ANTONI RIBAS, La Fura, 14.12.2007, "Som-hi amb la vegueria"

  • Imprimeix
“El Penedès tindrà l’eina per ser ell mateix”, deia el comunicat que la Plataforma va treure el dia 5 d’aquest mes, poc després de ser aprovada la resolució de crear l’àmbit funcional de planificació territorial de l’Alt Penedès i Baix Penedès, Garraf i aquells municipis de l’Anoia que ho decideixin. El debat parlamentari va ser interessant i ara hi ha molta feina a fer i es tenen 120 dies de coll.
La vegueria pròpia amb aquesta decisió avança un pas. I ha estat una llàstima que aquesta passa necessària no ho fos per unanimitat de tots els grups parlamentaris. PSC hi votà en contra i ICV s’abstingué. Després alguns parlamentaris han justificat posicions i n’han rebatut d’altres, tot en un clima pre electoral massa tens i espès.
Vaig seguir el debat per internet. Vaig veure les cares dels diputats, les samarretes del personal de la plataforma i les abraçades finals. El diari de sessions que recull aquest debat íntegre hauria de divulgar-se per aquí perquè tothom que vulgui assabentar-se de com va anar pugui fer-ho fil per randa.
Van mostrar-se –i aquesta és la meva conclusió– dues maneres de veure el Penedès (les tres comarques i l’àrea de l’Anoia): ser un àmbit propi de planificació o ser una subregió de l’àrea metropolitana de Barcelona. La primera posició la sustentaren els qui van donar suport a la proposta (CiU, ERC, PP i C) i la segona està en la base del que defensaren PSC i ICV. De fet el tema de la subregió el va treure el diputat Robert Labandera (PSC). “El Penedès i Garraf poden ser més efectius com a subregió metropolitana”, digué, segons les notes que vaig prendre del debat. I aquesta disjuntiva és, de fet, el que hi ha al fons de la discussió.
Van dir-se moltes coses i per mi algunes d’importants. El diputat Salvador Milà (ICV) va ser conscient de la pressió que pateixen les zones “ròtula” que toquen a les àrees metropolitanes. És el cas del Penedès, i el de l’Alt Maresme que ell coneix bé perquè és de Mataró. La diputada Llansana (ERC) va deixar clar que la creació de l’àmbit funcional no anava contra el programa del govern de la Generalitat, precisió molt útil perquè la gran premsa barcelonina ja furga dient que ERC “irrita el PSC” en plantejar una vegueria pel Penedès. Joan Raventós (CiU) va mantenir un cos a cos amb Labandera i va deixar caure: “Nosaltres també ens vam equivocar”, que hom suposa que feia referència a la campanya en el llunyà 1988 quan s’oposaren al Pacte del Penedès impulsat pels socialistes i a la decisió de Pujol de no crear l’àmbit, cosa que sí va fer amb l’Alt Pirineu, l’any 1995. Labandera afirmà, tot i el metropolitanisme evidenciat, que volien “modificar els 7 àmbits de CiU”.
Tot amb tot, uns van dir que sí a la creació de l’àmbit, uns altres que no i uns poquets no van mullar-se el cul i s’abstingueren. Ara, però, cal treballar. El Govern té 120 dies –quatre mesos de 30 dies– per emetre el decret que doni figura jurídica i administrativa a aquest nou àmbit. I és en aquest temps que cal seguir actuant perquè el govern no s’empari de cap estratagema administrativa per allargar el termini i escapolir-se de la decisió del parlament. Milà va dir que calia tenir un mínim d’organització per parlar amb les àrees metropolitanes i evitar que “ens passin per sobre”. Ara en la decisió que ha de prendre el Govern hi ha, si es vol, aquest organisme de gestió que pot ser un ens interlocutor.
Ara és un bon moment per reflexionar i treballar en refer el consens, deixant de banda interessos que vagin més enllà. I mentrestant algú ha de dir al president Montilla, a cau d’orella, que en acceptar la vegueria Penedès augmentarà la dimensió social de la seva obra de govern. I que anirà més enllà del que va anar Pujol.