FÈLIX SIMON, El 3 de vuit, 7.07.2006, Poder i recursos per al Penedès
Si lactual estructura provincial va ser establerta el 1833 per aconseguir un control territorial uniforme, unitari i igualitari, com és que el Govern de la Generalitat ha trigat tants anys a plantejar la seva reforma?. Avui, que ja ningú no dubta daquell triple principi de racionalitat, subsidiarietat i democràcia, és necessari establir el més aviat possible la distribució del poder i dels recursos en el nou mapa de vegueries. Però fins que els territoris de Catalunya no senquadrin en vegueries, tot pensant en la legislatura que sobrirà amb les properes eleccions a la tardor, queden molts temes per resoldre del seu caràcter específic i llur encaix.
La vegueria, en la concepció del nou Estatut, serà làmbit per a la racionalització i descentralització de ladministració de la Generalitat i per a la cooperació local, tot assumint les competències exercides fins avui per les Diputacions. Hi ha un altre objectiu bàsic: la millora de la capacitat de control democràtic per part dels ciutadans. Segons declaracions de lOriol Nel.lo, les vegueries hauran de constituir làmbit per a la planificació territorial, tot promovent acords entre la Generalitat i els representants dels respectius territoris. Ens estem referint a matèries tan crucials com són la traça i la prestació de les infraestructures, la reserva de sòls per al creixement urbà i la gestió dels espais oberts.
Així doncs, els 47 municipis del Penedès i els de lAnoia que shi vulguin afegir, ja haurien de començar a repensar la seva especificitat i la forma de cooperar entre ells. Caldria partir del fet que amb la Vegueria Penedès, els municipis recuperarien llur autonomia i podríem negociar plegats i sense condicions, una solució que tingui en compte els interessos de tot Catalunya. Avui, la macrocefàlia barcelonina no sols no té res a veure amb les comarques i les futures vegueries, sinó que tampoc no té cap respecte per la geografia i encara menys pel sentiment de pertinença de la gent. I això no ens convé. Estem en una situació en què es produeixen uns canvis, i cal intervenir-hi. No sobreviu lespècie més forta ni la més intel·ligent, sinó la que sadapta més bé al canvi (Charles Darwin).
Si la base territorial és condició necessària per a lexistència de tota organització política, els ciutadans hem de ser realistes i treballar en la creació de voluntats polítiques majoritàries; cal apostar amb claredat, per un desenvolupament sostenible que comporti una qualitat de vida acceptable i el manteniment de la cohesió social. Però si alguns, potser amb altres ambicions, sentossudeixen a boicotejar aquesta voluntat exercida i compartida que tenim la majoria, seguirem sense làmbit funcional de planificació pròpia i sense la Vegueria Penedès, cosa que voldrà dir, a la pràctica, continuar amb el poder i els recursos tan minsos com els que tenim ara.
Fèlix Simon