FÈLIX SIMON, ple ajuntament de Vilafranca del Penedès, 21.11.2006, Intervenció al pla (moció)

Ple municipal de Vilafranca del Penedès
 
   
  Celebrem que pugem participar novament en un ple sobre la Vegueria. Sobretot perquè ens ofereix l’ocasió de parlar clar i sense embuts, però amb respecte, per aportar raons, més que retrets, que afecten a tots els aquí presents. Volem també aprofitar l’avinentesa per a adreçar-nos de nou a tots els qui ens escolten.

Malgrat que algú ens assimili a una colla de reaccionaris i ens qüestioni la legitimitat, ens reiterem en la nostra condició de simples ciutadans i ciutadanes que s’han aplegat per treballar en favor d’una vegueria pròpia, la de tots; prenem part en processos comuns i deliberem conjuntament per trobar solucions. Aquesta és la radiografia política. No hi ha altra cosa que una presa de consciència cívica que supera qualsevol àmbit privat d’interessos.

Tots tenim per bo que un diàleg per una causa justa ens apropa al consens quan parteix dels arguments. No és aquesta la fita d’un ajuntament democràtic? Només en el debat es fa possible una decisió raonada, raonable i, per tant, amigable. Però hi hem de participar tots, sense esgrimir malentesos oportunistes ni estar lligats a cap decisió prèvia. La nostra causa pretén un Penedès millor i en això sí que tots hi estem d’acord. Així, doncs, si vam rebre un primer suport, si estem d’acord en la causa, per què no continuar? Què s’hi oposa?

La raó fonda de la nostra acció és que, juntament amb tots vostès, o amb qualsevol altra entitat i grup ciutadà, creiem en la necessitat que s’apliqui en tota pràctica de govern el principi de subsidiarietat. Tot allò que pot fer la instància inferior no ho ha de fer la instància superior. Des del Penedès entenem aquest principi com el dret de decidir i de gestionar des del territori; com el respecte per part de la instància superior, la Generalitat, a la diversitat; com un requisit per assolir més eficàcia i apropament de les decisions dels governs a la ciutadania. Aquest és el sentit d’una Vegueria o de qualsevol altra instància territorial i administrativa, que arriba fins a la més modesta comissió paritària establerta per acord municipal.

L’experiència viscuda en la recollida d’adhesions institucionals i populars ens permet afirmar que la ciutadania que ens dóna suport considera que un amplíssim sector del Penedès fa seva la denúncia que el nostre encaix amb les àrees metropolitanes, grinyola, és forçat, poc natural i no ens garanteix ni la cohesió social ni, a la llarga, el benestar. I és que les raons de fons són de sentit comú, entès com aquell que és patrimoni de la sana i major part de la població. En aquest sentit, Raimon Panikkar deia fa uns dies, en una entrevista, que cal distingir entre “creixement i proliferació”.

= Creixement és l’acció de créixer, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital.
= Proliferació és una acció abusiva; excés, producció ràpida i repetida d’alguna cosa.
= La proliferació es una desmesura no natural, és el càncer.

La gent no vol la proliferació i demana mesures perquè no es produeixi. Estem segurs que la ciutadania vol gaudir d’un creixement dins el marc de la diversitat exercida des d’aquí i no sotmesa al patró metropolità que se’ns vol imposar. Per començar a posar remei i portar el Penedès a un creixement natural, cal la creació del nostre Àmbit Funcional de Planificació Territorial a fi que, més endavant, gràcies a la nova llei d’Organització Territorial, aconseguim la nostra pròpia vegueria. Així ho va assumir aquest Ajuntament i voldríem veure-ho reflectit en gestos visibles en favor de la campanya i adreçats a la Generalitat. És urgent i no s’hi valen tacticismes ni deixaments.

Si es feia una consulta popular, amb preguntes clares i precisió de conceptes, la ciutadania aprovaria la demanada d’una Vegueria i els gestos i les etapes que hi porten, o sigui, la creació de l’Àmbit de Planificació. Ara bé, serien vostès prou valents per fer-ho, n’afrontarien els resultats? En qualsevol cas, la gent, els agrairia la claredat i l’honradesa, començant possiblement pels qui van votar en blanc en les darreres eleccions.

Però, repassem quins han estat els compromisos de tots vostès en favor de la Vegueria.
- 21.06.2005 s’aprova la 1ª moció:
SI= 12 (6 CIU + 3 ERC +1 ICV + 1 CUP + 1 PP) NO= 08 (PSC)
- 20.09.2005 s’aprova per unanimitat la 2ª moció que demanava l’Àmbit de Planificació Territ:
SI= 20 (9 PSC + 5 CIU + 3 ERC + 1 ICV + 1 CUP + 1 PP)
- 21.03.2006 PLE EXTRAORDINARI s’aprova la 3ª moció:
SI= 11 (6 CIU + 3 ERC + 1 CUP + 1 PP) NO= 10 (PSC + ICV)

Malauradament, la trajectòria de la voluntat oficial del ple, ha estat trista i migrada d’horitzons. Un cop creada la comissió paritària fruit de la 3ª moció, s’han celebrat 9 reunions amb una participació irregular per part d’alguns representats dels grups, que no cal repetir qui són... Al final, la comissió ja no és operativa perquè no tothom té la voluntat que ho sigui... Quina manca de respecte a un acord de ple! Ens fan bovejar i perdre el temps. Els proposem tan sols establir mesures, ja prou explícites en l’acord, perquè la transcendència i les possibilitats d’una Vegueria siguin conegudes i reconegudes pel màxim nombre de penedesencs. Quins malentesos ho entrebanquen?

De veritat creuen que un partit està per damunt de l’acord de ple? I vostès demanen més participació ciutadana? O potser no veuen possible un corrent viu d’intercanvi i de diàleg? O tot plegat és tan sols fum de paraules? I ara, sis plau, pel fet de denunciar aquestes arbitrarietats, no ens acusin de fer demagògia.

Nosaltres hi posem la perseverança. A vostès els cal posar gestos clars i intel·ligibles. No els fa rumiar el compromís en favor de la vegueria de la majoria d’empresaris, més de 1300; d’entitats, més de 100; de 3 consells comarcals; de 44 ajuntaments i de 11.500 ciutadans?

Obrin els ulls cap enfora. Estem segurs que quan van entrar en política hi van posar il·lusió i generositat. Però quin paper hi estan fent tractant-se de la Vegueria? Se senten còmodes, asseguts o assegudes, acceptant la consigna, capgirant la lletra de l’acord; passant-se la pilota entre partits? Tanmateix, la realitat els crida ara i aquí. Els crida a partir d’un acord del mateix ple que els obliga democràticament. Apa, doncs, mans a l’obra, que la gent els veu i els judica; però espera de vostès un gest ampli, clarivident i relaxat; els exigeix ser lliures, i se n’alegrarà si ho saben ser.

Esperem i desitgem que aquesta vegada, sense limitacions, donin suport a la proposta presentada. Una proposta, recordin, que és la lletra menuda que no vam atinar de precisar, per excés de confiança, en l’acord del 21 de març. Per part nostra, tenen la garantia que, si es produïa, anunciarem un canvi en les maneres, en la forma i en el fons. Desconnectin, doncs, el comandament a distància.

Tinguin present la pobríssima participació electoral, els vots en blanc i els no vàlids. Facin autocrítica sobre el terreny i no amb vaguetats oratòries. Vostès tenen la paraula per demostrar-nos la seva capacitat o incapacitat d’evitar nous errors i perjudicis per a tots i cadascuna de les persones que vivim al Penedès.

D’aquí a 6 mesos els ciutadans i ciutadanes hauran d’anar de nou a votar. Posats a ser pràctics, no creuen que la feina i el compromís a favor de la Vegueria pot fer-los guanyar votants? Però deixin el càlcul i pensin quina sort no fóra si feien coincidir la raó i l’interès propi.

No pateixin, no entrarem en cap llista electoral. Per altra banda, al marge de referències a situacions concretes, no voldríem que aquesta exposició servís d’arma electoral per a ningú. D’una manera o altra, com que tots hi estem implicats, a tots ens adrecem. Ara bé, és tant el que ens hi juguem aquesta vegada, que si cal, ens veurem empesos a fer campanya en favor de qui es guanyi la nostra confiança en defensa del Penedès. Comptat i debatut, a vostès, com a vilafranquins, no és el Penedès el territori que els aplega i els condiciona, allò que dóna sentit global a la seva acció política?

Com deia en Josep Mª Balcells, el passat 17 de novembre, durant la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, “siguem didàctics, els polítics, amb els gestos, amb les paraules, amb les reaccions, amb les actituds. I no a títol individual, sinó col·lectivament”

Moltes gràcies

Fèlix Simon
Portaveu de la Plataforma per una Vegueria Pròpia
21.11.2006