució dels recursos, lanticipació, la planificació del seu futur.
Nosaltres rebutgem una passivitat resignada i per això necessitem, ara ja, el reconeixement dels nostres drets i deures. Volem veure funcionar aquest ens. Ara es el moment, no en tenim cap dubte; aquell moment, utòpic per a alguns, somiat per altres... És lhora del coratge final.
Lautoestima ens ha estat fonamental. Tots nosaltres tenim una força vital que ens empeny, i ens referma en el convenciment que lÀmbit cal que sigui aviat. Per a fer-ho possible, només cal que aquest procés estigui en el centre de lagenda decisòria i dactuació dels nostres representants polítics.
El Parlament ha descoltar la veu dels municipis, dels consells comarcals, d entitats, del món empresarial, dels ciutadans, etc. El Parlament, daltra banda, es sobirà en els seus acords i el govern els ha de complir.
Tornem a demanar, doncs, als grups parlamentaris que presentin, com més aviat millor, una proposició de llei, -de compliment, per tant, inexcusable- per la qual sigui aprovada pel ple del Parlament, la creació de lÀmbit i la modificació dels diversos plans on ens han ficat i ens hi comprometen.
Moltes gràcies per la vostra participació, i fins aviat.