FÈLIX SIMON, El 3 de vuit, 26.01.2007, El Penedès on més creix la població
Si Catalunya és la comunitat que enregistra laugment demogràfic més alt de lestat espanyol, la regió del Penedès és la que més creix del Principat. I això és bo o és dolent? Depèn.
Catalunya, segons les xifres oficials de població empadronada (INE), tenia l1 de gener de 2006 més de set milions dhabitants (7.134.697), el 15,96% de tot lestat (44.708.964).
El creixement, al Penedès, en un any, ha estat del 4,47%, i el de Catalunya el 2%, cosa que vol dir que 18.171 nous residents dels 139.255 han estat penedesencs, un 13% del total. Crec que aquestes dades han de fer pensar.
En les inversions realitzades al territori sha tingut en compte aquesta proporció? Les infraestructures i els serveis en general, shan potenciat, semblantment?
Si ens fixem en les demarcacions provincials, els habitants de la província de Lleida eren 407.496, xifra que superem amb escreix. El Penedès, amb les 4 comarques, de lAnoia, lAlt i el Baix, i el Garraf, sumem ja un total de 424.850 persones; això representa el 5,95% de Catalunya (el 1998 érem el 5,03%) i el 0,95 de lestat espanyol. En vint-i-cinc anys, el Penedès ha crescut el 75%, (241.901 habitants teníem el 1981), i Catalunya tan sols el 19,79%.
Per població, làmbit Vegueria Penedès es consolida en la quarta posició: aniria al darrera de la Metropolitana (4.611.469 hab.), les comarques Gironines (646.985 hab.) i el camp de Tarragona (467.248 hab.) i davant de les Comarques Centrals, làmbit de Ponent, les terres de lEbre, lAlt Ter, lAlt Pirineu, i lAran.
Si partim de la premissa que les diputacions són les institucions que tenen més diners i que això afavoreix els ajuntaments, entendrem llavors la importància desdevenir un àmbit funcional de planificació, i a partir de la nova llei dorganització territorial, aconseguir una Vegueria Pròpia, ja que tindríem més recursos i els gestionaríem directament, sense intermediaris.
Podem estimar en poc més de 50 Meur la xifra invertida el 2006 per les diputacions al Penedès, però si haguéssim tingut enguany el nostre propi Consell de Vegueria (equivalent en part a lactual Diputació), quina hauria estat la xifra que haguéssim pogut gestionar directament?
Més de 100 Meur va ser el pressupost de la Diputació de Lleida, una província, que com hem vist, té menys població que el Penedès. Ens convé tenir Vegueria Pròpia? Vostès mateixos.
Fèlix Simon