SERGI MARIN, El 3 de Vuit, 25.08.2006, La solitut de la Federació X del PSC contra la Vegueria
Desprès de quasi dos anys de campanya anant pels pobles del Penedès, és incorrecte i inexacte seguir considerant la gent del PSC contraris a la Vegueria. La oposició acarnissada, encara que esquizofrènicament portada (avui et recolzo i demà et mato), es circumscriu als dirigents de la Federació X daquest partit. Bona prova del que afirmo són els entusiastes recolzaments que la vegueria del Penedès ha tingut al Baix Penedès, i els vots positius i abstencions polítiques obtingudes a lAnoia, daltres federacions. Per no comptar amb els recolzaments socialistes a lAlt Penedès i el Garraf.
Les votacions als Ajuntaments, Consells Comarcals i Parlament de Catalunya han deixat sols els de la Federació X del PSC contra la Vegueria. I si a lAjuntament de Vilafranca cinc grups recolzen la vegueria i només un shi oposa, al Consell Comarcal de lAlt Penedès la ràtio és 1 a 4, al CCGarraf és d1 a 6, i així succesivament, forçant molts cops llur abstenció per no quedar en minoria. Amb aquests resultats ajuntaments com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Calafell, Cunit, Sitges, Llorenç, Vilobí, Piera, Masquefa, Llorenç, etc..., malgrat estar governats o co-governats pel PSC, han aprovat les mocions de la Vegueria. Només a Ajuntaments com Els Monjos, Torrelles de Foix i Ribes ha estat rebutjada, ajuntaments governats pel PSC amb majoria absoluta o amb el recolzament de trànsfugues, poc edificants per la democràcia. El que més els dol és perdre aquestes votacions i veure com a la seva dreta CIU i el PP, i a la seva esquerra ERC i ICV, i molts independents com la CUP, la FIC, etc.. recolzen la Vegueria com un projecte transversal, tot i que ells afirmin que lesquerra progressista (que sembla només ells representen) el rebutja.
La oposició de la Federació X a la Vegueria té, al meu punt de vista tres motius. El Primer és leconòmic, a nivell de finançament del propi partit i els seus projectes. Amb ladveniment de la democràcia els partits de la dreta (PP llavors AP, CDC i UDC van obtenir ràpid recolzament econòmic dels sectors empresarials. Altres partits desquerra pura PSUC, ERC, etc.. van optar per finançament des de la base, i el PSOE/PSC va haver dinventar-se el seu propi camp per córrer, que va trobar en el creixement immobiliari, la obra pública i certs negocis de mitjans de comunicació i cultura. La Vegueria Penedès potser no té el tamany o potencial que els cal, veient el mercat on cotitzen les seves accions.
El Segon és dambició política personal. Si al govern tripartit el número dAlcaldes metropolitans que han esdevingut consellers és remarcable, encara ho és més el número dels que són diputats. Per fer carrera (personal) en política els cal, doncs, ser a prop de Barcelona, i així estar a la vista dels que nomenen i fan llistes. En una altra vegueria no sels veu, i si cal pagar com a preu el Penedès es paga i prou.
El Tercer és de model de pais. Davant la Barcelonització de Catalunya, dins la idea de pais-ciutat que samaga davant el propòsit maragallà de lEuroregió, la Catalunya real reclama equilibri territorial i esponjament de pais, i no ser una xarxa de zones metropolitanes naturals o provocades.
Si sols estàn els de la Federació X contra la Vegueria, malgrat el soroll que provoquin, més sols ens cal, encara, que sestiguin en la seva idea de pais, pel futur i per la sostenibilitat de Catalunya.