ANTONI RIBAS, La Fura, 21.09.2007, Pepe, no em fallis
Diu una vella dita: El bou per la banya i lhome per la paraula. Així, doncs, parafrasejant el que el president Montilla va dir el cap de setmana passat al president Zapatero, gosem dir: José Montilla, no nos falles. Lagafem per la paraula. Això ve a tomb en saber dimecres de bon matí que lAjuntament de Sant Pere de Ribes havia votat favorablement per la vegueria. Els socialistes ribetans van estar-hi, però, en contra. Daquí que ara és moment ja dapel·lar el bon seny socialista. Companys, socialistes i Iniciativa, no ens falleu, no us poseu de cul a la reclamació.
Les dades que en aquests moments té el grup impulsor de la vegueria són ja del tot eloqüents: els ajuntaments que representen el 87% de la població de les quatre comarques hi són dacord. Mirant els nombres a la menuda, resulta que els ajuntaments del Garraf favorables a la vegueria representen el 97% de la població, al Baix Penedès és el 96% el favorable, a lAlt Penedès, el 85 % i a lAnoia, la més endarrerida, el 67% superant el llistó emblemàtic del 51%. Tot plegat, doncs, fa que la reclamació compti amb el suport de la gran majoria de regidors i alcaldes i ja no sigui una cabòria de quatre persones. De fet, fa molt temps que ha deixat letapa inicial i la reivindicació arrela i arrela.
És ja el moment de les decisions més serioses. Per això és important que els polítics amb diversos graus de responsabilitat, dins i fora del partit, en ajuntaments i fins i tot al parlament, que encara no veuen clara aquesta reivindicació del territori, de la nostra comarca, es prenguin seriosament la situació i estudiïn, debatin, preguntin, discuteixin, comparin i facin els exercicis intel·lectuals necessaris per poder donar un si a lobtenció de la vegueria Penedès. Ara és un moment oportú. Entre altres coses perquè aquest tema permet concretar debats essencialistes que poden perdres en lunivers de les idees. Sé que molts votant socialistes i daltres, confiats en lintel·lectual orgànic del partit, creuen el que alguns dirigents diuen que la vegueria és impossible; altres temen una càrrega de funcionaris i de càrrecs de confiança, altres pateixen per esmicolaments territorials i/o electorals... Són preguntes justes que cal respondre. El grup impulsor de la vegueria té respostes o ha estudiat alternatives als problemes. És, doncs, el moment dentrar en diàleg, danar a confrontar les desavinences i de buscar un punt dacord.
Com a anècdota expliquen que un regidor, davant la discussió de la qüestió de la vegueria, estava poc receptiu i fent una mitja rialla. Aquesta actitud sassembla a la que fan servir alguns polítics a les cambres de debat -a Madrid, el Congrés i el Senat en són més dun dia una bona mostra- per desqualificar el que diu ladversari quan no es tenen bones raons. La conyeta no és cap resposta i pot indicar, a més, un grau de menyspreu pel propi territori perquè quan es defensa la vegueria es defensa la comarca i el municipi. I si són bones les vegueries de Barcelona, la central, la de lEbre i la dels Pirineus, també pot ser bona la vegueria del Penedès-Anoia. Territorialment ja constitueix un bisbat! El papa va anar més ràpid que el Parlament de Catalunya, quina paradoxa.
La vegueria sha de fer amb el consens de tots els partits que hi ha al Parlament i, especialment, amb els qui governen. El major dells rep crítiques -malintencionades i grolleres- de botiflerisme. És el moment que no afluixi en el seu catalanisme, que en definitiva és escoltar la pulsió social. Per tant és el moment de dir-li a Montilla: Pepe, no ens fallis.