FÈLIX SIMON, el 3 de vuit, 9.11.2007, El Penedès, terra de grans vins i caves?

Al Capítol de la Verema de l’Acadèmia de Tastavins del Penedès, es va parlar del preu del raïm i del futur del Penedès vitivinícola. Al final d’aquell sopar-tertúlia i desprès d’escoltar les intervencions d’elaboradors i agricultors i de llurs representants -patronals, consells reguladors i sindicats agraris- se’ns va confirmar el que ja sabíem: les posicions estan molt allunyades. Per això, atès el marc d’una realitat més i més complexa, fa falta una reflexió pública que permeti aprimar diferències i guanyar una voluntat comuna.

I, a veure: qui està realment interessat al Penedès a produir un vi i un cava de qualitat? No hi ha dubte que al pagès li convé molt avançar en aquest sentit, com també als petits elaboradors. Si més no en teoria, la millora repercutiria en el preu. Ara bé, la resta d’elaboradors s’estima més tenir les mans lliures per embotellar i comercialitzar també vi d’altres procedències? El resultat massa que el coneixem: un preu molt baix del raïm, ampolles etiquetades com a D.O. Penedès, Catalunya i Cava, poc consum en la pròpia àrea metropolitana, etc.

Crec que aquesta situació es correspon amb la necessitat de comptar amb la Vegueria. El Penedès té un continent, el territori; i un contingut, la nostra identitat, les potencialitats, la nostra ànima, etc... Si no recuperem la marca Penedès, l’Àmbit propi de Planificació i la Vegueria; si seguim esquarterats i utilitzats per altres marques veïnes, perdrem potencialitats i ens allunyarem cada dia més de la Rioja, posem per cas, que fa palesa la qualitat en el contingut i la marca en el continent: la Denominació d’Origen (DOC), i el nom d’una Comunitat Autònoma de 300.000 habitants.

Però el nostre problema és també que no ens ho acabem de creure. N’és un exemple el canvi de nom del Museu de Vilafranca (Museu del Vi), pel de VINSEUM (el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya). I el Penedès?. Si frisem perquè la nostra sigui la terra de grans vins, ens cal fer una aposta sense límits. No es tracta tan sols de conservar el territori, sinó d’encarrilar com cal els canvis que es produeixen dins d’un entorn de qualitat i d’un paisatge natural; d’aconseguir que ens en puguem sentir orgullosos pels seus valors ecològics, culturals i patrimonials.

La planificació territorial i urbanística és un instrument preventiu essencial per a la defensa de l’espai obert. Necessitem d’una nova cultura del sòl, de l’aigua, de l’energia i dels recursos que doni cos i presència als valors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència econòmica i d’equitat social. Per això el Penedès ha d’esdevenir Àmbit de Planificació, i Vegueria amb Denominació d’Origen Qualificada. Sense aquesta garantia, serà també difícil incrementar l’impacta econòmic generat per l’enoturisme i competir amb destinacions que tenen molta més notorietat que la del Penedès.

Fèlix Simon
De la Plataforma VP