JOSEP FAURA, El Punt, 18.07.2007, El Penedès en una cruïlla
47 ajuntaments, (sen preveuen 12 més); els 4 Consells comarcals; 102
entitats; 12.500 ciutadans; associacions empresarials (2.000 empreses);
ERC, CIU, PP, les CUP, independents i una bona part de regidors
socialistes i dICV, (menys els partits), volen la Vegueria Penedès. Ara
bé, tot depèn, en última instància, del PSC i ERC.
LEstatut del 2006 preveu que Catalunya sha de dividir en regions.
Anteriorment, el 1995, es promulgà el Pla Territorial General de
Catalunya (PTGC) els objectius del qual són potenciar el
desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar-ne el creixement.
Fruit daquest PTGC, sestablí la divisió del país en sis demarcacions
supracomarcals o Àmbits Funcionals Territorials (AFT): Àmbit
Metropolità, Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de lEbre,
Ponent i Comarques Centrals. A partir dells shaurien danar redactant
els Plans Territorials Parcials. La Llei de 1995 preveia un termini de
10 anys per a ser revisada. Lany 2000, lanomenat informe Roca,
presentà unes propostes per a lordenació futura del territori, però no
hi hagué acord i el tema va quedar aparcar. Però el 2001, per la pressió
dels polítics de la zona, es creà un setè Àmbit: lAlt Pirineu i Vall
dAran. Val a dir que només a partir del 2004 alguns àmbits han començat
a tenir incidència real.
La importància daquestes demarcacions ve donada per lexperiència
dallà on ja funcionen puix la planificació sorienta des de la realitat
territorial. Seran les futures lleis de Vegueries i Electoral, les que
hauran de definir els termes de la descentralització i de la
representació parlamentària des del territori. Ara bé, cal dir que mai
no shan justificat amb cap estudi econòmic aquests àmbits, destinats a
Vegueries, ni el seu nombre. El Parlament no shi ha pronunciat, però en
tot es parteix de set així com el projecte recent de Llei electoral.
La Plataforma per una Vegueria Pròpia neix el 2005 per a evitar que es
confirmés la divisió establerta el 1995, que semblava imminent. Per als
qui donen suport a la VP, la unitat del Penedès és indiscutible. Compta
amb ciutats de tipus mitjà que irradien influència, el compensen i el
reequilibren industrialment, agrícolament i en serveis: Igualada,
Vilafranca, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú (port marítim); més una
ampla gamma de viles i pobles i un teixit de relacions basades en la
configuració del territori i en la dinàmica social i cultural. Tenim una
població de 425.000 habitants que el 2015 pot arribar a 525.000. De fet,
esdevindria la quarta vegueria de Catalunya en potencialitats i població.
Doncs, bé, si no canvia la inèrcia, lAlt Penedès i el Garraf van a la
Regió Metropolitana; el Baix Penedès a Tarragona i lAnoia a les
Comarques Centrals. Ben escampats, ens planejaran des de fora. La
Regió I, atès el seu pes polític, econòmic i empresarial, que compta amb
4.841.000 dhabitants (el 68% de Catalunya), seguirà exercint sobre els
camps encara oberts del Penedès la seva expansió natural industrial i
de col·locació de serveis. Així els ha anat al Baix Llobregat i al
Vallès, a nosaltres mateixos, i sobserva a lentorn de Tarragona... No
cal dir que com més Metròpoli més desequilibri per al conjunt català.
A les adhesions esmentades hem dafegir un fet important: lacord del 21
de juny del 2006 adoptat per la Comissió de Política Territorial del
Parlament pel qual sinstava el Govern de la Generalitat a establir
lÀmbit de Planificació del Penedès, com a fase prèvia a la Vegueria;
ERC, CIU i PP hi van votar a favor i el PSC i ICV es van abstenir. Però
les eleccions posteriors van invalidar-ne laplicació i ara es fa urgent
reeditar lacord davant les dilacions i la pressió del calendari
polític. Perquè ERC, que el 2006 estava a loposició, actualment és al
govern i pugna amb un PSC que ara diu no (ICV no diu res). Les bases, el
Consell Executiu dERC i el mateix Joan Puigcercós, coherents amb la
política identitària, shi han pronunciat públicament a favor i això els
hauria dempènyer a fer el gest...
Els experts en plans, que viuen dels encàrrecs oficials, ens diuen que
els treballs sol·licitats a penes arriben a les decisions, les quals són
tan sols el fruit de pactes i de canvis de cromos. Ja ens ho temíem i
ens ho confirma el fet de la inapetència per al debat i que no ens hagin
rebatut encara cap dels arguments que exposem en el monogràfic Vegueria
Penedès editat per lInstitut dEstudis Penedesencs i repartit entre
tots els parlamentaris.
Què cal fer, doncs, perquè sescolti els ajuntaments i la gent que
representen (en aquests moments el 78% de la població), més la que dóna
suport exprés a la VP? ¿Podrem aspirar a prendre, des del territori, les
decisions que ens pertoquin? ¿Podrem entrar en diàleg amb les altres
vegueries per a un repartiment equilibrat de càrregues i de guanys?
Al Penedès, les quatre comarques juntes podrien marcar la diferència.
Aquesta seria la millor manera de servir també els interessos i
necessitats del conjunt de Catalunya
Josep Faura i Pujol
De la Plataforma VP