JOSEP FAURA, El 3 de Vuit, 08.12.2006, SIMPLISTES SOLIPSISTES

Al sr. Cèsar Martín, sobre els solipsistes, i els simplistes

És curiós que vostè, a la cua del títol del seu article sobre la Vegueria afegeixi, de seguida, l’adjectiu “impossible”. No havia tingut ni temps d’explicar-se! No serà que vostè és un “solipsista solapado”, una persona enderiada a anar contra la Vegueria?
La Vegueria per la qual treballem és una aspiració col·lectiva, per a tot un territori. Donen suport a la Vegueria milers de ciutadans, 44 ajuntaments, 100 entitats i associacions professionals, que apleguen centenars d’empreses. (Si no hi fossin, els arguments igualment valdrien, però què hi diria vostè?) És solipsista, aquesta gent? Només ho seria si defensés els interessos polítics i econòmics d’un sol grup. Si els imposava per damunt dels interessos generals. Un territori mai no pot tenir el capteniment d’una persona que creu que l’única realitat és la pròpìa Això seria, si es permet jugar amb la parauleta culta, simplement, feixisme.
D’acord, vostè anava per nosaltres. Li direm que defensem la vegueria com una forma per a instaurar més democràcia i un diàleg d’iguals amb els altres territoris de Catalunya. Defensem el col·lectiu més ampli que el grup o el partit.
Vostè es queda en la superfície. És cert que per a una persona escèptica, o ignorant o selectivament “enterada” del territori, o “cosmopolita”, la defensa més o menys abrandada del Penedès el posa nerviós. Cadascú té la seva manera d’expressar-se. El cert és que des del Penedès estimem tant el territori com Catalunya i perquè estimem l’un estimem l’altre. Em temo que quan en falla un, l’altre queda sempre penjat. I perquè estimem Catalunya, valorem i respectem els que estimen, amb les concrecions que calgui, Galícia, o el poble basc o Castella. Els “cosmopolites”, i els metropolitans que ho són a costa de la personalitat del seu entorn territorial, en el fons no són d’enlloc. I això els dol sentir-s’ho dir i alehores parlen amb una pretesa racionalitat que no passa del menyspreu i la suficiència.
Més enllà dels articles ocasionals de la premsa -escrits tot comptant les pulsacions perquè càpiguen a la columna- ens hem explicat a bastament en seminaris i en el suplement del Centre d’Estudis del Penedès : raons històriques, territorials, culturals, econòmiques. (En falten, se n’hi poden afegir i les que hi ha es poden matisar, d’acord). Però no sembla que vostè s’hagi pres la molèstia per venir-ne a parlar i per llegir-se el que hem publicat. Vostè ens diu solipsistes perquè la tonada no li agrada, però no en sap la lletra; no n’ha cantat ni una estrofa. Agafi els arguments reals i desmunti’ls; parli en concret. Atreveixi’s al rigor: viabilitat política i econòmica, demografia, empenta social, sinergies entre comarques i ciutats, efectes de l’expansió metropolitana; el pes d’una zona de més de quatre milions d’habitants -amb els seus representants polítics-, sobre un país de set milions... Raoni i no titlli de conversos els qui creuen en alguna cosa més i tenen la gosadia de dir-ho amb convenciment.
La nostra “bona nova” -com diu vostè- és demanar l’aplicació del principi de subsidiarietat: tot allò que podem fer des de baix, -des del Penedès, o el Gironès, o el Barcelonès, etc-, no ho ha de fer el de dalt. No és democràcia això? Ho proclamen els documents oficials de fins i tot els (solipsistes?) que van contra la Vegueria.
Per què no ens posem a discutir, doncs, allò que podem fer des de baix, a més de dir amén i votar quan toca? Apa, animi’s, senyor, Cèsar.