ANTONI RIBAS, La Fura, 21.04.2006. El llibre de la vegueria

  • Imprimeix
 
    
  El dissabte de Pasqua, abans de tocar a Glòria i començar a sentir cants de caramelles, podia llegir el llibre Plataforma per una vegueria pròpia que edita l’Institut d’Estudis Penedesencs i que recull els estudis i treballs que està fent la gent de la plataforma per obtenir la vegueria. El llibre és un autèntic regal de Pasqua. I compensa la declaració que el president de la Generalitat va fer per Catalunya Ràdio el dia 6 d’abril, dijous abans del divendres de dolors o de passiu, dient que les vegueries serien 7 i només 7. També algun portaveu del PSC del Penedès insistia, en paral·lel al que deia Pasqual Maragall, amb la vinculació de la comarca a la vegueria metropolitana de Barcelona i de Tarragona. El llibre és esperança, les declaracions van ser una galleda d’aigua freda. El llibre Plataforma... va ser lliurat al president del Parlament dimarts en l’entrevista que va concedir als qui impulsen el debat de la vegueria del Penedès. Si tenim en compte que el president del Parlament és la segona autoritat de Catalunya, el reconeixement que representa de la plataforma és alt. I compensa desaires que han rebut. El llibre, anant al gra, és important i interessant perquè formula i raona extensament els motius per la reclamació de la vegueria, entra en l’entramat de l’ordenació territorial de Catalunya i aporta una documentació de base que és necessari tenir aplegada. Hi ha els textos de debat, els manifestos que s’han fet, les mocions que s’han aprovat en municipis i consells comarcals, la cronologia del fet i un recull de textos publicats a la premsa. Mai fins ara s’havia disposat de tot aquest material i mai fins ara s’havia tingut una reflexió sobre les bases que fan possible la vegueria. Hi havia coses disperses i declaracions de bones intencions, ara es compta amb les raons sociològiques, les dades geogràfiques, les bases econòmiques i demogràfiques que avalen la reclamació. I fins s’inicia l’estudi de la distribució del pressupost de les diputacions. És interessant -i convenient- saber que la vegueria tindria més població que la Rioja (i forma una comunitat autònoma), Lleida, Àlaba, Àvila, Burgos, Salamanca,... entre altres. La població de la vegueria representaria el 5,81% de la de Catalunya i Lleida té el 5,7%. A la vegueria del Penedès li calculen, grosso modo, 406.679 habitants, que és la suma, amb dades del 2005, de la gent censada a les comarques del Penedès i l’Anoia. Restant el que calgui, les xifres demostren, però, que la vegueria és viable i no pas un lloc petit i poc habitat com han dit i repetit polítics importants dels partits grossos, i no cal assenyalar a ningú amb el dit. El treball econòmic, que firmen F. Simon i J. Faura, acaba dient: “Amb una vegueria seria fàcil aconseguir una millora dels nivells de benestar i de sostenibilitat (el nostre dèficit), si es controlava el creixement”. També diuen que cal evitar “la simple agregació de les macro-àrees de Barcelona i Tarragona”. El rebuig del metropolitanisme és notori en quasi tots els treballs. De fet, les dues àrees metropolitanes -la de Barcelona que s’organitza i la de Tarragona que actua en silenci- són la tenalla del Penedès i ara per ara els àmbits on estan repartides, des de 1995 en els anys del president Pujol, les tres comarques del Penedès i l’Anoia. El debat entre vegueria i fet metropolità encara està per fer i és una assignatura pendent aquí i a l’àmbit metropolità. Ara pesa més el debat polític i en la discussió de les vegueries s’ha tornat a posar en evidència que aquesta tensió que pot esdevenir una pugna agre, arrenglerant-se els polítics en una banda o altra, com ja ho ha fet més d’un i imposar-se les raons de partit com si fossin raons d’estat. La divisió, però, perjudica la vegueria i en el moment present, prou esberlat per mor de l’Estatut, seria imprudent aprofundir-hi. El llibre, llegit i paït, pot ajudar a vèncer reticències als qui les tinguin, a repensar postures i/o a redissenyar propostes.