Estàs aquí:IniciArticles d'opinióANTONI RIBAS, La Fura, 24.03.2006. Vegueria, un pas més
ANTONI RIBAS, La Fura, 24.03.2006. Vegueria, un pas més
Lequip de govern municipal de Vilafranca reprodueix lequilibri del tripartit a la Generalitat i arran del debat de la vegueria pròpia sha trencat aquesta unitat del govern i el Govern ha estat derrotat ja que... etc. El reporter de linformatiu de mitja nit de TV-3 -el que presenta Mònica Terribas- explicava així la informació del ple municipal de Vilafranca de dimarts el vespre. Pels aliens a la dinàmica política local -el rar equilibri del tripartit vilafranquí, que donaria per un sucós estudi- i a la llarga marxa del grup impulsor de la vegueria, el que destacava del ple era la tensió, el diferent comportament de socialistes, decosocialistes i republicans i el brot de trencament que mostrava. A més, això passava el mateix dia que la comissio Parlament-Congrés acabava el debat de larticulat de la reforma de lEstatut en què shavien pronunciat discursos que, amb molta cortesia parlamentària, havien estat tots contra tots o quasi. Perque el front català, quatripartit forjat al setembre amb la votació entusiàstica -i amb brindis de cava- a Barcelona, shavia destrenat per mor de noves aliances. I la setmana havia arrencat amb una nova batussa dialèctica entre Esquerra i el PSC que va estar ben a prop de fer esclatar la crisi de govern que tant desitja loposició pura i dura, és a dir convergents i populars. El ple de Vilafranca apareixia com un original bolet de primavera per les visions més enllà dOrdal. La picabaralla Mas-Carod del mateix dimarts, a Vilafranca tenia un reflex que era votar junts Xena i Regull. Paral·lelismes inoportuns a part, el ple de Vilafranca va reflectir el que la setmana anterior va presagiar-se. La unitat dacció provegueria expressada en ladmissió dels vuit punts no ha estat possible i l11 a 10 de la votació final pot expressar moltes coses més enllà de la victòria de la plataforma i el treball que ha fet amb els partits que ara han votat impulsar la vegueria. Però la unitat segueix essent necessària en aquesta empresa. Cal anar convencent, entre altres, a consellers incrèduls i/o opositors, ara del PSC i ERC i daquí quatre dies possiblement de CiU. El PSC, des de lalcalde al darrer regidor passant per tots els diputats, també haurà de reflexionar sobre la seva estratègia, la seva tàctica i vetllar per la seva supervivència. Perquè ara més que mai, la lluita per la vegueria té molts elements del Pacte del Penedès que van promoure fa anys, bàsicament, els socialistes. La situació ideal seria que es pogués fer un treball conjunt i unitari sense que la dialèctica dels vencedors i vençuts impregnés el debat i les accions. És possible? Hi ha polítics que saben resoldre conflictes i altres només saben gestionar-los. Aquí es tractaria de tirar endavant modestament tot junts amb tàctica castellera, si es vol, sabent que el cap de colla no és res sense la colla i que el castell per més que algú del tronc sigui fotografiat no es fa si no és entre tots. La vegueria ha dajuntar més parers, del Baix Penedès i del Garraf, ha daconseguir que shi puguin afegir els municipis de lAnoia que ho vulguin -atrets per la proximitat i per lencuny vitivinícola-, ha de ser considerada factible pels poders polítics del Govern, ha de superar lentrebanc provincial (que ningú ha de fer servir per dividir, compte!), ha de tenir clar el nivell de poder que haurà de gestionar i com, ha de plantejar un diàleg constructiu amb les comarques veïnes que tenen la força i lambició metropolitana (i que si solora un canvi de forces a la Generalitat, la de Barcelona pot tornar a caure en la temptació del contrapoder) i ha de superar els esculls propis de les campanyes electorals que vindran: municipals i autonòmiques després del referèndum de lEstatut i ves a saber amb quin ordre.. La comissió dels 12 -prou original ara i aquí- ha dadministrar ara el debat, però hauria de ser el lloc on es redundés la política unitària que és la que sempre ha donat els millors resultats a Catalunya. Encara que Tarradellas la blasmés un cop se nhavia afavorit.