XAVIER CARDONA, Diari de Vilanova, 27.10.2006, "Als escèptics de la vegueria Penedès"
Carta als escèptics de la vegueria del Penedès
El passat 26 de setembre lAssociació dEmpresaris de lAlt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf formalitzava la seva adhesió a la Plataforma per una Vegueria Pròpia, la vegueria del Penedès. Amb aquest gest, lADEG posava de manifest la seva voluntat de ser coherent amb un projecte comú que, convençuts del seu inqüestionable arrelament en el passat, disposa dunes magnífiques possibilitats de projecció cap al futur. Alhora, entenem que la nova organització territorial de Catalunya prevista en el nou Estatut, on es perfila la divisió en vegueries, ha de de constituir una magnífica oportunitat per racionalitzar, agilitzar i simplificar els processos administratius que repercuteixen sobre les interrelacions econòmiques.
Apuntalem la nostra vocació i convicció penedesenca sobre dos elements que considerem essencials: el de la identitat i el de leficiència. El de la identitat perquè creiem que aquest és un territori compacte, amb especificitats pròpies, una història i uns reptes comuns, i amb voluntat de preservar la seva personalitat, lluny dels uniformismes que poden derivar-se de la pertinença a una regió metropolitana amb més de quatre milions i mig dhabitants. Una macroregió com la que hem apuntat pot induir fàcilment a generar importants desequilibris vers la resta del propi país i, alhora, pot convertir-se en un model de gestió altament ineficient. El de leficiència seria el segon dels elements que considerem determinants. Des de lADEG entenem que és del tot indispensable que la gestió dels recursos, de les capacitats i les necessitats del territori es pugui realitzar des dorganismes i administracions properes als ciutadans i als agents econòmics; en definitiva, acceptar que els nivells deficiència en la gestió del territori són i han de ser directament proporcionals als principis de proximitat.
En lescenari dun context de país, volem un Penedès fort, ben articulat, que permeti racionalitzar eficaçment fluxos de riquesa, interrelacionant la regió metropolitana i les comarques del sud. Cal que el Penedès assumeixi el rol de vertebrar una regió que sigui coixí de compensació i, al mateix temps, actuar de vasos comunicants per assegurar potents sinergies entre dues regions dun pes específic econòmic innegable, com ho són les vegueries del Camp de Tarragona amb leix Tarragona-Reus i la vegueria metropolitana de Barcelona. Un repàs històric a les vicissituds del Penedès com a unitat territorial posa de manifest que totes les ordenacions establertes a partir de 1716 han estat poc respectuoses amb aquesta realitat geogràfica, social i econòmica. La nova vegueria del Penedès, amb prop de 400.000 persones i una superfície de quasi 2.000 km² representa una massa crítica necessària i suficient per ajudar a reequilibrar el territori i impulsar projectes econòmics i empresarials propis. Aquesta unitat contribuiria, sens dubte, a assolir uns índexs d´eficiència superiors als de la suma de les individualitats tot incentivant lintercanvi, lestalvi, les activitats comercials i productives, les accions formatives i les oportunitats laborals.
La capacitat i la possibilitat de decidir sobre els grans reptes que té plantejat el país en general, i les nostres comarques en particular, ens engresquen a seguir insistint en la necessitat de disposar d´organismes de participació propis. Administracions properes que puguin gestionar amb èxit lassignació i lús dels recursos públics i orientar-los a la millora dels serveis, les infraestructures i plans de mobilitat que permetin articular el territori, i és aquí on posem èmfasi en un altre element bàsic: la nova ordenació ha de procurar evitar la duplicitat destructures. El futur de les vegueries, com a ens supracomarcal, residirà en la seva capacitat deliminar nivells i substrats de laAdministració. Shan de definir amb claredat les competències institucionals i eludir els peatges i els clientelismes polítics. Si tot això no va per aquest camí, haurem perdut locasió deliminar les branques mortes i accelerar la modernització i reforma de lAdministració pública.
Les línies estratègiques de futur han de ser debatudes i decidides dins el propi Penedès, en consens lògic i necessari amb el govern de la Generalitat com a administració superior. Apostem per la legítima opció de ser abans cap darengada que cua de rap.
En aquest context dinterrelacions econòmiques, la formació ha de ser una eina essencial per millorar la competitivitat de les nostres empreses. Per això, cal potenciar les organitzacions empresarials i corporatives, els centres densenyament tècnic i professional, les universitats i altres agents de formació específica, com és cas, al Penedès, de les escoles del sector vitivinícola. Apostem per aquest territori, per les seves peculiaritats identitàries i culturals i, sobretot, per les seves capacitats de promoció i desenvolupament. Hi ha molta feina a fer, i la volem pensar i fer des daquí, des del Penedès. Aquesta es la raó de la nostra adhesió i del nostre suport a una vegueria del Penedès.
Xavier Cardona Torrandell
President ADEG